Sant Lluc, 13, 1-9
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels animals que oferien en sacrifici.
Jesús els respongué: “Us penseu que aquells galigeus van ser malmenats, perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual”.
I els digué aquesta paràbola: “Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què tenir-la, si no fa més que ocupar la terra?”
Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la, encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no ja la podreu tallar””.
Comentari
Potser algú pensa que les desgràcies que ens venen en aquesta vida són càstigs de Déu per culpa dels nostres pecats. Bé, jo no ho penso. Jo crec que Déu és amor i no castiga a ningú.
Nosaltres som, amb les nostres accions i actitud, qui decidim estar al costat de Déu o no, i en acabar la nostra vida sobre la terra, al judici final, compartirem la seva glòria o ens mantindrem per sempre més apartats d’Ell.
Respecte a la paràbola, veig que és una paràbola de la vida: L’home es va apartar de Déu, i Ell va pensar que el millor seria privar-nos de l’existència, però cuidats per Jesús, si ens deixem acaronar pel seu amor, segur que tornarem a donar fruit. De nosaltres depén decidir la nostra actitud davant la vida.
Nosaltres som la figuera, el fem és l’Evangeli i la manera de donar fruits es variada: ajudant els germans, en el patiment i en l’alegria, pregant... l’Esperit Sant que ens ajudarà sempre.
Objectiu
Reflexionar sobre quin fruit està donant la meva vida.