Diumenge VIII durant l'any

“Com li pots dir: ‘Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull’, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà”. Lc 6, 42

El viure la vida al dia, sense cap tipus de reflexió sobre les nostres accions, els nostres valors o els nostres objectius, ens pot fer arribar a un punt on pensem que tot el que fem nosaltres està bé, i si hi ha alguna cosa que ens perjudica d’alguna manera, la culpa és dels altres.

No tinguem por de pregar una estona cada dia pensant sobre la nostra actitud enfront la vida i la relació amb els altres i amb Déu. Això ens ajudarà a ser millors persones i, amb l’exemple, ajudar a treure la brossa de l’ull del germà.

Diumenge VII durant l'any

“Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin (...) No judiqueu i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats” Lc 6, 31, 37

Quina societat crearíem si tots fòssim capaços de tractar als altres con voldríem que ells ens tractessin! Quina societat crearíem si no judiquéssim els altres amb intenció de menysprear-los o de sentir-nos superiors a ells! Quina societat crearíem si fóssim capaços de perdonar!

Per part meva vull tenir aquests valors, però què difícil que es fa quan al teu voltant veus gent que s’aprofita dels altres i només veuen per ells, quan veus a gent que condemna i judica als altres pel sol fet de no pensar o ser com ells, quan veus a gent rancuniosa que no és capaç de donar una segona oportunitat... És complicada la vida.

Diumenge VI durant l'any

 “Llavors alçà els ulls cap els seus deixebles i digué: -Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!. Feliços els qui ara passen fam: Déu us saciarà!. Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!” Lc 6, 20-21

Les Benaurances són motiu d’esperança, motiu de reconfortament... però en cap cas hauria de ser una excusa per a la inacció, per al conformisme, per la resignació. Ans el contrari. Hauriem de buscar des de ja que els pobres puguin gaudir d’uns mínims de dignitat, que els que passen fam puguin deixar de preocupar-se pel que podran menjar l’endemà, que els que ploren siguin reconfortats i acompanyats. I si no ens en sortim completament, llavors sí ens quedarà l’esperança i les promeses de Jesús.

Això hauria de ser el que significar ser cristià, que l’amor vers els altres fos el centre de la nostra vida.

Diumenge V durant l'any

“Simó li respongué: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però ja que tu ho dius, calaré les xarxes per pescar” Lc 1, 5

Quantes vegades hem pensat que hem fet tot el possible, que no som capaços de donar més de nosaltres mateixos?. I la desesperança i l’angoixa va creixent dintre nostre. És en moments així que li demano a Déu ajuda, i és en moments així que voldria tenir tanta confiança en Ell com li va demostrar Pere en aquest passatge de l’Evangeli.