Diumenge II de Pasqua (Divina Misericòrdia)

 “Jesús li diu: -Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist” Jn 20, 29

Sovint em pregunto com hagués estat jo, si en compte de nèixer en un ambient catòlic, hagués nascut en un ambient d’una altra religió, o en una família no creient. I sempre arribo a la conclusió que, en essència, continuaria sent igual que ara, amb les mateixes virtuts i defectes, amb les mateixes pors i contradiccions, amb la mateixa actitud de voler ser millor persona...

Tenim dret a menystenir a un altra persona que no té les mateixes conviccions que nosaltres? Crec que no. L’amor a Déu, l’amor i l’empatia envers els altres és el que hauria de ser la base de la vida del cristià; i el respecte entre tots és el que hauria de ser la base de la societat en la que hauríem de viure.

La misericòrdia de Déu arribarà allà on nosaltres no siguem capaços d’arribar.

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor

“(...)-S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat” Jn 20, 2

“De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts” Jn 20, 9

Quantes vegades no he pensat: on és el Senyor, on és Déu? Quantes vegades no he sentit cert desamparament? Quantes vegades m’he preguntat si realment signifiquem alguna cosa per Déu?

I al final, al menys en el meu cas, tot gira entorn l’esperança, en la confiança, en la fe, en esperar que la vida tingui un sentit transcendental basat en l’amor de Déu, en la comunió de tots els germans i en el que Ell ens té preparat per a tota l’eternitat.

Sense la resurrecció i una vida eterna basada en l’amor, res no té sentit.

Diumenge de la Passió del Senyor o de Rams

“Jesús va cridar amb tota la seva força: -Pare, confio el meu alè a les teves mans. I havent dit això, va expirar” Lc 23, 7

Moltes coses no entenc de la vida. Moltes coses no entenc de la gent. Moltes coses no entenc de mí mateix. Però, al cap i a la fi, vull confiar en Déu, i en el moment del meu últim alè en aquesta vida, esperar la seva bondat.

Diumenge V de Quaresma

“(...) –Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra” Jn 8, 7

Els cristians hauríem de ser capaços de reflexionar sobre la nostra actitud davant l’altra gent. Sovint critiquem, condemnem, menystenim, humiliem a persones que no comparteixen el nostre punt de vista de la vida.

Això m’entristeix. No seria millor donar testimoni del missatge de Crist, on la base és estimar Déu i el proïsme, amb el nostre exemple vital? No seria millor que qui no és aprop de Déu vulgues ser-hi al veure el nostre dia a dia? No és millor intentar una conversió d’algú mitjançant el nostre exemple que no intentant imposar res?

Ningú és perfecte, i els que ens considerem cristians hauríem de ser els primers conscients d’això. Estimem, no condemnem ni critiquem gratuïtament.

Diumenge IV de Quaresma

“El fill li digué: ‘-Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu’” Lc 15, 21

El veritable amor no té una explicació racional. Estimem perquè ens surt de dins, i no sabem la raó per la que continuem estimant tot i les decepcions que a vegades ens trobem de part de les persones que estimen.

Déu ens estima d’aquesta manera, i el nostre objectiu hauria de ser arribar a estimar-lo a Ell i als germans amb la mateixa intensitat. El cel és ni més ni menys que això: l'amor incondicional vers els altres per part de tots.

Diumenge III de Quaresma

 “I els digué aquesta paràbola: Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar’”. Lc 13, 6-9

No desesperem si veiem que no ens en sortim a l’hora d'assolir els nostres objectius per arribar a ser millors persones. No ens desanimem per les nostres continues contradiccions. Busquem sempre sense defallir la manera de millorar la nostra actitud enfront la vida. Déu està per nosaltres i sempre està esperant el moment en que vulguem apropar-nos a Ell. Ell entén les nostres limitacions i defectes, i com un bon pare, ens estima igualment confiant en la nostra voluntat de ser al seu costat estimant-lo.

Diumenge II de Quaresma

“Llavors va sortir del núvol una veu que deia: -‘Aquest és el meu Fill, el meu elegit: escolteu-lo’ ” Lc 9, 35

Potser, de vegades podem arribar a tenir aquella sensació de no entendre el sentit de la nostra vida. De no entendre tant patiment, tanta incoherència, tanta maldat... És llavors quan les paraules de Déu referents a escoltar el que ens diu Jesús prenen tot el seu sentit.

No tinguem por d’escoltar-lo per a que puguem arribar a donar un sentit més ple a la nostra vida.

Diumenge I de Quaresma

“Jesús ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam” Lc 4, 1-2

El desert al que Jesús es va retirar durant quaranta dies, a vegades ens pot semblar que és l’equivalent a la vida que portem: un temps de solitud vers Déu, de patiment, de dubtes... i és llavors quan hem d’intentar mirar una mica més enllà i confiar en Ell.

O també pot ser que com ens va perfecte a la nostra vida, ens oblidem una mica de la nostra relació amb Déu i els altres germans.

O pot ser que les nostres preocupacions ens facin caure en el desànim i també ens anem apartant de Déu i els germans. Les temptacions poden venir per moltes bandes, i nosaltres el millor que podem fer és provar de no desanimar-nos per les nostres debilitats i circunstàncies i confiar en Déu.

Diumenge VIII durant l'any

“Com li pots dir: ‘Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull’, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà”. Lc 6, 42

El viure la vida al dia, sense cap tipus de reflexió sobre les nostres accions, els nostres valors o els nostres objectius, ens pot fer arribar a un punt on pensem que tot el que fem nosaltres està bé, i si hi ha alguna cosa que ens perjudica d’alguna manera, la culpa és dels altres.

No tinguem por de pregar una estona cada dia pensant sobre la nostra actitud enfront la vida i la relació amb els altres i amb Déu. Això ens ajudarà a ser millors persones i, amb l’exemple, ajudar a treure la brossa de l’ull del germà.

Diumenge VII durant l'any

“Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin (...) No judiqueu i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats” Lc 6, 31, 37

Quina societat crearíem si tots fòssim capaços de tractar als altres con voldríem que ells ens tractessin! Quina societat crearíem si no judiquéssim els altres amb intenció de menysprear-los o de sentir-nos superiors a ells! Quina societat crearíem si fóssim capaços de perdonar!

Per part meva vull tenir aquests valors, però què difícil que es fa quan al teu voltant veus gent que s’aprofita dels altres i només veuen per ells, quan veus a gent que condemna i judica als altres pel sol fet de no pensar o ser com ells, quan veus a gent rancuniosa que no és capaç de donar una segona oportunitat... És complicada la vida.

Diumenge VI durant l'any

 “Llavors alçà els ulls cap els seus deixebles i digué: -Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!. Feliços els qui ara passen fam: Déu us saciarà!. Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!” Lc 6, 20-21

Les Benaurances són motiu d’esperança, motiu de reconfortament... però en cap cas hauria de ser una excusa per a la inacció, per al conformisme, per la resignació. Ans el contrari. Hauriem de buscar des de ja que els pobres puguin gaudir d’uns mínims de dignitat, que els que passen fam puguin deixar de preocupar-se pel que podran menjar l’endemà, que els que ploren siguin reconfortats i acompanyats. I si no ens en sortim completament, llavors sí ens quedarà l’esperança i les promeses de Jesús.

Això hauria de ser el que significar ser cristià, que l’amor vers els altres fos el centre de la nostra vida.

Diumenge V durant l'any

“Simó li respongué: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però ja que tu ho dius, calaré les xarxes per pescar” Lc 1, 5

Quantes vegades hem pensat que hem fet tot el possible, que no som capaços de donar més de nosaltres mateixos?. I la desesperança i l’angoixa va creixent dintre nostre. És en moments així que li demano a Déu ajuda, i és en moments així que voldria tenir tanta confiança en Ell com li va demostrar Pere en aquest passatge de l’Evangeli.

Diumenge IV durant l'any

 “I afegí: -Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble” Lc 4, 24

En aquest temps en que l’activitat a les xarxes socials forma part de les nostres vides, podem arribar a patir una forta angoixa per ser acceptats i reconeguts per tothom. Igualment, en el nostre entorn més proper, també ens podem sentir de la mateixa manera.

Seria bo no capficar-nos gaire en voler agradar a tothom, seria bo que fóssim conscients que el que realment importa, és fer les coses en base a la nostra consciencia.

Diumenge III durant l'any

 “Aleshores començà dient-los –Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar”. Lc 4, 21

Avui, avui és el concepte clau. Del passat no en podem canviar res. Del futur, no sabem què ens trobarem, l’únic que podem fer és intentar preparar-nos el millor possible dintre les nostres possibilitats. És a l’avui que podem fer alguna cosa de profit. Visquem el present intentant donar el millor de nosaltres mateixos. Les circumstàncies de la nostra vida ens poden aclaparar, però l’actitud amb la que responem a elles és cosa nostra.

Diumenge II durant l'any

 “La seva mare diu als servidors: -Feu tot el que ell us digui” Jn 2, 5

Als que odien i rebutgen els cristians per culpa dels nostres pecats els diria que intentessin anar una mica més enllà. Maria ens diu que fem tot allò que ens digui Jesús, i el seu missatge es centra en l’amor a Déu i l’amor als altres.

No deixeu que la misèria dels homes us aparti del veritable missatge de Déu. La societat seria molt millor si els seus valors fossin l’amor i l’empatia vers els altres.

I en tot cas lluitem plegats per la justícia i per que l’amor prevalgui davant els odis, els menyspreus i els recels.

Festa del baptisme del Senyor

 “El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies” Lc 3, 15

Moltes vegades em quedo desconcertat. Crec en Déu, en el seu Fill i en l’Esperit Sant, i estic preocupat per si la meva vida complau a Déu o no. Em qüestiono moltes coses, tant de mi mateix com del sentit de la vida.

I després veig com al meu voltant, la majoria de les persones tenen unes preocupacions que no tenen res a veure amb les meves. Però tampoc sóc capaç de pensar respecte a aquesta gent en termes de pecat, condemnació, judicis...

I després me’n adono de l’immens amor que Déu té per tots nosaltres, i penso en el feliç que em faria que una vegada morim tots, ens retrobéssim al si de Déu i visquéssim eternament gaudint de la seva companyia propera juntament amb tothom.

Potser només sóc un somiador infantil, però m’agrada pensar així.

Diumenge II després de Nadal

 “Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”. Jn 1, 1

És possible que a vegades ens trobem desconcertats amb Déu. Què espera de nosaltres? Què ens té preparat? Serem capaços de respondre les seves expectatives? Quina relació hauríem de tenir amb Ell? Respostes que serien molt més complexes si no existís la Paraula. No ens doni por tenir la Bíblia al costat com a suport al nostre dia a dia.