Quart Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 29 de gener de 2017

Sant Mateu, 5, 1-12

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
“Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen set i fam de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel”.

Comentari

No ens falta de res, estem contents i només pensem en divertir-nos, estem segurs de nosaltres mateixos, ens preocupa que ningú ens arrabassi cap dret que tinguem i intentem escaquejar-nos dels nostres deures, qui és pobre és perquè no té voluntat de deixar de ser-ho. Què importa actuar de manera egoista si així aconseguim més fàcilment els nostres objectius. Si dos s’enfronten, ells es debiliten i nosaltres ens enfortim. Donem la raó a tothom, és la manera de caure sempre bé i estar ben considerat.

La lectura d’avui correspon al model de Jesús: valora la persona i l’actitud. El paràgraf que he escrit abans és el nostre model. Un model que pot servir perfectament a la nostra societat, no ho discuteixo, però la diferència d’un cristià i d’un que no ho és, es troba en que nosaltres tenim una perspectiva que va més enllà del triomf en aquesta vida que hem organitzat els homes.

No tot és blanc o és negre, ni per una banda ni per l’altra, per això el nostre camí continua fent-se cada dia que passa. De nosaltres depèn voler apropar-nos més al model de Jesús o al dels homes.

Objectiu

Seguir el model de vida que ens proposa Jesús

Tercer Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 22 de gener de 2017

Sant Mateu, 4, 12-23

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: “País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”.
Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”.
Tot vorejant el llac de Galilea, Jesús veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”. Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié uns altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare i se n’anàrem amb ell.
I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

Comentari

“Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. Jesús comença la seva predicació de la mateixa manera que Joan Baptista: demanant-nos que fem un repàs a la nostra situació actual. Que mirem què és el que fem al llarg del dia, què és el que hem fet aquesta setmana passada i què és el que tenim previst fer la setmana que ve. Que ens preguntem si estem contents del que estem fent en aquesta vida on Déu ens ha dóna la llibertat suficient per a decidir quina actitud tenir cap a les circumstàncies de la nostra existència a la terra.

És l’actitud el que compta. En aquesta vida podem tenir-ho tot de cara o podem tenir dificultats, desgràcies o alegries, però el sentit que li donem a les nostres accions, independentment de si surten com esperàvem o no, és el que podrem presentar davant Déu.

Primer Joan i després Jesús ens demanen això, un canvi d’actitud positiu davant la vida. I és possible que estiguem tota la vida intentant aquesta conversió, però el que val de veritat és intentar-ho, intentar-ho sempre i confiar amb l’amor del Pare.

Entenc el camí cap el Pare com un camí on s’han d’anar cobrint unes etapes, i al final Jesús, amb la seva segona vinguda, tornarà a fer aquest camí i ens demanarà que l’acompanyem. No importa si estem a la primera etapa o a l’última, el que importa és que Jesús ens trobi al camí.

Objectiu

Estic satisfet de la meva actitud enfront la vida? Necessito convertir-me?

Segon Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 15 de gener de 2017

Sant Joan, 1, 29-34

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: “Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel”. Després Joan testificà: “He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: “Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant”. Jo ho he vist, i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu”.

Comentari

Tot el que fem pel fet de ser cristians o pel fet de voler agradar Déu no tindria molt sentit si no ens féssim una pregunta: Qui és i què representa Jesús per a nosaltres?. Per a Joan era el Fill de Déu que bateja amb l’Esperit Sant.

A nosaltres, mitjançant la catequesi i els ensenyaments dels pares i educadors, ens han dit que Jesús és, efectivament, el Fill de Déu i que ens ha ensenyat la manera d’apropar-nos a Déu, que és, ni més ni menys, que estimant.

Tot això ens serveix de gran ajuda a l’hora de començar el nostre camí sobrenatural, però crec que arriba un punt en que si no tenim personalment l’experiència de conèixer a Jesús, ens podem arribar a perdre per camins que no porten a la plenitud. Si no crec que Jesús és el Fill de Déu i que tot el que ens ha dit és font de vida, la nostra fe, la nostra vida cap a la vida eterna serà com flors de plàstic en front de flors recent florides al camp.

I com podem tenir aquesta experiència personal? No és fàcil, però crec que la millor manera és pregant/parlant amb Déu i ajudant a qui ens envolta de manera que acabem veient Jesús en aquell infant que eduquem o fem riure, en aquell company del treball que ajudem perquè està desbordat de feina i carregat de preocupacions, en aquell avi a qui dediquem part del nostre temps per a que es senti estimat, en aquells que han patit alguna desgràcia i els fem arribar alguna ajuda... acceptant nosaltres mateixos l’ajuda dels altres sempre que la necessitem...

L’agraïment i l’amor present en totes aquestes accions ens faran conèixer Jesús fins el punt que podrem dir que és el Fill de Déu i el nostre mestre i amic.

I sobretot, no defallir mai en aquesta recerca.

Objectiu

Reflexionar sobre què representa Jesús en la meva vida.

Bateig del Senyor (Cicle A)

Diumenge, 8 de gener de 2017

Sant Mateu, 3, 13-17

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: “Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?”. Jesús li respongué: “Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer”.

Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.

Comentari

Signe de comunió amb Déu, el bateig ens confirma que som fills de Déu. I també és un compromís. Com a fills de Déu també tenim les nostres responsabilitats que no són altres que mantenir-nos al costat de Déu i buscar la seva companyia eterna. I de quina manera aconseguirem això? Doncs estimant. Estimant a Déu, als nostres germans i a nosaltres mateixos.

No hem de ser massa durs amb nosaltres. Hem de saber trobar la mesura apropiada per a fer de la nostra vida una etapa que doni bons fruits. Reconeixent les nostres limitacions, però intentant continuament millorar allò que no ens agrada, ens permetrà apropar-nos més a Déu.

Objectiu

Recordar el dia del meu bateig.