Segon Diumenge de Quaresma (Cicle B)

Diumenge, 1 de març de 2015

Sant Marc, 9, 2-10

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: “Rabí, que en estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies”. No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”. Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de “ressuscitar d'entre els morts”.

Comentari

L’Evangeli de Sant Marc se’m fa una mica difícil de pair davant el gran nombre de miracles que hi trobem. Suposo que deu ser un reflex de la mentalitat actual de la societat en la que vivim, molt més racional que la que imperava en temps de Jesús, i vulguis que no, en cada passatge que llegeixo, intento trobar-li alguna explicació lògica al fet en sí. A vegades o puc fer, a vegades no.

I quan em trobo així, sempre penso que l’important és el missatge, no tant el relat. Però també em pregunto què van veure els contemporanis de Jesús per a deixar-ho tot i fer-se seguidors d’ell.

I el passatge de la transfiguració de Jesús és un bon exemple.

Amb tot, llegint-lo i reflexionant una mica amb el que s’explica, em quedaria amb dues coses. La primera és la sensació de felicitat que tenien Pere, Jaume i Joan davant la situació creada (una felicitat preludi del que ens espera quan puguem estar en comunió perfecta amb Déu i els germans?). I la segona, és comprovar que els mateixos deixebles, no acabaven d’entendre algunes de les coses que veien i sentien.

I tot i així, seguien Jesús. Això deu ser el que s’entén per tenir fe.

Objectiu

Pregar a Déu que perdoni les meves inseguretats i m’ajudi a viure l’essència del seu missatge: estimar a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a mi mateix. 

Primer Diumenge de Quaresma (Cicle B)

Diumenge, 22 de febrer de 2015

Sant Marc, 1, 12-15

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

Comentari

Quantes vegades veiem que passen els dies sense adornar-nos. Ens llevem pel matí i anem passant el dia fent front la voràgine d’obligacions que tenim (o pitjor, ajaguts al sofà fent el mandra). Arriba la nit i a dormir, que demà hi ha que tornar.

Viure la vida no és fàcil, però els que ens considerem cristians hem de ser capaços de mirar una mica més enllà. El sentit de la vida, al meu parer, hauria de ser entès com un camí que ens va omplint d’experiències, bones i dolentes, que ens permeten anar creixent com a persones, creixement que hauria d’anar dirigit cap a l’amor. L’amor al Pare i l’amor als germans.

I això no es pot aconseguir si no som capaços de dedicar una estona del dia, encara que siguin 5 ó 10 minuts, a reflexionar sobre el que fem i el que som.

Ningú diu que sigui fàcil. Jesús va fer un retir de quaranta dies, però no va poder evitar ser temptat per Satanàs. Sovint no entenem el que ens passa a la vida, i una sortida és rebel•lar-nos i allunyar-nos de Déu, fent-lo culpable dels nostres problemes. L’altra opció és seguir el que ens convida avui Jesús: Convertir-nos i creure en la bona nova.

Personalment, tot i que costa i a pesar de la meva debilitat, prefereixo intentar seguir la segona opció.

Objectiu

Trobar en aquest temps de Quaresma moments de pregària i reflexió.

Dimecres de Cendra (Cicle B)

Dimecres, 18 de febrer de 2015

Sant Mateu 6,1-6.16-18

Jesús va dir als seus deixebles: Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.
Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.
I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.
I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

Comentari

Al llarg de la meva vida moltes vegades m’he trobat amb que pregava d’una manera automàtica. En temps de Quaresma, quan faig abstinència de carn alguna vegada m’he trobat gaudint de debò menjant un bon plat de peix. Alguna vegada visitant algun malalt, ho he fet més per compromís que per cap altra cosa...

Per sort, també al llarg de la meva vida he pregat de tot cor, m’he estat de menjar per a prendre consciència del patiment d’altres germans, he donat diners  per a millorar la situació de gent menys afortunada que jo, he cuidat a gent malalta que ho necessitava de debò...

I puc dir que tot el que fem com a cristians agafa un sentit de plenitud si ho fem per amor.

Però també he après que pregar automàticament m’ha permès que no hagi deixat de banda la meva relació amb Déu en moments difícils, de la mateixa manera que fer les altres coses bones que he fet sense posar-hi plenament el cor, m’han permès que en altres moments valori més la presència de l’amor en els meus actes; i al cap i a la fi, fer el bé mai està de més.

En el que sí que estic plenament d’acord amb l’Evangeli d’avui és que actuar de manera hipòcrita buscant un avantatge personal fruit de les aparences dels nostres actes, és realment trist, i hauríem d’intentar evitar-ho.

Objectiu

Preparar el cor per a intentar aprofitar aquest temps de Quaresma que comença i créixer com a persona, pregant, dejunant, donant almoina i ajudant als germans.

Sisè Diumenge, Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge,15 de febrer de 2015

Sant Marc, 1, 40-45

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenolla i li diu, suplicant-lo: “Si voleu, em podeu purificar”. Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: “Sí que ho vull: queda pur”.
A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit, Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat, i certificar així que ja era pur.
Però ell, així que se n’anà, començà a proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer per tot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles, i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats.
Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Comentari

Sempre que preguem a Déu i li demanem alguna cosa per a nosaltres, som conscients del que estem demanant?. Cada dia que passa sóc més partidari de demanar coses generals i no coses particulars, ja que crec que Déu ja sap realment quines són les nostres necessitats. Per exemple, com aquell que diu, tota la vida que li estic demanant a Déu que em permeti trobar una noia que m’estimi per a poder formar una família cristiana. I qui em diu a mi que el millor és que formi una família i no seguir un altre camí?. Qui demana diners, qui li diu a ell que la possessió de diners no serà una font de problemes i perdició per a ell. I el mateix pot passar a qui demana salut, potser mitjançant la malaltia i el patiment arribarà a estar més a prop de Déu que d’una altra manera.

El que vinc a dir amb tot això és que Jesús, si vol ens pot purificar, per tant, la millor manera de pregar per a rebre gràcies personals és posar-nos en mans d’ell, confiar en ell i esperar fer sempre el que Déu espera de nosaltres, independentment de les situacions circumstancials en les que ens trobem en tot moment.

Objectiu

Meditar una estona sobre aquesta frase del res de Completes: “A les vostres mans, Senyor, encomano el meu esperit”.

Cinquè Diumenge, Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 8 de febrer del 2015

Sant Marc, 1, 29-39

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà, i la va fer llevar; la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta, i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure també molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren: “Tothom us està buscant”. Ell els digué: “Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió”. I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis.

Comentari

Aquest és un passatge que es podria considerar com una descripció del que va ser la vida quotidiana de Jesús en el temps de la seva predicació. Jesús ensenyava a les sinagogues, Jesús pregava en solitud, Jesús ajudava a les persones i tenia un tracte especial amb els seus deixebles (anava a casa d’ells i hi tenia una relació de confiança).

Sovint se’ns diu que hauríem d’imitar l’estil de vida de Jesús, i aquí tenim una bona referència. Seria bo tenir un compromís amb la societat, és a dir, ajudar d’alguna manera els germans en tot allò que puguem (sigui amb el nostre temps, els nostres diners o la nostra pregària); seria bo tenir una relació amb l’Església (anant a missa per escoltar la paraula de Déu, rebre els sagraments i relacionar-nos amb altres creients); seria bo trobar estones de pregària; i seria bo relacionar-nos més amb totes les persones pròximes que ens envolten.

La vida actual ens porta cap a l’individualisme, i l’individualisme, crec jo, ens pot fer apartar del camí cap a Déu al provocar en nosaltres una mirada massa egocèntrica.

Objectiu

Intentar sentir empatia per les persones que tracto en el meu dia a dia.