Tercer Diumenge de Quaresma (Cicle C)

Diumenge, 28 de febrer de 2016

Sant Lluc, 13, 1-9

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels animals que oferien en sacrifici.
Jesús els respongué: “Us penseu que aquells galigeus van ser malmenats, perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual”.
I els digué aquesta paràbola: “Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què tenir-la, si no fa més que ocupar la terra?”
Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la, encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no ja la podreu tallar””.

Comentari

Potser algú pensa que les desgràcies que ens venen en aquesta vida són càstigs de Déu per culpa dels nostres pecats. Bé, jo no ho penso. Jo crec que Déu és amor i no castiga a ningú.

Nosaltres som, amb les nostres accions i actitud, qui decidim estar al costat de Déu o no, i en acabar la nostra vida sobre la terra, al judici final, compartirem la seva glòria o ens mantindrem per sempre més apartats d’Ell.

Respecte a la paràbola, veig que és una paràbola de la vida: L’home es va apartar de Déu, i Ell va pensar que el millor seria privar-nos de l’existència, però cuidats per Jesús, si ens deixem acaronar pel seu amor, segur que tornarem a donar fruit. De nosaltres depén decidir la nostra actitud davant la vida.

Nosaltres som la figuera, el fem és l’Evangeli i la manera de donar fruits es variada: ajudant els germans, en el patiment i en l’alegria, pregant... l’Esperit Sant que ens ajudarà sempre.

Objectiu

Reflexionar sobre quin fruit està donant la meva vida.

Segon Diumenge de Quaresma (Cicle C)

Diumenge, 21 de febrer de 2016

Sant Lluc, 9, 28-36

Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors, dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell.
Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: “Mestre, què n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies”. Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”. Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.


Comentari

Una altra vegada Jesús ens ensenya amb l’exemple: s’allunya de la vertiginosa quotidianitat i s’apropa a la muntanya a pregar. Jo mateix veig clarament el que ens diu Jesús, ens diu que cal pregar. Però sovint em pregunto si jo sé com pregar. Suposo que pregar vol dir:

• Trobar un temps de pregària. Que altres tipus d’activitats no ens distreguin.
• Trobar un lloc de pregària. La natura, una habitació recollida, una església, en definitiva, un lloc que ens convidi al replegament.
• Començar a parlar amb Déu amb una petita oració.
• Començar el diàleg. De què volem parlar? Del nostre comportament?, la nostra actitud?, problemes familiars?, de relació?, personals?, alguna decisió important a prendre? Donar-li gràcies?... Hauria de ser alguna cosa concreta i evitar divagar, perquè això ens conduirà a desconcentrar-nos i a perdre el sentit del diàleg.
• Acomiadar-nos amb una altra oració.

Sembla fàcil, però no ho és en absolut, al menys actualment per a mi. Potser el reconèixer-ho és un bon començament.

Quan preguem ens podem trobar en la mateixa situació que Pere: “Parlava sense saber què es deia”. Per això cal fer de la pregària un diàleg. És a dir, fer el que va dir la veu del núvol: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”. I la millor manera d’escoltar-lo és llegint els evangelis.


Objectiu

Trobar moments de pregària.

Primer Diumenge de Quaresma (Cicle C)

Diumenge, 14 de febrer de 2016

Sant Lluc, 4, 1-13

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel dible. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: “Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa”. Jesús li va respondre: “Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa”. Després el diable se’l endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la Terra i li digué: “Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu”. Jesús li respongué: “L’Escriptura diu:”Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”. Després el conduí  a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: “Si ets Fill de Déu, tira’t d’altabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”. Jesús li respongué: “Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.
Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

Comentari

Tots ens trobem sovint davant situacions que ens conviden a abandonar el camí de trobada amb el Pare, situacions que aprofiten el nostre egoïsme i la nostra sensació d’autosuficiència per a fer-nos creure que l’home no necessita Déu. En aquestes ocasions es pot dir que confonem la llibertat que ens dóna Déu per a ser amos de la nostra existència a la Terra amb pensar que Déu no està per nosaltres o que simplement no existeix.

A les temptacions a les que es veu sotmès Jesús trobem en primer lloc el desig d’autosuficiència, al proposar-li que converteixi la pedra en pa. Si no preguem sovint, caurem a la temptació de pensar que estem sols en aquest món i que tot el que fem ho hem de fer mirant el nostre profit exclusivament, és a dir, sense tenir en compte ni a Déu ni als nostres germans.

En segon lloc, l’atracció del poder i els diners. Tenint molt de poder i diners podem caure en la temptació de creure’ns millors o més importants que els altres, o fins i tot, fer el mal per tal d’aconseguir tenir més diners o més poder.

I finalment, buscar el reconeixement dels altres i que ens serveixin com si fossim especials.

Jesús ens ensenya a lluitar davant aquestes i altres temptacions. Hem de llegir la paraula de Déu i amarar-nos d’ella, per tal de saber el que està bé i el que està malament i el que Déu espera de nosaltres. I hem de pregar constantment per a poder sentir a Déu en nosaltres mitjançant l’acció de l’Esperit Sant.

Objectiu

Revisar la meva vida per veure si he caigut en alguna temptació que m’aparta del camí d’amor marcat per Déu.

Cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 7 de febrer de 2016

Sant Lluc, 5, 1-11

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: “Tira endins, i caleu les xarxes per pescar”. Simó li respongué: “Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vos ho dieu calaré les xarxes”. Així que ho feren, agafaren tant de peix, que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: “Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador”. Ni ell, ni cap dels qui anaven amb ell, no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: “No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes”. Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se’n anaren amb ell.

Comentari

En aquesta lectura hi trobo una gran riquesa simbòlica. Comencem:

-Simó està tota la nit intentant pescar sense tenir cap èxit.- Podem viure deixant a Déu de banda, però d’aquesta manera, ens podem trobar que ens falta alguna cosa, que no som completament feliços.

-Jesús guia Simó i aquest troba un munt de peixos.- Si confiem amb Jesús i el fem servir de guia, trobarem la nostra recompensa.

-Simó demana ajuda, perquè ell sol no se’n surt.- No ho podem fer tot sol. El camí que marca Jesús és ajudar als altres i deixar que els altres t’ajudin. Crec que si tots ho féssim així, estaríem molt a prop de construir el definitiu Regne de Déu a la terra.

-Finalment, la jornada de pesca pot simbolitzar la nostra vida. Al final ens podem trobar amb les xarxes buides o amb les xarxes plenes. Segons la nostra actitud i les nostres obres, tindrem una cosa o un altra.

Objectiu

Confiar més en Déu.