Sant Lluc, 17, 5-10
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: “Doneu-nos més fe”. El Senyor els contestà: “Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria”.
“Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula?, no li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.
Comentari
Hem sento plenament identificat amb la petició dels deixebles i plenament desconcertat per la resposta de Jesús. A vegades em venen dubtes sobre si val realment la pena l’esforç per a ser un bon cristià, i voldria que Déu m’ajudés a tenir més fe per a enfortir-me i apropar-me cada vegada més a la Glòria.
A vegades tinc la sensació de fer coses que les he de fer, però que no em surten de dins, i a vegades, aquesta sensació la tinc quan intento seguir algunes pautes de moral que dóna l’Església. A vegades tinc la sensació que lluito contra mi mateix, i això ho entenc com una cosa que no és normal, per això li demano a Déu que em doni més fe.
Encara queda un bon tros de camí per recórrer, però l’important és voler caminar sempre endavant confiant en Déu.
Objectiu
Insistiré pregant una estona a Déu per a que em doni més fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada