Sant Lluc, 9, 11b-17
Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: “Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat”. Ell els digué: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Ells respongueren: “Només tenim cinc pans i dos peixos. Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada?”. Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: “Feu-los seure en grups de cinquanta”. Els deixeble ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.
Comentari
Sovint davant d’un problema podem reaccionar com els deixebles: reconeixent els problema (Es fa de nit), però donant una solució que ens molesti el menys possible (Que s’espavilin en trobar allotjament i menjar). Jesús ens ensenya la millor manera de fer les coses: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Tot i així busquem excuses (Només tenim cinc pans i dos peixos...), però Jesús ens torna a ensenyar la manera de fer les coses: aprofitar el que es té, pregar a Déu i posar-nos en marxa.
Quantes vegades no escoltem “això va malament”, “no s’està fent de la millor manera”, “És una pena” o, fins i tot “s’hauria de...”? I no és millor una petita acció que mil anàlisi o intencions?.
Hem de valorar el món que ens envolta, hem de pensar què ens agradaria que fos diferent, hem de veure quines possibilitats tenim i hem de ser capaços d’actuar, encara que ens sembli insignificant o inútil allò que fem. Si més no, Déu ens agrairà el nostre esforç. I és ben cert que moltes petites accions formaran part de quelcom més gran.
Objectiu
Buscar sempre un punt de vista cristià davant els problemes que em presenta la vida.