Diumenge IV de Quaresma

“El fill li digué: ‘-Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu’” Lc 15, 21

El veritable amor no té una explicació racional. Estimem perquè ens surt de dins, i no sabem la raó per la que continuem estimant tot i les decepcions que a vegades ens trobem de part de les persones que estimen.

Déu ens estima d’aquesta manera, i el nostre objectiu hauria de ser arribar a estimar-lo a Ell i als germans amb la mateixa intensitat. El cel és ni més ni menys que això: l'amor incondicional vers els altres per part de tots.

Diumenge III de Quaresma

 “I els digué aquesta paràbola: Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar’”. Lc 13, 6-9

No desesperem si veiem que no ens en sortim a l’hora d'assolir els nostres objectius per arribar a ser millors persones. No ens desanimem per les nostres continues contradiccions. Busquem sempre sense defallir la manera de millorar la nostra actitud enfront la vida. Déu està per nosaltres i sempre està esperant el moment en que vulguem apropar-nos a Ell. Ell entén les nostres limitacions i defectes, i com un bon pare, ens estima igualment confiant en la nostra voluntat de ser al seu costat estimant-lo.

Diumenge II de Quaresma

“Llavors va sortir del núvol una veu que deia: -‘Aquest és el meu Fill, el meu elegit: escolteu-lo’ ” Lc 9, 35

Potser, de vegades podem arribar a tenir aquella sensació de no entendre el sentit de la nostra vida. De no entendre tant patiment, tanta incoherència, tanta maldat... És llavors quan les paraules de Déu referents a escoltar el que ens diu Jesús prenen tot el seu sentit.

No tinguem por d’escoltar-lo per a que puguem arribar a donar un sentit més ple a la nostra vida.

Diumenge I de Quaresma

“Jesús ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam” Lc 4, 1-2

El desert al que Jesús es va retirar durant quaranta dies, a vegades ens pot semblar que és l’equivalent a la vida que portem: un temps de solitud vers Déu, de patiment, de dubtes... i és llavors quan hem d’intentar mirar una mica més enllà i confiar en Ell.

O també pot ser que com ens va perfecte a la nostra vida, ens oblidem una mica de la nostra relació amb Déu i els altres germans.

O pot ser que les nostres preocupacions ens facin caure en el desànim i també ens anem apartant de Déu i els germans. Les temptacions poden venir per moltes bandes, i nosaltres el millor que podem fer és provar de no desanimar-nos per les nostres debilitats i circunstàncies i confiar en Déu.