Vint-i-setè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 2 d'octubre de 2016

Sant Lluc, 17, 5-10

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: “Doneu-nos més fe”. El Senyor els contestà: “Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria”.
“Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula?, no li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.

Comentari

Hem sento plenament identificat amb la petició dels deixebles i plenament desconcertat per la resposta de Jesús. A vegades em venen dubtes sobre si val realment la pena l’esforç per a ser un bon cristià, i voldria que Déu m’ajudés a tenir més fe per a enfortir-me i apropar-me cada vegada més a la Glòria.

A vegades tinc la sensació de fer coses que les he de fer, però que no em surten de dins, i a vegades, aquesta sensació la tinc quan intento seguir algunes pautes de moral que dóna l’Església. A vegades tinc la sensació que lluito contra mi mateix, i això ho entenc com una cosa que no és normal, per això li demano a Déu que em doni més fe.

Encara queda un bon tros de camí per recórrer, però l’important és voler caminar sempre endavant confiant en Déu.

Objectiu

Insistiré pregant una estona a Déu per a que em doni més fe.

Vint-i-sisè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 25 de setembre de 2016

Sant Lluc, 16, 19-31

Hi havia un home ric que vestia de púrpura i de finíssim lli i banquetejava a diari esplèndidament, mentre que un pobre anomenat Llàtzer, jeia a la seva porta cobert d’úlceres. Volia saciar-se amb el que queia de la taula del ric, i fins els gossos, apropant-se, llepaven les seves úlceres. Va morir el pobre i el van portar els àngels al si d’Abraham. Va morir també el ric i va ser sepultat. I estant a l’infern, entre tortures, va aixecar els ulls i va veure a Abraham i a Llàtzer al seu si. I va cridar: “Pare Abraham, tingueu compassió de mi i envia a Llàtzer per a que mullant-se el dit amb aigua, refresqui la meva llengua, perquè em turmenten aquestes flames”. Abraham va contestar: “Fill, recorda que ja vas rebre els teus bens a la teva vida, i Llàtzer, per contra, mals. Ara, ell està aquí consolat i tu estàs turmentat. I això no és tot. Entre vosaltres i nosaltres hi ha un gran abisme, de manera que qui vulgui passar d’aquí a vosaltres no pugui, ni tampoc els d’allí a nosaltres”. I va dir llavors el ric: “Llavors, et demano, pare, que l’enviïs a la meva casa paterna, on tinc cinc germans, per a que els digui la veritat i no vinguin també ells a aquest lloc de turments”. Abraham va respondre: “Ja tenen a Moisés i als profetes, que els escoltin!”. Però ell digué: “No pare Abraham, que, si algú entre els morts va a ells, faran penitència”. I va contestar Abraham: “Si no escolten a Moisés i als profetes, no faran cas encara que ressusciti un mort”.

Comentari

És trist, però és ben bé així: quan ens ve tot de cara, deixem de banda a Déu i als germans i potser augmentem una mica més l’egoisme que portem dins. Després, quan les coses no ens vam bé és quan, si el nostre cor no ha canviat sincerament, “exigim” Déu que ens ajudi a tornar a tenir-ho tot, i busquem als germans per a que ens ajudin.

Seria bo que sempre, fos quina fos la nostra situació, tinguéssim un pensament per a tots aquells que ens envolten i poden necessitar que els donem alguna cosa que necessitin, o que si més no, els dirigim tant sols una paraula amiga. La vida passa, i la vida és el moment i el lloc en el que li hem de demostrar a Déu que volem tornar a compartir la seva glòria. Jesús ja ens va ensenyar el camí.

Quan veiem situacions injustes o de patiment, hauríem de pensar què faríem o com reaccionaríem nosaltres en aquesta situació, i com voldríem que els nostres germans reaccionessin. I llavors actuar en conseqüència.

Objectiu

Dins de les meves possibilitats, intentar ajudar a qui ho necessiti.

Vint-i-cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 18 de setembre de 2016

Sant Lluc, 16, 1-13

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: “A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara en endavant no podràs administrar els meus béns” L’administrador va pensar: “Què podré fer ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració”. I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta”. A un altre li digué: “I tu, quant deus?”. Li contestà: “Cent sacs de blat”. Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.
I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: “Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
I jo us dic: guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva”.
L’home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables?. Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen?.
Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”.

Comentari

Aquest passatge de l'Evangeli por resultar una mica desconcertant. Potser Jesús lloa l'engany? Bé, després de reflexionar una mica, he arribat a la conclusió que el que realment ens intentar donar com a bon exemple no és tant el que fa l'administrador, com l’actitud amb la que ho fa.

És com si es lamentés que la gent posi més interès i dediqui més esforços per a resoldre problemes “terrenals” i no ho faci de la mateixa manera per a conrear la nostra ànima.

És trist que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona.

Objectiu

Posar tant d'interès en el creixement i desenvolupament de la meva vida espiritual com el que dedico a la meva vida terrenal.

Vint-i-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 11 de setembre de 2016

Sant Lluc, 15, 1-32 (Text abreujat)

En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per a escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: “Aquest home acull als pecadors i menja amb ells”. Jesús els proposà aquesta paràbola: “Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una, no deixaria en el desert a les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobés? I quan l’hagués trobada, oi que se la posaria tot content a les espatlles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los: he trobat l’ovella que havia perdut?” Us asseguro que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit, que no pas per noranta-nou justos, que no necessiten convertir-se.
I si una dona tenia deu monedes de plata i en perdia una, no encendria el llum, i escombraria la casa, i la buscaria amb tot l’interès fins que la trobés? I quan l’hagués trobada, oi que convidaria les amigues i les veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho: he trobat la moneda que havia perdut?” Us asseguro que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit”.

Comentari

No hem de jutjar mai a ningú pel que fa. Mai sabem per quins motius ho fa, ni quina finalitat busca, ni què li ha portat a fer-ho.

Jesús busca el contacte amb aquells que no estan en comunió amb Déu, no perquè vulgui fer el mateix que ells, ni que aprovi la seva conducta, sinó per mirar de fer-los recapacitar i que tornin al camí que, al final, els portarà a gaudir de la glòria eterna en la comunió de Déu i tots els germans. I diu que al cel hi ha molta alegria quan això passa.

Sovint és millor no recriminar l'actitud dels germans, sovint és millor proposar un altre camí.

Per altra banda, a les lluites nostres de cada dia hem de pensar que sempre que ens en sortim, que fem allò que agrada Déu i evitem fer el mal, al cel hi ha alegria. Seria bo que al final del dia, a les nostres oracions rememoréssim els actes que hem fet i ens alegréssim juntament amb el cel per les coses bones i miréssim de canviar les dolentes.

Objectiu

Que l'amor guiï les meves accions i no una actitud estricta i normativa.

Vint-i-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 4 de setembre de 2016

Sant Lluc, 14, 25-33

Jesús va veure que el seguien les multituds i els va dir: “Si algú ve amb mi i no deixa el pare i la mare, la dona i els fills, germans i germanes, i fins i tot la seva vida, no pot ser deixeble meu. Qui no carrega amb la seva creu i ve darrera meu no pot ser el meu deixeble.
Perquè, qui de vosaltres, volent construir una torre, no seu primer a calcular les despeses i veure si podrà acabar-la? No sigui que si posa els ciments i no pot acabar l’obra, tots qui s’assabentin se’n riguin d’ell, dient: Aquest va començar a edificar i ara no pot acabar”.
O, quin rei anant a la guerra contra un altre rei, no seu abans a considerar si pot oposar-se amb deu mil a qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no, quan encara esta llunyà, enviarà una ambaixada demanant la pau.
Així doncs, qui de vosaltres no renuncia a tots els bens, no pot ser el meu deixeble.

Comentari

Aquest passatge pot semblar una mica dur, però crec que el missatge que podem treure d’ell és extremadament lògic: si decidim ser cristians, hem de posar davant de la nostra escala de valors a Jesús.

Jesús ens diu que ser cristians no és fàcil. No es tracta del rampell de la novetat, de les grans perspectives, dels objectius que assolirem... ni que a les primeres dificultats comencem a relativitzar i a emmotllar al nostre criteri el missatge de Jesús. Siguem realistes. Sapiguem què espera Déu de nosaltres i mirem d’esforçar-nos tot el que puguem. La glòria i el Regne de Déu ens espera.

Com a mínim, intentem-ho. Que Déu no ens pugui dir que ni ho em provat.

Objectiu

Reflexionar sobre la meva escala de valors i la posició en que es troba en ella la meva relació amb Déu i amb els germans.