Sant Lluc, 24, 46-53
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i ressuscitar al tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.
Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt”.
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.
Comentari
En principi, crec que els deixebles, després de veure a Jesús ressuscitat, haurien de quedar molt tristos i abatuts quan s’allunyà d’ells cap el cel. Però a l’Evangeli se’ns diu que van quedar plens d’una alegria immensa. D’això dedueixo que alguna cosa devia provocar aquesta alegria. I de fet, crec que va ser comprendre amb els ulls de la fe el testimoni que ens va donar Jesús amb la seva vida, amb la seva mort i amb la seva resurrecció.
Veure´l marxar envoltat de glòria cap al cel no deixa de ser un senyal per a nosaltres, un senyal del que ens espera si som fidels al missatge de Jesús i fem de l’amor a Deú i l’amor als altres el centre de la nostra vida. Una glòria compartida amb Jesús i amb el Pare, eternament.
Si nosaltres no tenim aquesta alegria immensa al nostre cor, deu voler dir que encara ens cal fer camí per arribar a la plena comunió amb Déu. Per tant, hem de continuar conreant la nostra fe llegint la Paraula de Déu, pregant, coneixent-nos millor a nosaltres mateixos i ajudant i estimant als nostres germans, és a dir, al nostre proïsme.
Objectiu
Pregar a Déu per a que m’ajudi a sentir de tot cor l’alegria que sentiren els apòstols després de veure Jesús marxant cap a la casa del Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada