Primer Diumenge d'Advent (Cicle C)

Diumenge, 29 de novembre de 2015

Sant Lluc, 21, 25-28.34-36

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: “Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
Estigueu atents sobre vosaltres: que l’excés de menjar i beure o la preocupació pels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home”.

Comentari

És possible que el fet d’estar habituats a una rutina diària ens impedeixi, bé per cansament, bé per deixadesa, tenir veritables moments de reflexió i de conversa amb Déu. Cosa que pot fer que a poc a poc, ens anem allunyant d’Ell i deixem de costat l’aspecte espiritual de la nostra persona.

Podem argumentar que volem ser pràctics i viure el dia a dia. Però si no analitzem la nostra actitud davant la vida, la nostra relació amb Déu i la gent que ens envolta, ens podem trobar que al final farem un cop d’ull a la nostra vida i tindrem la sensació d’haver-la desaprofitat.

I no ens enganyem, per avançar cap a Déu cal trobar moments d’oració, cal conrear la nostra fe i cal intentar ser millors cada dia.

Parlant amb Déu podem veure si la nostra actitud durant el dia ha estat la correcta o si canviaríem alguna cosa que hem fet i no ens ha acabat d’agradar. D’aquesta manera anirem creixent com a persones. Cada dia serem una mica millors.

Si no trobem aquests moments d’oració ens podem sorprendre descobrint que tenim una vida buida, trista i poc profitosa.

Objectiu

En aquest primer diumenge d’Advent, Jesús ens convida a pregar, a parlar amb ell i a intentar ser millors. Intentaré respondre a aquesta invitació.

Solemnitat de Crist Rei (Cicle B)

Diumenge, 22 de novembre de 2015

Sant Joan, 18, 33b-37

En aquell temps, Pilat digué a Jesús: “Ets tu el rei dels jueus?”. Jesús contestà: “Surt de vós, això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?”. Respongué Pilat: “Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet”. Jesús respongué: “La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí”. Pilat digué: “Per tant, vols dir que ets rei”. Jesús contestà: “Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu”.

Comentari

Jesús devia quedar perplex davant Pilat quan li va preguntar si era rei dels jueus. Ell que havia predicat l’amor i el servei als altres, ell que havia valorat més la companyia de pecadors, rebutjats de la societat i gent de mala fama. Ell que fugia de les lloances dels homes, de tot tipus de violència...

Jesús devia quedar perplex, de tal manera que li va donar la raó a Pilat dient-li que sí, que era rei, però no un rei d’aquest món i va intentar explicar-li que la seva missió era ser testimoni de la veritat (que seria bo per nosaltres anar recordant-ho de vegada en quant per a no perdre el veritable sentit de ser cristià). Fins al final Jesús es va trobar amb el problema del punt de vista dels homes i la manera de fer de Déu.

Els sacerdots tenien a Jesús com una amenaça al seu estatus. Uns podien tenir-li por pel que deia, i altres es podien escandalitzar al no ser capaços de veure més enllà de tradicions, regles i manaments. No podien lluitar contra Jesús directament, perquè el poble humil estava amb ell, llavors van intentar solucionar el “problema” de Jesús presentant-lo com una amenaça política davant el poder romà i com una amenaça herètica i blasfema davant el poble.

I Jesús, que tota la seva vida va voler ser un testimoni de la veritat, una veritat que ens porta al si del Pare, es va trobar lliurat pel seu propi poble als romans i preguntant-li si ell era el rei dels jueus.

A vegades podem preguntar-nos quin sentit té la nostra vida, quin sentit té esforçar-nos per ser cada dia millors, quin sentit té mirar d’ajudar els altres, quin sentit pot haver amb tot el que fem si el resultat és completament un altre de l’esperat. Doncs així es devia trobar Jesús en aquell moment. Només després de la resurrecció va tenir tot plegat un sentit coherent.

Tinguem confiança en Déu. Tinguem confiança en els homes. I sobretot, no oblidem tenir confiança en nosaltres mateixos.

Déu ens estima i donarà sentit a les nostres vides encara que nosaltres en aquest moment no siguem capaços d’entendre-ho.

Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, com va ser en un principi, ara i sempre, pels segles dels segles. Amen.

Objectiu

Reflexionar sobre què significa "Crist Rei" sota la perspectiva de Déu, no dels homes.

Trenta-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 15 de novembre de 2015

Sant Marc, 13, 24-32

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caien del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir els Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles, sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el fill; només ho sap el Pare”.

Comentari

Aquest és un passatge que vol donar esperança a tots aquells que estan angoixats, que no acaben de veure el sentit de la vida a la terra, que passen fatalitats, que no tenen un moment per a gaudir de la vida, sinó que fins i tot, a vegades només poden dedicar esforços a sobreviure. Jesús tornarà, nosaltres ressuscitarem i gaudirem d’una nova terra on l’amor estarà sempre present, ningú patirà, tothom serà feliç i viurem amb comunió amb Déu i els germans.

Del dia i l’hora no en sabem res, però no m’importa, l’únic que m’importa és pregar a Déu per a que al seu moment tingui en compte que vull estar allí. Conec les meves imperfeccions, les meves febleses... però també conec l’immens amor que Déu ens té, i confiant en aquest amor, crec que vindran moments millors per a tots, moments de joia, felicitat i amor compartit. (I no vull oblidar que dins les nostres possibilitats hauríem de ser capaços d’intentar portar aquests ideals del Regne de Déu a la realitat que ens està tocant viure).

Objectiu

Pregar a Déu per a que ningú deixi conscientment a Déu de banda.

Trenta-dosè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

8 de novembre de 2015

Sant Marc, 12, 38-44

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: “No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients de les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament”.
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: “Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia”.

Comentari

Després de tant de temps llegint la Bíblia i escoltant la paraula de Déu i estudiant textos interessants, encara avui trobo detalls que m’emocionen. Aquest passatge ens torna a demostrar que la mesura dels homes no és la mesura de Déu.

Jesús no es fixa en la quantitat de diners que es posen, sinó en l’esforç que es fa i el sentiment en que es posen. En altres aspectes deu ser igual, i això m’anima.

No importa tant el que es fa, sinó la voluntat amb que es fa. I per això no ens hem de desanimar si veiem que tornem a caure en els mateixos errors, en els mateixos pecats...si després tornem a intentar canviar. El que sí ens ha de preocupar és arribar un moment en que ho deixem córrer, perquè pensem que no som capaços d’arribar a ser bons cristians.

Fer petites coses, petits avanços... moltes gotes d’aigua acaben formant la mar, molts granets de sorra acaben formant una platja... molts petits actes fets per amor acabaran formant un bon cristià.

Vull pregar a Déu per a que no permeti que arribi el dia en que deixi d’intentar ser un bon cristià, tot i els entrebancs que trobo. Entrebancs que surten de mi o que venen de fora. Que em permeti viure la vida amb la mesura de Déu i no la dels homes.

Objectiu

Reflexionar sobre l'amor que poso fent les coses.