divendres, 30 de desembre del 2016

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (Cicle A)

Diumenge, 1 de gener de 2017

Sant Lluc 2, 16-21

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Comentari

Si una cosa envejo de Maria és el fet que ella va ser capaç de veure l'acció de Déu en la vida quotidiana. Veia el que passava al seu voltant i hi reflexionava, i sabia interpretar l’acció de Déu en tot allò.

M’agradaria poder actuar com ella, però sempre que reflexiono sobre la meva actitud davant la vida, una de les coses que m’entristeix més és que molt sovint no sóc capaç d’entendre a Déu. Per això sempre demano a Maria que em faci costat al meu dia a dia, amb la intenció de poder sentir la presència de Déu a cada moment.

Objectiu

Pregar a Déu per a que em permeti sentir la seva presència en la meva vida quotidiana.


divendres, 23 de desembre del 2016

Nit de Nadal (Cicle A)

Diumenge, 25 de desembre de 1998

Sant Lluc, 2, 1-14

En aquell temps, es va proclamar un edicte de Cèsar August per a que tothom fos empadronat. Aquest és el primer cens fet sent Quiri governador de Síria. Tots anaven a inscriure’s, cadascú a la seva ciutat. Va pujar també Josep des de la ciutat de Natzaret, de Galilea a Judea, a la ciutat de David que es deia Betlem, per ser ell de la casa i pàtria de David, per inscriure’s amb Maria, la seva dona, que estava embarassada. Mentre estaven allí, es va complir el temps del part i va donar a llum al seu fill primogènit; l’embolcallà en panyals i el reclinà en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells a la posada.
Hi havia a la comarca uns pastors acampats al ras i velant de nit per torn el seu ramat. L’Àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la Glòria del Senyor els va envoltar de llum; i es van espantar moltíssim. L’Àngel els va dir: “No tingueu por, ja que us anuncio una gran alegria, que serà la del poble sencer: us ha nascut avui un Salvador, que és Crist Senyor, a la ciutat de David. Això us servirà de senyal: trobareu un nen embolcat en panyals i reclinat en un pessebre”. I de sobte es va juntar a l’Àngel una multitud de l’exèrcit celestial que lloava Déu dient: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la Terra pau als homes que estima el Senyor”.

Comentari

Josep i Maria vivien en un context social determinat, amb els seus condicionants corresponents, però van saber perfectament compaginar els deures “socials” amb la seva religiositat.

Nosaltres ens podem considerar cristians, tenir uns valors i una actitud davant la vida, però hem de ser conscients que pot haver gent que per alguna raó no comparteix el nostre sentiment. Des del meu punt de vista, cal ser respectuós amb tota aquesta gent. No cal imposar res, només intentar que els nostres actes socials siguin un exemple de coherència amb la vida basada en l'amor que ens proposa Jesús. Una coherència que convidi a reflexionar a qui ens vegi, i que a partir del nostre testimoni de vida, s'apropi a Déu.

Objectiu

Viure la vida en la societat que m'ha tocat viure amb els ulls posats en Déu.

divendres, 16 de desembre del 2016

Quart Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 18 de desembre de 2016

Sant Mateu, 1, 18-24

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”. Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: “La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel”, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.
Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com esposa.

Comentari

Josep ens dóna un bon exemple: pren una decisió important escoltant Déu i donant proves d’un gran amor i confiança en Maria. És una situació delicada, perquè s’ajunten pressions socials i personals, però tot i no acabar d’entendre el que passava vol seguir amb Maria.

La història de Josep i Maria pot ser analitzada des de molts punts de vista, però per a mi és senzillament una preciosa historia d’amor.

I aquest amor que presidirà la llar de Natzaret és el marc on creixerà Jesús, un marc on predominarà l’amor per sobre de qualsevol altre condicionant, un bon exemple per a seguir a les nostres cases on massa sovint es discuteix per foteses.

Objectiu

Fer que l'amor sigui la base de tota la meva vida en família.

divendres, 9 de desembre del 2016

Tercer Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 11 de desembre de 2016

Sant Mateu, 11, 2-11

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i el va enviar als seus deixebles per preguntar-li: “Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Jesús els va respondre: “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova i Feliç aquell que no quedarà decebut de mi”.
Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: “Què heu sortit a veure al desert?, una canya sacsejada pel vent?, doncs, què hi heu sortit a veure?, un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: entre tots els que les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix, el més petit al Regne del cel és més gran que ell”.

Comentari

Joan, tancat a la presó demana que li preguntin a Jesús si Ell és el Messies que esperaven. Una pregunta directa, sense divagacions. I Jesús, en compte de dir simplement sí, o dir que no, contesta d’una manera que serà típica en ell: les seves obres parlen per ell. Així ens hem de plantejar nosaltres la nostra vida. L’oració i la contemplació ens han de servir per a enfortir-nos i ser capaços d’actuar segons les nostres possibilitats, però els nostres actes seran el que mostraran el que realment som.

Seria bo que si algú ens pregunta “Ets cristià?” li poguéssim dir: “mira tot el que faré el dia d’avui i respon-te a tu mateix”.

Joan Baptista, tot i estar empresonat, ja gaudeix de la comunió amb Jesús que nosaltres estem buscant. Demanem-li al Senyor que la humilitat, decisió i fortalesa de Joan ens serveixi d’exemple en la nostra vida.

Objectiu

Mantenir una coherència entre els meus actes i els meus valors.

divendres, 2 de desembre del 2016

Segon Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 4 de desembre de 2016

Sant Mateu, 3, 1-12

En aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. És d’ell que deia el profeta Isaïes: “Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”. Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: “Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir: No visqueu refiats que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga”.

Comentari

Joan demanava la conversió, una conversió que actualment nosaltres, en més o menys grau, també necessitem, perquè sempre hi ha coses de la nostra conducta que ens agradaria canviar. Hem de saber obrir el nostre cor a Déu i als germans i intentar que en aquesta vida es pugui fer present un trosset del Regne de Déu.

Però la conversió ha de ser de tot cor, és preferible anar intentant canviar en petites coses que no deixar-se emportar pel pessimisme i l’apatia. I sobretot, no comportar-nos com els fariseus i els saduceus que s’apropaven a Joan pel fet de figurar davant els seus veïns

Objectiu

Encara que sigui en petites coses, intentar que la meva conversió en aquest temps d'Advent no sigui només una intenció.

divendres, 25 de novembre del 2016

Primer Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 27 de novembre de 2016

Sant Mateu, 24, 37-44

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: “Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué a tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys esperada.

Comentari

Si tornés a venir Jesús a la terra, quina seria la nostra reacció? En quina situació ens trobaria?.

Quan Jesús es va fer home no va aparèixer davant nostre ple de riqueses i poder, ho va fer de la manera més humil que ens podem imaginar. Després es va anar fent gran davant els homes gràcies a la seva empatia i fe amb el Pare.

L’Advent és ni més ni menys que això: un període de temps en el que preparar el nostre cor per a rebre a Jesús, i la millor manera de fer-ho es pregant a Déu i ajudar en el que puguem a tots aquells que ho necessiten.

Donar almoina, ajudar als nostres companys de feina, dient una paraula amable a qui està trist, fent companyia a qui està sol... segur que fent això, si Jesús tornés a venir, ens trobaria rebent-lo amb els braços oberts.

Objectiu

Aturar una estona el meu dia a dia per a reflexionar sobre si sóc coherent amb els meus actes enfront els meus valors cristians.

divendres, 18 de novembre del 2016

Trenta-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 20 de novembre de 2016

Sant Lluc, 23, 35-43

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi a ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li dient: “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El rei dels jueus”.
Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: “No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres”. Però l’altre, renyant-lo, li respongué: “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”. I deia: “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. Jesús li respongué: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.

Comentari

En aquesta última lectura de l’any litúrgic, queda reflectit el que realment importa a Jesús. No vol fer cap miracle, ni cap prec per a evitar la mort. És el final del camí i d’aquesta manera ho accepta.

Els homes, que no entenen aquest comportament el menyspreen i l’humilien. Només un dels que són a la creu amb Jesús ho compren i li demana allò que realment importa, l’objectiu final que volem trobar al final del nostre camí: que Jesús se’n recordi de nosaltres al seu Regne.

I llavors Jesús li contesta una frase que ens omple d’esperança i ens dóna forces per continuar: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.

Objectiu

Que les preocupacions del dia a dia no em faci oblidar l'objectiu real de la meva vida: arribar a la fi dels meus dies estant en comunió amb Déu, els germans i estar en pau amb mi mateix.

divendres, 11 de novembre del 2016

Trenta-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 13 de novembre de 2016

Sant Lluc, 21, 5-19

En aquell temps, com alguns van dir que el temple estava adornat per pedres precioses i exvots, va dir: “Vindran dies en que tot això que veieu no quedarà pedra sobre pedra, tot serà destruït”.
I li van preguntar: “Mestre, quan succeirà això i quina serà la senyal que ho anunciarà?”.
Ell va contestar: “Cuideu que no us enganyin, perquè vindran molts en el meu nom dient: “Sóc jo”, i “El temps ha arribat”. No els seguiu. Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no us assusteu. És necessari que aquestes coses passin abans, però la fi del món no serà immediatament després”. I va continuar dient: “S’aixecaran pobles contra pobles, i regnes contra regnes, i hi haurà grans tremolors de terra, fam i pesta a diversos llocs, successos espantosos i grans senyals al cel.
Però abans de tot això, posaran les mans sobre vosaltres, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant reis i governadors per causa del meu nom. Això us servirà per donar testimoni. No us preocupeu de la vostra defensa, que jo us donaré un llenguatge i una saviesa, que no podran resistir ni contradir els vostres adversaris. Sereu lliurats fins i tot per pares i germans, parents i amics, i mataran alguns de vosaltres. Tots us odiaran per la meva causa. Però ni un cabell del vostre cap morirà.
Salvareu les vostres vides amb la vostra paciència”

Comentari

Sempre la preocupació pel futur.

És possible que tanta preocupació pel futur no ens deixi aprofitar el present, que de fet, és del que hauríem d’estar més preocupats. No ens capfiquem en què farem l’any que ve, d’aquí cinc anys o a la nostra vellesa, el que hem de fer és intentar viure amb coherència el nostre present.

Potser demà serem morts com li va passar al ric hisendat de diumenges enrere i només podrem presentar davant Déu allò que hem fet.

És el que sempre dic, la vida és una camí de trobada amb Déu, hem de mirar cap on ens porta el camí i els perills que hi trobarem, però sense oblidar la pedra que en aquest moment tenim davant i que ens pot fer caure al precipici.

Objectiu

Viure l'avui amb coherència pensant en un possible futur.

divendres, 4 de novembre del 2016

Trenta-dosè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 6 de novembre de 2016

Sant Lluc, 20, 27-38

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar  Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. (Per això li proposaren aquesta qüestió: “Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, els seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment, ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà esposa? Perquè tots set s’hi havien casat”).
Jesús els respongué: “En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius perquè, per a ell tots viuen”.

Comentari

Algun moment seria bo reflexionar una estona sobre què li preguntaríem a Jesús si el tinguéssim davant en carn i ossos com el van tenir els seus contemporanis. De les mateixes preguntes que faríem, podríem arribar a conèixer-nos una mica més.

Jo és possible que li preguntés pel sentit de la nostra vida. Del perquè estem vius i quin és el nostre destí. I potser ell em respondria amb certs aspectes de la lectura d’avui. Potser em diria que el Pare ens ha donat la vida i la consciència d’estar vius amb la finalitat de donar-nos llibertat per a elegir.

Elegir entre el camí d’arribar a estar amb comunió amb Ell i amb els germans en un món nou compartint la felicitat i l’amor; o tornar a la foscor, al no ser.

En fi, tot això ho trobo molt complicat per a respondre-ho jo. L’únic que puc dir és que el millor és viure la vida intentant estar en pau amb nosaltres mateixos, amb la conciència tranquil·la, amb la sensació d’haver fet en tot moment allò que crèiem adequat, estimant i ajudant a qui ens trobem en el nostre camí.

Finalment, el temps ens donarà totes les respostes: si no som més que vida cel·lular, una vegada estem morts, no crec que ens importi; si tenim la gran sort de gaudir de la glòria amb Déu i els germans, tot anirà prenent sentit; i si hi ha qualsevol altra cosa, doncs ja ens ho trobarem. La nostra actitud és el que compta, passi el que passi.

I passi el que passi, jo vull estar a prop de Déu tot i les meves limitacions i contradiccions.

Objectiu

Tenir present el dia de la meva resurrecció al meu dia a dia.

divendres, 28 d’octubre del 2016

Trenta-unè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 30 d'Octubre de 2016

Sant Lluc 19,1-10

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d'impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d'estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s'enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: "Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva". Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s'hagués quedat a casa d'un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: "Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més". Jesús li digué: "Avui s'ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut".

Comentari

Déu sempre hi és, sempre el trobarem, però cal posar de la nostra part per arribar a trobar-nos amb Ell. Si no el busquem, podrem portar una vida que ens pot semblar plena, però arribarà un moment en que ens adonarem que el nostre cor busca un sentit més ple a la nostra vida, i llavors Déu estarà allí per acollir-nos.

Objectiu

No defallir mai en la meva recerca de Déu. Déu meu, no permetis que m'aparti mai de Tu.


divendres, 21 d’octubre del 2016

Trentè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 23 d'Octubre de 2016

Sant Lluc, 18, 9-14

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: “Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, us dono gràcies, perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos”. Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador”.  Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”.

Comentari

Només que ens parem a pensar una mica en la nostra condició d’ésser humà, ens adonarem de la nostra feblesa i de que, realment, tenim poques raons per a la supèrbia. Hem de ser humils, reconèixer les nostres limitacions i confiar en l’amor que Déu té per nosaltres.

L’home, sense l’amor de Déu i la seva promesa de perfecció i glòria eterna es limitaria a passar la vida. Ni més ni menys. Per això és bo no jutjar els altres ni menysprear-los per què tots valem el mateix per a Déu. Jo no valc més que l’altre, ni l’altre val més que jo i qui ho pensi va errat.

L’únic que importa és que vulguem estar en comunió amb Déu i els germans i l’amor que siguem capaços de donar.

Objectiu

Fer desaparèixer qualsevol senyal de supèrbia a la meva vida. 

divendres, 14 d’octubre del 2016

Vint-i-novè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 16 d'octubre de 2016

Sant Lluc, 18, 1-8

Sobre la necessitat de pregar sempre sense defallir mai, els va dir aquesta paràbola: “Hi havia en una ciutat un jutge que no tenia por de Déu ni respectava els homes. I una vídua, també d’aquella ciutat, va anar a ell dient: “Fes justícia contra el meu enemic”. I per un temps no va voler, però després es va dir: “No tinc por de Déu ni respecte als homes, però per tant que aquesta vídua m’importuna , li faré justícia, per a que no vingui més a molestar-me”. I va dir el Senyor: “Considereu el que diu el jutge inic! I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell dia i nit, fent-los esperar?. Jo us dic que els farà justícia aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, trobarà fe a la terra?”.

Comentari

Aquí, Jesús ens dóna un motiu per a l’esperança: el Pare escoltarà les nostres pregàries, perquè ens estima. Per tant, hem de tenir confiança en que Déu no ens abandonarà en cap moment.

Però també es pregunta: Quan vingui el Fill de l’home, trobarà fe a la terra?. Serem capaços de no perdre l’esperança?.

En molts moments de la nostra vida ens preguntem si Déu ens ha abandonat (fins i tot Jesús va tenir el seu moment feble), però, a l’igual que ell ens hem de sobreposar per a que quan torni el Fill de l’home pugui trobar fe a la terra.

Objectiu

No perdre mai la confiança en Déu a la meva pregària

divendres, 7 d’octubre del 2016

Vint-i-vuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 9 d'octubre de 2016

Sant Lluc, 17, 11-19


Un dia Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: “Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!” En veure'ls Jesús els digué: “Aneu a presentar-vos als sacerdots.” Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: “¿No eren deu els qui han estat purificats? ¿On són els altres nou? ¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?” Llavors li digué: “Aixeca't i vés-te'n. La teva fe t'ha salvat”.

Comentari

Davant l’adversitat, els leprosos, nosaltres mateixos, demanen a Jesús que ens ajudi. Busquem solucions a situacions que creiem injustes, i després, quan Jesús ens ha ajudat, ens oblidem de la nostra relació amb Déu i continuem fent la nostra vida.

En aquesta lectura és un samarità, la persona que simbolitza en la societat jueva de llavors, aquell de qui s’esperaria qualsevol cosa menys una actuació correcta i noble, qui, al veure`s curat, torna a Jesús per a donar-li gràcies. Això per una banda ens recorda que no hem de jutjar ningú, i en segon lloc, les últimes paraules de Jesús (Aixeca't i vés-te'n. La teva fe t'ha salvat) ens ensenyen el que és realment important en tot això. No és la curació, ni el fet en si de donar gràcies, és l’actitud que té el samarità en tota la paràbola.

Primer, dins la desesperació, demana ajuda a Déu, confia amb el Pare. I després, quan la vida el somriu de nou torna a Jesús. La fe, la confiança i el desig de viure la vida al costat de Jesús, de Déu, és el sentit primer d’aquesta paràbola.

Ara bé. Portem això a la nostra vida. Seria bo començar el dia donant gràcies a Déu per la nit passada i demanar-li que ens doni forces per enfrontar-nos al nou dia. A cada moment, en tot allò que fem, ser conscients de perquè ho fem i oferir-li tot el nostre esforç a Déu. I per la nit, donar gràcies, i pensar amb el que hem fet durant el dia i el que ens proposem fer l’endemà. És a dir, viure la vida  amb Déu ja aquí a la terra.

Així creix la fe. Déu sap què és el millor per nosaltres en tot moment.

Objectiu

Mirar de tenir present a Déu en la meva vida, sigui quina sigui la meva situació.

divendres, 30 de setembre del 2016

Vint-i-setè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 2 d'octubre de 2016

Sant Lluc, 17, 5-10

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: “Doneu-nos més fe”. El Senyor els contestà: “Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria”.
“Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula?, no li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.

Comentari

Hem sento plenament identificat amb la petició dels deixebles i plenament desconcertat per la resposta de Jesús. A vegades em venen dubtes sobre si val realment la pena l’esforç per a ser un bon cristià, i voldria que Déu m’ajudés a tenir més fe per a enfortir-me i apropar-me cada vegada més a la Glòria.

A vegades tinc la sensació de fer coses que les he de fer, però que no em surten de dins, i a vegades, aquesta sensació la tinc quan intento seguir algunes pautes de moral que dóna l’Església. A vegades tinc la sensació que lluito contra mi mateix, i això ho entenc com una cosa que no és normal, per això li demano a Déu que em doni més fe.

Encara queda un bon tros de camí per recórrer, però l’important és voler caminar sempre endavant confiant en Déu.

Objectiu

Insistiré pregant una estona a Déu per a que em doni més fe.

divendres, 23 de setembre del 2016

Vint-i-sisè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 25 de setembre de 2016

Sant Lluc, 16, 19-31

Hi havia un home ric que vestia de púrpura i de finíssim lli i banquetejava a diari esplèndidament, mentre que un pobre anomenat Llàtzer, jeia a la seva porta cobert d’úlceres. Volia saciar-se amb el que queia de la taula del ric, i fins els gossos, apropant-se, llepaven les seves úlceres. Va morir el pobre i el van portar els àngels al si d’Abraham. Va morir també el ric i va ser sepultat. I estant a l’infern, entre tortures, va aixecar els ulls i va veure a Abraham i a Llàtzer al seu si. I va cridar: “Pare Abraham, tingueu compassió de mi i envia a Llàtzer per a que mullant-se el dit amb aigua, refresqui la meva llengua, perquè em turmenten aquestes flames”. Abraham va contestar: “Fill, recorda que ja vas rebre els teus bens a la teva vida, i Llàtzer, per contra, mals. Ara, ell està aquí consolat i tu estàs turmentat. I això no és tot. Entre vosaltres i nosaltres hi ha un gran abisme, de manera que qui vulgui passar d’aquí a vosaltres no pugui, ni tampoc els d’allí a nosaltres”. I va dir llavors el ric: “Llavors, et demano, pare, que l’enviïs a la meva casa paterna, on tinc cinc germans, per a que els digui la veritat i no vinguin també ells a aquest lloc de turments”. Abraham va respondre: “Ja tenen a Moisés i als profetes, que els escoltin!”. Però ell digué: “No pare Abraham, que, si algú entre els morts va a ells, faran penitència”. I va contestar Abraham: “Si no escolten a Moisés i als profetes, no faran cas encara que ressusciti un mort”.

Comentari

És trist, però és ben bé així: quan ens ve tot de cara, deixem de banda a Déu i als germans i potser augmentem una mica més l’egoisme que portem dins. Després, quan les coses no ens vam bé és quan, si el nostre cor no ha canviat sincerament, “exigim” Déu que ens ajudi a tornar a tenir-ho tot, i busquem als germans per a que ens ajudin.

Seria bo que sempre, fos quina fos la nostra situació, tinguéssim un pensament per a tots aquells que ens envolten i poden necessitar que els donem alguna cosa que necessitin, o que si més no, els dirigim tant sols una paraula amiga. La vida passa, i la vida és el moment i el lloc en el que li hem de demostrar a Déu que volem tornar a compartir la seva glòria. Jesús ja ens va ensenyar el camí.

Quan veiem situacions injustes o de patiment, hauríem de pensar què faríem o com reaccionaríem nosaltres en aquesta situació, i com voldríem que els nostres germans reaccionessin. I llavors actuar en conseqüència.

Objectiu

Dins de les meves possibilitats, intentar ajudar a qui ho necessiti.

divendres, 16 de setembre del 2016

Vint-i-cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 18 de setembre de 2016

Sant Lluc, 16, 1-13

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: “A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara en endavant no podràs administrar els meus béns” L’administrador va pensar: “Què podré fer ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració”. I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta”. A un altre li digué: “I tu, quant deus?”. Li contestà: “Cent sacs de blat”. Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.
I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: “Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
I jo us dic: guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva”.
L’home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables?. Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen?.
Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”.

Comentari

Aquest passatge de l'Evangeli por resultar una mica desconcertant. Potser Jesús lloa l'engany? Bé, després de reflexionar una mica, he arribat a la conclusió que el que realment ens intentar donar com a bon exemple no és tant el que fa l'administrador, com l’actitud amb la que ho fa.

És com si es lamentés que la gent posi més interès i dediqui més esforços per a resoldre problemes “terrenals” i no ho faci de la mateixa manera per a conrear la nostra ànima.

És trist que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona.

Objectiu

Posar tant d'interès en el creixement i desenvolupament de la meva vida espiritual com el que dedico a la meva vida terrenal.

divendres, 9 de setembre del 2016

Vint-i-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 11 de setembre de 2016

Sant Lluc, 15, 1-32 (Text abreujat)

En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per a escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: “Aquest home acull als pecadors i menja amb ells”. Jesús els proposà aquesta paràbola: “Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una, no deixaria en el desert a les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobés? I quan l’hagués trobada, oi que se la posaria tot content a les espatlles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los: he trobat l’ovella que havia perdut?” Us asseguro que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit, que no pas per noranta-nou justos, que no necessiten convertir-se.
I si una dona tenia deu monedes de plata i en perdia una, no encendria el llum, i escombraria la casa, i la buscaria amb tot l’interès fins que la trobés? I quan l’hagués trobada, oi que convidaria les amigues i les veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho: he trobat la moneda que havia perdut?” Us asseguro que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit”.

Comentari

No hem de jutjar mai a ningú pel que fa. Mai sabem per quins motius ho fa, ni quina finalitat busca, ni què li ha portat a fer-ho.

Jesús busca el contacte amb aquells que no estan en comunió amb Déu, no perquè vulgui fer el mateix que ells, ni que aprovi la seva conducta, sinó per mirar de fer-los recapacitar i que tornin al camí que, al final, els portarà a gaudir de la glòria eterna en la comunió de Déu i tots els germans. I diu que al cel hi ha molta alegria quan això passa.

Sovint és millor no recriminar l'actitud dels germans, sovint és millor proposar un altre camí.

Per altra banda, a les lluites nostres de cada dia hem de pensar que sempre que ens en sortim, que fem allò que agrada Déu i evitem fer el mal, al cel hi ha alegria. Seria bo que al final del dia, a les nostres oracions rememoréssim els actes que hem fet i ens alegréssim juntament amb el cel per les coses bones i miréssim de canviar les dolentes.

Objectiu

Que l'amor guiï les meves accions i no una actitud estricta i normativa.

divendres, 2 de setembre del 2016

Vint-i-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 4 de setembre de 2016

Sant Lluc, 14, 25-33

Jesús va veure que el seguien les multituds i els va dir: “Si algú ve amb mi i no deixa el pare i la mare, la dona i els fills, germans i germanes, i fins i tot la seva vida, no pot ser deixeble meu. Qui no carrega amb la seva creu i ve darrera meu no pot ser el meu deixeble.
Perquè, qui de vosaltres, volent construir una torre, no seu primer a calcular les despeses i veure si podrà acabar-la? No sigui que si posa els ciments i no pot acabar l’obra, tots qui s’assabentin se’n riguin d’ell, dient: Aquest va començar a edificar i ara no pot acabar”.
O, quin rei anant a la guerra contra un altre rei, no seu abans a considerar si pot oposar-se amb deu mil a qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no, quan encara esta llunyà, enviarà una ambaixada demanant la pau.
Així doncs, qui de vosaltres no renuncia a tots els bens, no pot ser el meu deixeble.

Comentari

Aquest passatge pot semblar una mica dur, però crec que el missatge que podem treure d’ell és extremadament lògic: si decidim ser cristians, hem de posar davant de la nostra escala de valors a Jesús.

Jesús ens diu que ser cristians no és fàcil. No es tracta del rampell de la novetat, de les grans perspectives, dels objectius que assolirem... ni que a les primeres dificultats comencem a relativitzar i a emmotllar al nostre criteri el missatge de Jesús. Siguem realistes. Sapiguem què espera Déu de nosaltres i mirem d’esforçar-nos tot el que puguem. La glòria i el Regne de Déu ens espera.

Com a mínim, intentem-ho. Que Déu no ens pugui dir que ni ho em provat.

Objectiu

Reflexionar sobre la meva escala de valors i la posició en que es troba en ella la meva relació amb Déu i amb els germans.

divendres, 26 d’agost del 2016

Vint-i-dosè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 28 d’agost de 2016

Sant Lluc, 14, 1.7-14

Entrant un dissabte a menjar a casa d’uns fariseus, aquests el guaitaven. Al veure Jesús que els convidats escollien els primers llocs, els explicar aquesta paràbola: “Quan et convidi algú a un casament, no et posis al primer seient, no sigui que hi hagi un convidat més honorable que tu i vingui qui et va convidar i et digui: “Cedeix el lloc a aquest” i llavors hagis d’anar avergonyit a ocupar l’últim lloc. Per contra, quan siguis convidat, posat a l’últim lloc i quan vingui qui et va convidar et dirà: “Amic, puja més a  dalt”. Llavors tindràs honor davant de tots qui estan a taula amb tu. Perquè qui s’enalteix serà humiliat, i qui s’humilia serà enaltit”. I digué també a qui l’havia convidat: “Quan facis un menjar o un sopar, no cridis als teus amics, ni als germans, ni als parents, i als veïns rics; no sigui que ells et convidin i quedis compensat. Quan donis un banquet convida als pobres, als esguerrats, als coixos, als cecs, llavors pots estar content, perquè ells no poden pagar-te i rebràs el teu premi en la resurrecció dels justos”.

Comentari

Buscar l’admiració dels altres, o fer favors i festes per interès buscant una contrapartida segura no es pot dir que sigui una actitud d’acord a l’esperit del cristià. Hem d’ajudar a qui ho necessita i no esperar res a canvi, només la satisfacció personal d’haver ajudat a un germà, i no esperar lloances o reconeixement dels aduladors, sinó esperar que aquestes accions ens permetin continuar estant en comunió amb Déu i els germans.

Què millor que rebre el premi a la resurrecció dels justos?

També seria bo que cada vegada que se’ns presentés l’oportunitat d’ajudar a algú i ens plantegéssim si fer-ho o no, veiéssim la situació pensant què passaria si nosaltres ens trobéssim en la situació de l’altre. La vida dóna moltes voltes.

Objectiu

Intentar posar-me més vegades al lloc dels altres per entendre'ls i empatitzar amb ells.

divendres, 19 d’agost del 2016

Vint-i-unè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 21 d’agost de 2016

Sant Lluc, 13, 22-30

En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: “Senyor, són pocs els qui se salven?”. Ell contestà: “Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: “Senyor, obriu-nos”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou”. Llavors començareu a dir-li: “Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal”.
Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers”.

Comentari

Amb un esperit cristià què ens hem de preguntar?: són pocs els qui se salven? O millor: estic vivint d’una manera cristiana? I m’agradaria ressaltar aquest “d’una manera”. No hi ha una sola manera exclusiva de viure cristiana, sinó que hi ha una base, que és l’amor i Jesús, i una sèrie de ramificacions que corresponen a les circumstàncies personals i individuals de cadascú de nosaltres.

En el moment d’analitzar la nostra vida, hem de plantejar-nos qui som, què podem fer, quines són les nostres capacitats i limitacions i què és el que realment fem. I sempre, sempre, tenir present que el millor que podem fer, és que tot allò que fem, sigui poc o molt, de gran o de poca rellevància… ho fem amb amor. Un amor que surti de dins nostre i vagi cap els germans i cap a Déu.

Objectiu

Confiar en la misericòrdia de Déu

divendres, 12 d’agost del 2016

Vintè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 14 d’agost de 2016

Sant Lluc, 12, 49-57

“He vingut a prendre foc a la terra; i quant desitjo que ja cremi! Però he de rebre abans un bateig de dolors. I com n’estic de neguitós fins que això passi!, Creeu que he vingut a la terra a portar la pau?, no, he vingut a portar divisió. Sí, en endavant estaran dividits els cinc d’una casa, tres contra dos i dos contra tres. Estarà dividit el pare contra el fill i el fill contra el pare; la mare contra la filla i la filla contra la mare; la sogra amb la nora i la nora amb la sogra”.
Deia també a la gent: "Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: "Ja ve la pluja". I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: "Farà calor". I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?".

Comentari

Aquest és el gran misteri del cristianisme per a mi. Jo em puc considerar en el grup d’aquells que creuen que Jesús va venir  a portar la pau a la terra. Però veig que la pau no acaba de triomfar al nostre món, que el mal sembla estar més present i que sembla realment invencible. I a sobre, Jesús ens diu que va venir a portar divisió.

És possible que en aquesta vida Jesús ens ensenyés quin és el millor camí per arribar a tenir la pau veritable, i nosaltres haguem de fer aquest camí. Sembla que aquest és el preu de la nostra llibertat.

L’esperança és que al final de la nostra vida terrena obtindrem la recompensa als nostres esforços i pregàries. I si algun dia la humanitat és capaç d’assolir la pau mundial, llavors es podrà dir ben bé, que el Regne de Déu s’ha consolidat entre nosaltres.

Objectiu

Pregar Déu perquè la Pau acabi regnant al món.

divendres, 5 d’agost del 2016

Dinovè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 7 d’agost de 2016

Sant Lluc, 12, 32-48

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà: allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tant bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada.
Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.
Pere li preguntà: "Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?". El Senyor li respongué: "Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga
a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més".

Comentari

Com podem dir que ja canviarem, que més endavant ja canviarem tot allò de la nostra vida que no ens acaba de fer el pes?. Com podem dir que d’aquí a uns anys ja pensarem més amb algú que no siguem nosaltres mateixos?.

No sabem quan arribarà la nostra hora, i hem de ser conscients que quan arribi, només podrem ensenyar tot allò que haguem fet, no tot allò que ens agradaria haver fet o que teníem previst fer. És per això que té sentit el sagrament de la reconciliació. Té el sentit d’analitzar què és el que fem amb la nostra vida i mirar de canviar per a bé.

És complicat canviar de la nit al dia, sobretot si ens enfrontem a la nostra manera de ser, al nostre tarannà, però això no vol dir que ho deixem d’intentar. De sempre he tingut la convicció que Déu ens coneix més que fins i tot ens coneixem nosaltres mateixos, per això el sol fet d’intentar millorar, d’intentar ser perfectes com el Pare ho és, ja ha de tenir el seu reconeixement.

No ens desanimem, perquè és el pitjor que ens podria passar. Això ens portaria a la deixadesa i a estancar-nos com a persones.

Sempre hi ha una esperança, una llum, i sovint la podem trobar dintre nostre si busquem bé. És possible que el que passi és que tinguem por de l’esdevenir, por de no ser acceptats, de no fer-ho bé, de fracassar… La por és un dels nostres grans enemics. I ho és perquè moltes vegades en tenim tanta que no volem reconèixer que en tenim. Hem de pregar a Déu per a que ens doni valentia, fortalesa i autoestima. És dolent se superb, però potser sigui pitjor no valorar-nos gens.

Objectiu

Intentar canviar començant per les petites coses.

divendres, 29 de juliol del 2016

Divuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 31 de juliol de 2016

Sant Lluc, 12, 13-21

En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: “Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència”. Jesús li contestà: “Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?”. Llavors digué a tothom: “Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podran assegurar la vida”.
I els ho explicà amb una paràbola: “Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les. Tot rumiant, es va dir: Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te”. Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?”. Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.

Comentari

Ser cristià ens ha de servir, entre altres coses que he anat comentant fins ara, per a tenir una perspectiva més ampla de la nostra existència. No ens hem de quedar amb la nostra realitat actual que és la vida terrenal.

Hem de mirar més enllà, fins que ens trobarem davant Déu, i prioritzar els nostres objectius. Més endavant, què valdrà més? Haver aconseguit arreplegar molts diners i un gran patrimoni? O haver ajudat aquell qui ho necessitava i haver dedicat una part del nostre temps a fer la vida dels altres una mica més feliç?.

No sabem quan morirem, però sí que està a les nostres mans anar fent-nos rics als ulls de Déu.

Objectiu

Quan n'hi ha prou no en cal més.

divendres, 22 de juliol del 2016

Dissetè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumengre, 24 de juliol de 2016

Sant Lluc, 11, 1-13

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: “Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles”. Jesús els digué: “Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem  tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació”.
Després els deia: “Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li”. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: “No amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls”?. Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita.
I jo us dic: demaneu,  i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca, troba, a tothom qui truca li obren. Si el fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí?. Penseu doncs, que si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen”.

Comentari

La millor pregària és la que surt del cor, la que és sincera. Aquesta ens permet, no només parlar amb Déu, sinó parlar amb nosaltres mateixos i conèixer-nos una mica millor.

A Jesús li demanem que ens ensenyi a parlar amb Déu, i ell ens ensenya les coses necessàries que podem fer i demanar. Ens diu que honorem el nom de Déu (de la mateixa manera que podem honorar els pares); que demanem que vingui el seu Regne, és a dir, voler estar en comunió amb Déu; que perdoni les nostres febleses, i nosaltres ens comprometem a perdonar els nostres germans. I finalment, demanar-li que no ens apartem del camí de trobada que ens portarà a gaudir amb ell i els sants de la seva glòria.

Jesús afegeix que Déu ens estima i que ens donarà tot allò que sigui bo per nosaltres. Uns pares, eduquen el fill, l’estimen i li donen i fan tot allò que és bo per ell. Tot i que de vegades el fill no acabi d’entendre les accions dels pares.

Així és la nostra relació amb Déu: una relació de pare i fill, una relació en que el pare dóna total llibertat al fill tot indicant-li el que és bo i el que és dolent. Del fill depèn apropar-se al pare o allunyar-se.

Conclusió: és bo pregar per a la nostra vida quotidiana i per a la nostra relació amb Déu.

Objectiu

Resar amb tranquil·litat i reflexionant sobre cada frase un parenostre.

divendres, 15 de juliol del 2016

Setzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 17 de juliol de 2016

Sant Lluc, 10, 38-42

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: “Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi”. El Senyor li respongué: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.

Comentari

Aixecar-me pel matí, arreglar-me, anar a buscar el pa, anar a treballar, parar per dinar, tornar a treballar, arribar a casa i descansar de la dura jornada, sopar i anar-me’n a dormir resant cinc minutets.

He de concloure que la part més necessària a la meva vida ocupa cinc minuts al dia.

Moltes vegades ho he dit, si una amistat no es conrea tots els dies, córrer el perill d’anar refredant-se a poc a poc fins a convertir-se en una cosa insubstancial. I la nostra lliure relació amb Déu no és cap excepció.

Seria bo que al començar el dia parlés amb ell una estoneta per a desitjar-nos un bon dia, que en totes les petites accions del dia li oferís el meu petit esforç i que en acabar la jornada recordés totes les accions que he fet al llarg del dia i veiés què he fet bé, què he fet malament, què no he fet i què podria fer per a ser millor a l’endemà.

Les millores no es poden planificar per a fer-se en un futur més o menys llunyà. Ens hem d’esforçar per a canviar i fer el que ens proposem de manera immediata. Si decidim ser més solidaris amb qui ens envolta, no cal que ho deixem per Nadal; si decidim llegir més sovint la Bíblia, no cal que esperem a les vacances...

Ja sé que és més fàcil dir-ho que fer-ho, però és possible que sigui com nadar o anar en bicicleta, si no en saps sembla impossible, però quan ja n’has aprés, sembla mentida que hi hagi gent que no en sàpiga.

Objectiu

Que el tràfeg de l'estil vital de Marta que porto en el dia a dia no m'aparti d'allò que més importa, la part escollida per Maria.

divendres, 8 de juliol del 2016

Quinzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 10 de juliol de 2016

Sant Lluc, 10, 25-37

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s’alçà i li va fer aquesta pregunta: “Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?”. Jesús li digué: “Què hi ha escrit a la Llei?, Què hi llegeixes?”. Ell contestà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix”. Jesús li diu: “Has respost bé: fes-ho així i viuràs”.
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: “I per a mi, qui són aquests altres?”. Jesús prosseguí: “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot, que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, que arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se’n compadí, s’acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: “Ocupat d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més” Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar en l’home que havia caigut en mans de lladres?”. Ell respongué: “El qui es va compadir d’ell”. Jesús li digué: “Doncs tu fes igual”.

Comentari

Aquest sí és el Jesús que entenc. Primer atén les preguntes que li fan, recomana la lectura de les escriptures, i després contesta amb un clar exemple ple d’amor.

Nosaltres sovint fem com el sacerdot i el levita, anem per la vida intentant evitar “problemes”, tancant els ulls davant injustícies, davant els qui ens demanen ajuda.

Si ens interroguem per la raó d’això, som capaços d’inventar les excuses més diverses per a justificar la nostra conducta. Què hem de fer?. Doncs no desentendre’ns quan veiem que algú necessita del nostre ajut i estimar tothom.

El samarità quan veu a l’home ferit al camí no es para a preguntar si és samarità o jueu, si ric o pobre... senzillament veu algú que el necessita i ell no dubta a ajudar-lo amb el seu temps, el seu esforç i els seus diners.

I Jesús ens diu: fes-ho així i viuràs. Més clar, l’aigua.

Objectiu

Pregar a Déu per a que no permeti que posi la meva comoditat i seguretat per davant d’ajudar els altres amb el que pugui.

divendres, 1 de juliol del 2016

Catorzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 3 de juliol de 2016

Sant Lluc, 10, 1-20

El Senyor en designà encara setanta-dos i els envià que s’avancessin de dos en dos a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: “Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa.
Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: “El Regne de Déu és a prop vostre”. Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: “Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus us deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop”. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble”.
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: “Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom”. Jesús els digué: “Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els enemics se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel”.

Comentari

Aquest passatge continua amb la línia del de la setmana passada, és a dir, no l’acabo d’assimilar del tot.

L’únic que destacaria és el missatge que segons Jesús han de portar els deixebles: “El Regne de Déu és a prop”. Com a cristians hem de lluitar per a que aquest Regne de Déu es faci present en tot el possible aquí a la terra, és a dir, lluitar per la llibertat, la tolerància, la solidaritat, l’amor i el respecte. I quan ens morim, serem partícips plens del Regne de Déu.

Com diem cada vegada que resem el parenostre: “Vingui a nosaltres el vostre Regne”.

Objectiu

Que la meva existència no distingeixi entre la vida terrenal i l’espiritual. Que la meva vida sigui un tot.

divendres, 24 de juny del 2016

Tretzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 26 de juny de 2016

Sant Lluc, 9, 51-62

Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se cap a Jerusalem. Envià alguns perquè avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: “Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?”. Però Jesús es girà i els renyà. I se’n anaren en un altre poblet.
Mentre feien camí, algú li digué: “Us seguiré per tot arreu on anireu”. Jesús li respongué: “Les guineus tenen  caus, i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap”.
A un altre Jesús li digué: “Vine amb mi”. Ell li contestà: “Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare”. Jesús li diu: “Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu”.
Un altre digué a Jesús: “Vinc amb vos, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva”. Jesús li respongué: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu”.

Comentari

S’em fa una mica difícil assimilar aquest passatge de l’Evangeli. No m’entra al cap com dos dels deixebles que més aprop estan de Jesús, ja a punt d’anar a Jerusalem, li pregunten si vol que manin que baixi foc del cel i consumeixi aquells qui el rebutjen al seu poble.

L’amor al proïsme, a tot el proïsme, sembla que encara no el tenien molt assimilat. I de fet, es pot considerar que fins i tot actualment no ho tenim molt clar. Molts diuen que són molt amics dels seus amics, però desprecien tots aquells que no els són afins. Jesús ens ensenya que no hem de jutjar ningú, sinó que hem de saber posar-nos al lloc de l’altre. I molt menys, desitjar cap mal.

En una segona part, Jesús es mostra intransigent a l’hora de posar les condicions als seus seguidors. No té sentit dir que som cristians si a la nostra vida quotidiana no s’ens nota.

També s’ha de lluitar sempre que es busca alguna excusa per retardar les nostres “accions cristianes”. No és fàcil, però si preguem i confiem amb Déu, tindrem molt de guanyat.

Objectiu

Allunyar del meu cor qualsevol mal pensament.

divendres, 17 de juny del 2016

Dotzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 19 de juny de 2016

Sant Lluc, 9, 18-24

Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles i els preguntà: “Qui diu la gent que sóc jo?”. Ells li respongueren: “Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha resuscitat un dels profetes antics”. Llavors els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. Pere li respongué: “El Messies, l’Ungit de Déu”. Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: “El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar i ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia”.
I deia a tothom: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà”.

Comentari

A vegades és difícil tenir present Déu a les nostres vides. Si no parlem amb ell i ens limitem a viure la vida, és fàcil que arribi un moment en que sencillament, no tinguem la percepció de la relació entre la seva existència i la nostra.

Qui és Jesús per nosaltres?. A un amic que se’n va a viure a un lloc llunya, tendim a oblidar-lo a mesura que passa el temps i perdem el contacte. Amb Déu és el mateix, si no mirem de relacionar-nos amb ell, anirem perdent la preciada comunió que és desitjable tenir-hi.

Jesús ja ens ho diu: no és fàcil ser cristià. I no ho és perquè això significa deixar de banda l’egoísme i pensar amb el bé del germà, amb el bé comú. La vida és un misteri, ja no sols pel seu origen, sinó més bé per la seva finalitat. L’únic sentit que hi trobo és que la vida sigui un camí que ens porti a un punt de perfecció i plenitud al costat de Déu, i com aquest és el sentit que li dono, m’hauria d’esforçar per seguir els camins que ens va marcar Jesús i amb una mica de sort, al final dels temps, poder gaudir eternament en comunió perfecta  amb els nostres germans i amb Déu.

Objectiu

Intentar fer present Déu en la meva vida quotidiana.

divendres, 10 de juny del 2016

Onzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 12 de juny de 2016

Sant Lluc,  7, 36-50

En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: "Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta". Jesús li digué: "Simó, t'he de dir una cosa". Ell li contestà: "Mestre, digueu". Jesús continuà: "Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-centes monedes de plata, i l'altre, cinquanta. Cap d'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més?". Simó li respongué: "Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran". Jesús li diu: "És així mateix".
Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: "Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells; tu no m'has rebut amb un bes, però ella, d'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m'has ungit el cap, però ella m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor". Després digué a la dona: "Els teus pecats et són perdonats". Els altres que eren a taula començaren a pensar: "Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?". Digué encara a la dona: "La teva fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau".

Comentari

Quan l'amor no regeix les nostres vides ens pot passar, sense adonar-nos, el mateix que li va passar al fariseu. Quan ens tenim en gran concepte, quan la humilitat no és una de les nostres principals virtuts, podem arribar a sentir-nos amb el dret de jutjar als altres.

I això és un perill. Sabem tot el que hi ha present en una situació com per a poder emetre un judici just? Realment no, només Déu ho pot fer, i si pensem que nosaltres també estem capacitats, potser hauríem de revisar els nostres plantejaments.

La dona, conscient de les seves faltes, no tenia cap problema en demanar el perdó a Jesús mostrant un sincer penediment. I Jesús, fent predominar les accions basades en l’amor, no dubta en perdonar-li els pecats i donar la seva pau.

Aquesta és l’actitud davant la vida que m’agradaria tenir a mi: ser empàtic amb els germans, tenir present l’amor vers Déu i els altres en totes les meves accions i ser un portador de pau.

Però he de reconèixer que això no és tan fàcil com podria semblar. La vida en societat és complicada i actituds i accions de molta gent em deixen sovint completament descol·locat. Amb tot, Jesús ens mostra el camí.

Objectiu

Tenir la suficient confiança amb Déu com per a seguir l’exemple d’amor vers els altres de Jesús.

divendres, 3 de juny del 2016

Desè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 5 de juny de 2016

Sant Lluc, 7, 11-17

En aquell temps Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.

Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: “No ploris”. El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: “Jove, aixeca't”. El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu.

La gent deia: “Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta”. Deien també: “Déu ha visitat el seu poble”. Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.

Comentari

La mort és el nostre enemic més gran. No l’entenem. Si veiem la vida amb els ulls del món, la mort és el final, i nosaltres, com a éssers conscients, només podem gaudir de la vida mentre som en aquest món. Des de la fe, Jesús ens va demostrar que la mort no és el final, sinó la vida eterna en comunió amb tots els germans al si de Déu Pare.

Però he de reconèixer que mentiria si digués que sovint no tinc dubtes sobre aquest tema. És per això que dic que la mort és el nostre enemic més gran.

De moment, només he trobat un compromís entre la meva fe i la meva realitat actual en aquest món: En primer lloc, he de dir que estic completament identificat amb la manera de veure la vida que ens mostra Jesús, on l’amor ha de ser el primer, el puntal bàsic de tot.

I partint d’aquesta premissa, si després de la vida no hi ha res més, poc m’importarà, perquè ja no seré conscient de res, però al menys hauré viscut sent fidel a uns principis que considero correctes i que crec que si tots els respectéssim, aconseguiríem una societat molt més justa i un món millor del que tenim ara.

I si després de la mort ens trobem que Déu, com ens diu Jesús, ens estarà esperant per a donar-nos la vida eterna al costat d’Ell, llavors hauré portat una vida en la que el meu esperit haurà estat sempre buscant-lo i intentant seguir, amb més o menys fortuna, el missatge de Jesús.  

Sé que no és la millor mostra d’una fe perfecta... però en aquest moment de la meva vida, crec em permet continuar cap endavant amb esperança.

Objectiu

Pregar a Déu per a que augmenti la meva fe i la meva confiança amb Ell.

divendres, 27 de maig del 2016

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (Cicle C)

Diumenge, 29 de maig de 2016

Sant Lluc, 9, 11b-17

Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: “Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat”. Ell els digué: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Ells respongueren: “Només tenim cinc pans i dos peixos. Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada?”. Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: “Feu-los seure en grups de cinquanta”. Els deixeble ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

Comentari

Sovint davant d’un problema podem reaccionar com els deixebles: reconeixent els problema (Es fa de nit), però donant una solució que ens molesti el menys possible (Que s’espavilin en trobar allotjament i menjar). Jesús ens ensenya la millor manera de fer les coses: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Tot i així busquem excuses (Només tenim cinc pans i dos peixos...), però Jesús ens torna a ensenyar la manera de fer les coses: aprofitar el que es té, pregar a Déu i posar-nos en marxa.

Quantes vegades no escoltem “això va malament”, “no s’està fent de la millor manera”, “És una pena” o, fins i tot “s’hauria de...”? I no és millor una petita acció que mil anàlisi o intencions?.

Hem de valorar el món que ens envolta, hem de pensar què ens agradaria que fos diferent, hem de veure quines possibilitats tenim i hem de ser capaços d’actuar, encara que ens sembli insignificant o inútil allò que fem. Si més no, Déu ens agrairà el nostre esforç. I és ben cert que moltes petites accions formaran part de quelcom més gran.

Objectiu

Buscar sempre un punt de vista cristià davant els problemes que em presenta la vida.

divendres, 20 de maig del 2016

Festa de la Santíssima Trinitat (Cicle C)

Diumenge, 22 de maig de 2016

Sant Joan, 16, 12-15

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Encara tinc moltes coses a dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que us anunciarà, ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu”.

Comentari

De la mateixa manera que un infant va creixent i a mesura que ho fa va aprenent coses, així ens passa a tots nosaltres amb la fe. A mesura que passen els anys anem treballant la nostra fe per a poder-nos apropar cada cop més a Déu.

No tindria sentit que a un infant que tot just comença a parlar li intentéssim ensenyar de cop tot el que pot esperar de la vida. A poc a poc gràcies a les experiències, als pares, als amics, als mestres... anirà comprenent una mica més el que és la societat i el que és bo i és dolent.

Així mateix, Déu ens va crear, amb Jesús vam créixer i amb l’Esperit Sant continuem apropant-nos a Déu.

No perquè no entenguem tot el que ens passa ens hem d’apartar del camí de trobada amb Déu, a la Comunió perfecta.

Objectiu

Reflexionar sobre si a la meva vida quotidiana estic obert a l’acció de l’Esperit Sant

divendres, 13 de maig del 2016

Solemnitat de Pentecosta (Cicle C)

Diumenge, 15 de maig de 2016

Sant Joan, 14,15-16.23b-26

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: “Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre”.

Comentari

Són reconfortants aquestes paraules de Jesús. Ens fa saber la vinguda de l’Esperit Sant, és a dir, l’actual situació en la que ens trobem en la nostra relació històrica amb Déu. Primer va ser el Pare, després el Fill, i ara és l’Esperit Sant. Esperit Sant que ens acompanya en el nostre camí. La força de l’Esperit és, ara per ara, la nostra guia, el nostre recordatori de la paraula de Jesús. Gràcies a ell podem seguir endavant, esperant la tornada de Jesús, un Jesús que, de fet, al igual que el Pare, no ens ha abandonat mai perquè tenim la seva presència cada dia a l’eucaristia.

Objectiu

Ajuda’m Esperit Sant a entendre el missatge de Déu i fer-lo meu.

divendres, 6 de maig del 2016

Solemnitat de l'Ascensió del Senyor (Cicle C)

Diumenge, 8 de maig de 2016

Sant Lluc, 24, 46-53

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i ressuscitar al tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.
Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt”.
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

Comentari

En principi, crec que els deixebles, després de veure a Jesús ressuscitat, haurien de quedar molt tristos i abatuts quan s’allunyà d’ells cap el cel. Però a l’Evangeli se’ns diu que van quedar plens d’una alegria immensa. D’això dedueixo que alguna cosa devia provocar aquesta alegria. I de fet, crec que va ser comprendre amb els ulls de la fe el testimoni que ens va donar Jesús amb la seva vida, amb la seva mort i amb la seva resurrecció.

Veure´l marxar envoltat de glòria cap al cel no deixa de ser un senyal per a nosaltres, un senyal del que ens espera si som fidels al missatge de Jesús i fem de l’amor a Deú i l’amor als altres el centre de la nostra vida. Una glòria compartida amb Jesús i amb el Pare, eternament.

Si nosaltres no tenim aquesta alegria immensa al nostre cor, deu voler dir que encara ens cal fer camí per arribar a la plena comunió amb Déu. Per tant, hem de continuar conreant la nostra fe llegint la Paraula de Déu, pregant, coneixent-nos millor a nosaltres mateixos i ajudant i estimant als nostres germans, és a dir, al nostre proïsme.

Objectiu

Pregar a Déu per a que m’ajudi a sentir de tot cor l’alegria que sentiren els apòstols després de veure Jesús marxant cap a la casa del Pare.

divendres, 29 d’abril del 2016

Sisè Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 1 de maig de 2016

Sant Joan, 14, 23-29

En aquell temps, digué Jesús als seus deixebles: “Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu”.

Comentari

Són reconfortants aquestes paraules de Jesús. Per una banda ens diu que si seguim els seus consells, el Pare estarà amb nosaltres, i per a un fill és important saber que el teu Pare està orgullós del teu comportament.

Per altra banda, ens fa saber la vinguda de l’Esperit Sant, és a dir, l’actual situació en la que ens trobem en la nostra relació històrica amb Déu. Primer va ser el Pare, després el Fill, i ara és l’Esperit Sant. Esperit Sant que ens acompanya en el nostre camí. La força de l’Esperit és, ara per ara, la nostra guia, el nostre recordatori de la paraula de Jesús. Gràcies a ell podem seguir endavant, esperant la tornada de Jesús, un Jesús que de fet no ens ha abandonat mai perquè tenim la seva presència cada dia a l’eucaristia.

Paraules d’ànim de Jesús donant-nos la pau.

Objectiu

Reflexionar i mirar d’entendre la pau que ens dóna Jesús i com l’aplico a la meva vida.

divendres, 22 d’abril del 2016

Cinquè Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 24 d'abril de 2016

Sant Joan, 13, 31-35

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: “Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”.

Comentari

La naturalesa de l’home és ben complexa. Jesús ens dóna un manament: que ens estimem els uns als altres com ell ens va estimar. És un amor sense egoisme, i aquí rau la dificultat d’aquest manament.

A tots ens agrada que la gent ens estimi, caure bé a les persones i ser reconeguts pels nostres amics com algú digne d’elogi i admiració. Com a molt, ens enamorem d’algú i aboquem el nostre amor en aquesta persona. Però el manament de Jesús no té res a veure amb això. Ell ens demana que estimem tothom.

Pot ser per la mare, el pare, els germans, familiars i amics seriem capaços de fer algun sacrifici per a ajudar-los, però Jesús ens diu que hem d’estimar tothom, fins i tot aquelles persones que no són tan afins a nosaltres. Aquesta és la plenitud del manament nou de Jesús i del Regne de Déu.

És possible això en aquesta societat tant individualista, competitiva i materialista?. Sincerament, no ho sé. L’únic que sé és que a mi m’agradaria que fos possible, i que la millor manera per a que ho sigui és començant per mi mateix. És difícil estimar tothom, sobretot quan fins i tot hi ha vegades que no estem contents ni amb nosaltres mateixos, però ho vull intentar sempre. És el menys que puc fer.

Objectiu

Reflexionar si hi ha alguna persona propera a la que no estimi com Jesús em demana, i intentar posar-hi remei.

divendres, 15 d’abril del 2016

Quart Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 17 d'abril de 2016

Sant Joan, 10, 27-30

En aquell temps, digué Jesús: “Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u”.

Comentari

Jesús, com un bon pastor, ens guia cap a la casa del Pare. Tenim llibertat per seguir-lo o fer el nostre propi camí, però és ben cert que la millor manera d’arribar a veure la glòria de Déu és viure allò que ens ensenya Jesús.

Objectiu

Confiar en Jesús. No tenir por de seguir-lo per a que m’apropi a Déu.

divendres, 8 d’abril del 2016

Tercer Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 10 d'abril de 2016

Sant Joan, 21, 3-19

En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: "Me'n vaig a pescar". Els altres li respongueren: "Nosaltres també hi venim". Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: "Nois, no teniu res per a menjar?". Li contestaren: "No". Els digué: "Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu". Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: "És el Senyor". Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: "Veniu a esmorzar". Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Després d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: "Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?". Ell li contesta: "Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo". Jesús li diu: "Pastura els meus anyells". Per segona vegada li diu Jesús: "Simó, fill de Joan, m'estimes?". Ell li contesta: "Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo". Jesús li diu: "Pastura les meves ovelles". Per tercera vegada li diu Jesús: "Simó, fill de Joan, m'estimes?". Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li contestà: "Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo". Li diu Jesús: "Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols". Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: "Vine amb mi".

Comentari

En totes les ocasions en que Jesús s’apareix als deixebles després d’haver ressucitat, aquests, en un primer moment no el reconeixen. Actualment ens passa el mateix a nosaltres. No reconeixem Jesús en aquell qui pateix i ens demana ajuda, en aquell que està trist i ens demana que li donem una mica d’esperança, en aquell malalt que vol suport, en aquell ancià que necessita companyia, en aquell nen que necessita amor... Jesús havent ressuscitat va acabar la seva missió a la Terra, i ara som nosaltres qui amb els ulls de la fe hem de saber trobar el Jesús ressuscitat en el nostre proïsme.

També aquest passatge ens ensenya que Jesús sempre estarà al nostre costat. No pesquem?, ell ens indicarà el camí. Confiança i bona voluntat.

Per altra banda, Pere va negar tres vegades a Jesús, i tres vegades li pregunta si l'estima. Ens desmoralitarem nosaltres pel fet de caure sempre en els mateixos pecats?, tantes vegades com caiguem, si ens penedim de cor, Jesús ens perdonarà.

Objectiu

Saber trobar al Resuscitat en el germans i actuar en conseqüència.

divendres, 1 d’abril del 2016

Segon Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 3 d'abril de 2016

Sant Joan, 20, 19-31

El vespre d’aquell mateix diumenge els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres”. Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. Llavors alià damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó”.
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: “Hem vist al Senyor”. Ells els contestà: “Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas”.
Vuit dies més tard, els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà es posà al mig i els digué: “La pau sigui amb vosaltres”. Després digué a Tomàs: “Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tant incrèdul. Sigues creient”. Tomàs li respongué: “Senyor meu i Déu meu”. Jesús li diu: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”.
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari

Una mostra de l’amor que Déu ens té és que no és intransigent. Vull dir, si en qualsevol moment del nostre camí notem que no estem satisfets amb el que hem fet o el que estem fent, ja que ens aparta de Déu o fa mal als nostres germans o a nosaltres mateixos, podem demanar perdó i tornar al bon camí. I si valorem tant això, no seria bo actuar de la mateixa manera?, no seria bo estar sempre oberts a donar el perdó?

Una altra cosa. Tomàs no creia si no ho veia per ell mateix. No confiava amb el que li deien els seus germans. Jesús es mostra i comenta que seran feliços els qui creuran sense haver vist. És a dir, nosaltres. Nosaltres confiem amb la tradició. Suposo que els deixebles van poder veure al Jesús ressuscitat, i no només això, sinó que van quedar tant convençuts de la seva resurrecció que després no els va importar donar la vida per l’Evangeli. Jo crec entre altres coses per això, pel testimoni dels deixebles i de tots aquells que m’he l’han tramés: els pares, la comunitat i la meva catequista. Ara espero que també hi hagi algú que cregui mitjançant el meu testimoni.

Objectiu

En aquest any de jubileu, reflexionar sobre la Divina Misericòrdia y els meus actes de misericòrdia.

diumenge, 27 de març del 2016

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (Cicle C)

Diumenge, 27 de març de 2016

Sant Joan, 20, 1-9

El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”.

Comentari

Desconsolats per la mort de Jesús, anem a plorar-lo al sepulcre, però veiem que no hi és. Algú se l’ha endut. Si tot acabés aquí, el cristianisme esdevindria una filosofia com qualsevol altra, però amb els ulls de la fe, els deixebles veieren i cregueren, i nosaltres hem rebut aquest missatge dels nostres pares, i ells dels seus pares… i hem cregut. I amb això el cristianisme ha esdevingut Bona Nova, revelació de Déu i un model de vida per arribar a gaudir de la resurrecció a la vida veritable en plena comunió amb Déu i tota la Creació.

Objectiu

Reflexionar sobre la meva fe vers la resurrecció de Crist i la meva. 

divendres, 18 de març del 2016

Diumenge de Rams (Cicle C)

Diumenge, 20 de març de 2016

Sant Lluc, 23, 1-49

Llavors els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: “Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar el tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei”. Pilat l’interrogà: “Ets tu el rei dels jueus?”. Ell li respongué: “Sí, teniu raó”.Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: “No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar”. Ells insistien: “Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí”.
Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era Galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament Herodes es trobava aquells dies a Jerusalem.
Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia, Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.
Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent i els digué: “M’heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comés cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no li ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar”. Però tota la multitud cridà: “Mateu-lo aquest; indulteu-nos Bar-Abàs”. Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”. Pilat respongué per tercera vegada: “Per què?, quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar”. Però ells insistien demanant amb grans crits, que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà a Jesús a la pena que ells volien.
Quan se l’enduien agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrera Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: “Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà:”Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat”. Llavors diran a les muntanyes: “Caieu damunt nostre”, i als turons: “Cobriu-nos” Perquè si a un arbre verd fan això, què serà de l’arbre sec?”.
En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia: “Pare perdoneu-los, que no saben el que fan”. Es repartiren els seus vestits i se’ls juraren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien rient-se’n: “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El rei dels jueus”.
Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: “No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres”. Però l’altre, renyant-lo li respongué: “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”. I deia: “Jesús recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne”. Jesús li respongué: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.
Ja era cap el migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el Santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”. I havent dit això, expirà.
El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: “És veritat: aquest home era innocent”. I tota la gent que era present en aquell espectacle després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho”.

Comentari

“Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res.” Aquesta és una actitud que podem tenir davant Déu. Nosaltres podem tenir unes espectatives respecte Déu, podem esperar d’ell que ens concedeixi una vida fàcil, on només hi càpiguen les alegries, i on el dolor, el mal, les mancances i la injustícia siguin una cosa llunyana que és impossible ens afecti a nosaltres.

Aquest no és l’estil de Déu. Per alguna raó Déu ens ha fet lliures i ens ha donat aquest espai i aquest temps per a que puguem creixer i realitzar-nos. De nosaltres depén, i al final es veuran els resultats. Si esperem en Déu com si fos un simple mag que hi és per concedir-nos desitjos, malament anem.

Vàrem ser expulsats del Paradís per un pecat de supèrbia i ara, vivint en aquest món, tenim l’oportunitat de demostrar-li a Déu que som dignes de tornar-hi. Com li ho demostrarem?, realment, no serà sent egoistes, escapistes de qualsevol compromís, cecs davant les injustícies ni suficients envoltats de riqueses i benestar. Certament, ho farem ajudant els altres, evitant fer-los cap mal i intentant fer el possible per a que la justícia regni al nostre voltant. Ens podem preocupar pels indis de l’Amazònia als qui se’ls treu tota mena de dignitat en nom del “progrés”, però si tenim un amic que pateix i l’evitem, caiem en un sense sentit.

No som perfectes, però busquem la perfecció, i per a conseguir-la hem de pregar a Déu, confiar-hi i intentar fer el que creiem just.

Però ells cridaren: “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”. Sovint he pensat que jo seria incapaç d’amagar-me entre la multitud i demanar que crucifiquin Jesús. Sovint m’he imaginat que seria prou valent com per a sortir en defensa seva. Però quan no faig la voluntat de Déu, no estic cridant jo també: “Crucifiqueu-lo!, crucifiqueu-lo!”.

Objetiu

Fer una parada a la meva vida i omplir-me de l’esperit de la Passió de Jesús.

divendres, 11 de març del 2016

Cinquè Diumenge de Quaresma (Cicle C)

Diumenge, 6 de març de 2016

Sant Joan, 8, 1-11

Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: “Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?”. Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint en la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrera l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: “On són? Ningú no t’ha condemnat?”. Ella contestà: “Ningú, Senyor”. Jesús digué: “Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més”.

Comentari

Jesús ens ensenya l’esperit de l’Evangeli. Poden haver moltes normes, lleis, reglaments, però a l’hora de la veritat el que val és l’amor, el perdó i la voluntat de fer bé les coses. Els fariseus, potser sense adonar-se’n, plantegen un absurd. Han trobat una noia cometent adulteri (on és l’home amb qui el cometia?), i segons la Llei de Moisès, l’havien d’apedregar i matar. Però un dels deu manaments no és precisament “no mataràs”?. Jesús aclareix les coses: no jutja, ni condemna, sinó que perdona i dóna un altra oportunitat. Quan ens adonem que ens allunyem del camí de Déu és una lliçó que no hem d’oblidar.

Per altra banda, quan algú allunyat de la fe, o algú d’un altra religió fa el bé, de segur que no compleix al cent per cent els preceptes cristians, però estic convençut que fa allò que es bo als ulls de Déu.

De vegades, seria bo deixar d’obsessionar-nos amb preceptes i interpretacions morals i centrar-nos en fer el bé i estimar a qui ens envolta i fer una mica més humà el món en que vivim.

Objectiu

Evitar jutjar els altres.