Tretzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 2 de juliol de 2017

Sant Mateu, 10, 37-42

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: “Qui estima al pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom que doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa”.

Comentari

Moltes vegades trobem excuses de mal pagador a l’hora de seguir les ensenyances de Jesús.

Argumentem que no podem fer més degut a les circumstàncies que ens envolten, a la gent que tenim al costat, a les nostres pròpies limitacions... qualsevol excusa és bona per a justificar una actitud acomodada, egoista i despreocupada dels altres. Això és el que crec que ens vol fer veure Jesús en aquest passatge: “Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi”. El pitjor és que com més coses tenim, com més seguretat tenim, més tendim a distanciar-nos tant de la nostra relació amb Déu com l que hauriem de tenir amb els altres germans que no són tant afortunats com nosaltres.

Encara que no ho reconeguem obertament, és possible que arribi el moment en que pensem, enmig la nostra seguretat de triomfadors, que els que pateixen necessitat és perquè no volen sortir d’aquesta situació. Realment una manera molt poc caritativa de veure la vida.

Tot i això, ens demana que siguem hospitalaris i no ens fem els estranys amb les necessitats de qui ens envolta. Tal farem, tal ens reconeixerà Jesús el dia que estarem davant Déu per a exposar-li què és el que hem fet de la nostra vida.

Objectiu

No desentendrem dels que necessiten la meva ajuda.

Dotzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 25 de juny de 2017

Sant Mateu, 10, 26-33

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: “No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic a la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels que maten només el cos, però no poden matar l’ànima.
Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners?. Doncs ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel”.

Comentari

Això ens demana Jesús: que siguem coherents amb les nostres decisions. No té sentit dir a la intimitat de la nostra llar: sí, sóc cristià, crec en els ensenyaments de Jesús i estic d’acord amb la seva manera de fer; i després, en la nostra vida en família, en el treball, en l’oci, tenir una actitud contrària al fet de ser cristians. Podem tenir les nostres febleses, les nostres caigudes, però el que no podem fer mai és negar la nostra condició de cristians. Déu ens dóna la possibilitat d’escollir el nostre camí, l’únic que ens demana és coherència. “A tothom que em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel”. És de lògica, no?.

Objectiu

Que mai em doni vergonya dir que sóc cristià.

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (Cicle A)

Diumenge, 18 de juny de 2017

Sant Joan, 6, 51-58

En aquell temps Jesús digué als jueus: “Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món”. Els jueus es posaren a discutir. Deien: Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?. Jesús els respongué: “Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre”.

Comentari

L’aliment de l’esperit. Això és el que ens ofereix Jesús. Per què l’home, encara que sigui extremadament ric, tingui la vida solucionada, tingui poder... troba que no està plenament satisfet?. Potser sí, té moltes coses, però li falta allò que li permeti dir: he tingut una vida plena i ja puc morir en pau.

L’aliment de Jesús ens ensenya de quina manera podem quedar saciats. Ajudant al qui ho necessita, estimant a qui ens envolta, intentant fer que les desgràcies siguin més suportables, valorant-nos a nosaltres mateixos en la justa mesura, ni massa ni massa poc, que tots els extrems són dolents.

Des del meu punt de vista si en algun moment de la meva vida veig que he ajudat els altres, que he estimat, que m’he valorat com a persona, ja podré dir: Jesús, he menjat el teu cos i he begut la teva sang. Ja estic preparat per a la resurrecció i la vida.

Prego a Déu per a que m’ajudi a arribar algun dia a aquest estat.

Objectiu

No deixar de sentir l'Eucaristia com a motor de la meva fe.

Solemnitat de la Santíssima Trinitat (Cicle A)

Diumenge, 11 de juny de 2017

Sant Joan, 3, 16-18

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Comentari

Si Déu passés olímpicament de nosaltres o ens rebutgés obertament, quin sentit tindria la presència i el ministeri de Jesús?. Quin sentit tindria intentar seguir el seu camí?. Déu ens estima, i la vinguda de Jesús i la seva resurrecció (i la promesa de resurrecció per als qui creuen en ell) és el que dóna realment sentit a la nostra vida i els nostres esforços.

Objectiu

Passi el que em passi, confiar sempre en l'amor que Déu ens té

Solemnitat de Pentacosta (Cicle A)

Diumenge, 4 de juny de 2017

Sant Joan, 20, 19-23

Al vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres”. Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó”.

Comentari

Déu és amor. Déu ens estima. I Déu ens perdona sempre que vulguem ser perdonats de tot cor. Per això Jesús va dir als seus deixebles que podien perdonar els pecats a tots aquells que ho demanessin sincerament. I això no ho hem d’oblidar mai. Per molt que ens sembli que no som capaços de ser uns “bons cristians”, sempre hem de recordar que el Pare té els braços oberts per acollir a tots aquells que vulguin apropar-se a ell. Sovint ho dic, i realment ho crec de tot cor: el nostre valor no el dóna el fet de fer moltes accions dignes d’elogi, sinó la nostra voluntat d’arribar a compartir algun dia la glòria amb Déu i els germans. El que hem de fer és anar creixent dia a dia, en les petites coses, per a que al final li puguem oferir a Déu el nostre esforç i tot allò que bonament haguem pogut aconseguir.

Només un consell (que no per clar és fàcil de seguir): que l’amor presideixi totes les nostres obres.

Objectiu

No allunyar-me mai del sagrament de la Reconciliació.