divendres, 27 de maig del 2016

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (Cicle C)

Diumenge, 29 de maig de 2016

Sant Lluc, 9, 11b-17

Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: “Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat”. Ell els digué: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Ells respongueren: “Només tenim cinc pans i dos peixos. Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada?”. Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: “Feu-los seure en grups de cinquanta”. Els deixeble ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

Comentari

Sovint davant d’un problema podem reaccionar com els deixebles: reconeixent els problema (Es fa de nit), però donant una solució que ens molesti el menys possible (Que s’espavilin en trobar allotjament i menjar). Jesús ens ensenya la millor manera de fer les coses: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Tot i així busquem excuses (Només tenim cinc pans i dos peixos...), però Jesús ens torna a ensenyar la manera de fer les coses: aprofitar el que es té, pregar a Déu i posar-nos en marxa.

Quantes vegades no escoltem “això va malament”, “no s’està fent de la millor manera”, “És una pena” o, fins i tot “s’hauria de...”? I no és millor una petita acció que mil anàlisi o intencions?.

Hem de valorar el món que ens envolta, hem de pensar què ens agradaria que fos diferent, hem de veure quines possibilitats tenim i hem de ser capaços d’actuar, encara que ens sembli insignificant o inútil allò que fem. Si més no, Déu ens agrairà el nostre esforç. I és ben cert que moltes petites accions formaran part de quelcom més gran.

Objectiu

Buscar sempre un punt de vista cristià davant els problemes que em presenta la vida.

divendres, 20 de maig del 2016

Festa de la Santíssima Trinitat (Cicle C)

Diumenge, 22 de maig de 2016

Sant Joan, 16, 12-15

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Encara tinc moltes coses a dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que us anunciarà, ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu”.

Comentari

De la mateixa manera que un infant va creixent i a mesura que ho fa va aprenent coses, així ens passa a tots nosaltres amb la fe. A mesura que passen els anys anem treballant la nostra fe per a poder-nos apropar cada cop més a Déu.

No tindria sentit que a un infant que tot just comença a parlar li intentéssim ensenyar de cop tot el que pot esperar de la vida. A poc a poc gràcies a les experiències, als pares, als amics, als mestres... anirà comprenent una mica més el que és la societat i el que és bo i és dolent.

Així mateix, Déu ens va crear, amb Jesús vam créixer i amb l’Esperit Sant continuem apropant-nos a Déu.

No perquè no entenguem tot el que ens passa ens hem d’apartar del camí de trobada amb Déu, a la Comunió perfecta.

Objectiu

Reflexionar sobre si a la meva vida quotidiana estic obert a l’acció de l’Esperit Sant

divendres, 13 de maig del 2016

Solemnitat de Pentecosta (Cicle C)

Diumenge, 15 de maig de 2016

Sant Joan, 14,15-16.23b-26

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: “Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre”.

Comentari

Són reconfortants aquestes paraules de Jesús. Ens fa saber la vinguda de l’Esperit Sant, és a dir, l’actual situació en la que ens trobem en la nostra relació històrica amb Déu. Primer va ser el Pare, després el Fill, i ara és l’Esperit Sant. Esperit Sant que ens acompanya en el nostre camí. La força de l’Esperit és, ara per ara, la nostra guia, el nostre recordatori de la paraula de Jesús. Gràcies a ell podem seguir endavant, esperant la tornada de Jesús, un Jesús que, de fet, al igual que el Pare, no ens ha abandonat mai perquè tenim la seva presència cada dia a l’eucaristia.

Objectiu

Ajuda’m Esperit Sant a entendre el missatge de Déu i fer-lo meu.

divendres, 6 de maig del 2016

Solemnitat de l'Ascensió del Senyor (Cicle C)

Diumenge, 8 de maig de 2016

Sant Lluc, 24, 46-53

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i ressuscitar al tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.
Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt”.
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

Comentari

En principi, crec que els deixebles, després de veure a Jesús ressuscitat, haurien de quedar molt tristos i abatuts quan s’allunyà d’ells cap el cel. Però a l’Evangeli se’ns diu que van quedar plens d’una alegria immensa. D’això dedueixo que alguna cosa devia provocar aquesta alegria. I de fet, crec que va ser comprendre amb els ulls de la fe el testimoni que ens va donar Jesús amb la seva vida, amb la seva mort i amb la seva resurrecció.

Veure´l marxar envoltat de glòria cap al cel no deixa de ser un senyal per a nosaltres, un senyal del que ens espera si som fidels al missatge de Jesús i fem de l’amor a Deú i l’amor als altres el centre de la nostra vida. Una glòria compartida amb Jesús i amb el Pare, eternament.

Si nosaltres no tenim aquesta alegria immensa al nostre cor, deu voler dir que encara ens cal fer camí per arribar a la plena comunió amb Déu. Per tant, hem de continuar conreant la nostra fe llegint la Paraula de Déu, pregant, coneixent-nos millor a nosaltres mateixos i ajudant i estimant als nostres germans, és a dir, al nostre proïsme.

Objectiu

Pregar a Déu per a que m’ajudi a sentir de tot cor l’alegria que sentiren els apòstols després de veure Jesús marxant cap a la casa del Pare.