Primer Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 27 de novembre de 2016

Sant Mateu, 24, 37-44

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: “Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué a tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys esperada.

Comentari

Si tornés a venir Jesús a la terra, quina seria la nostra reacció? En quina situació ens trobaria?.

Quan Jesús es va fer home no va aparèixer davant nostre ple de riqueses i poder, ho va fer de la manera més humil que ens podem imaginar. Després es va anar fent gran davant els homes gràcies a la seva empatia i fe amb el Pare.

L’Advent és ni més ni menys que això: un període de temps en el que preparar el nostre cor per a rebre a Jesús, i la millor manera de fer-ho es pregant a Déu i ajudar en el que puguem a tots aquells que ho necessiten.

Donar almoina, ajudar als nostres companys de feina, dient una paraula amable a qui està trist, fent companyia a qui està sol... segur que fent això, si Jesús tornés a venir, ens trobaria rebent-lo amb els braços oberts.

Objectiu

Aturar una estona el meu dia a dia per a reflexionar sobre si sóc coherent amb els meus actes enfront els meus valors cristians.

Trenta-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 20 de novembre de 2016

Sant Lluc, 23, 35-43

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi a ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li dient: “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El rei dels jueus”.
Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: “No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres”. Però l’altre, renyant-lo, li respongué: “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”. I deia: “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. Jesús li respongué: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.

Comentari

En aquesta última lectura de l’any litúrgic, queda reflectit el que realment importa a Jesús. No vol fer cap miracle, ni cap prec per a evitar la mort. És el final del camí i d’aquesta manera ho accepta.

Els homes, que no entenen aquest comportament el menyspreen i l’humilien. Només un dels que són a la creu amb Jesús ho compren i li demana allò que realment importa, l’objectiu final que volem trobar al final del nostre camí: que Jesús se’n recordi de nosaltres al seu Regne.

I llavors Jesús li contesta una frase que ens omple d’esperança i ens dóna forces per continuar: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.

Objectiu

Que les preocupacions del dia a dia no em faci oblidar l'objectiu real de la meva vida: arribar a la fi dels meus dies estant en comunió amb Déu, els germans i estar en pau amb mi mateix.

Trenta-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 13 de novembre de 2016

Sant Lluc, 21, 5-19

En aquell temps, com alguns van dir que el temple estava adornat per pedres precioses i exvots, va dir: “Vindran dies en que tot això que veieu no quedarà pedra sobre pedra, tot serà destruït”.
I li van preguntar: “Mestre, quan succeirà això i quina serà la senyal que ho anunciarà?”.
Ell va contestar: “Cuideu que no us enganyin, perquè vindran molts en el meu nom dient: “Sóc jo”, i “El temps ha arribat”. No els seguiu. Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no us assusteu. És necessari que aquestes coses passin abans, però la fi del món no serà immediatament després”. I va continuar dient: “S’aixecaran pobles contra pobles, i regnes contra regnes, i hi haurà grans tremolors de terra, fam i pesta a diversos llocs, successos espantosos i grans senyals al cel.
Però abans de tot això, posaran les mans sobre vosaltres, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant reis i governadors per causa del meu nom. Això us servirà per donar testimoni. No us preocupeu de la vostra defensa, que jo us donaré un llenguatge i una saviesa, que no podran resistir ni contradir els vostres adversaris. Sereu lliurats fins i tot per pares i germans, parents i amics, i mataran alguns de vosaltres. Tots us odiaran per la meva causa. Però ni un cabell del vostre cap morirà.
Salvareu les vostres vides amb la vostra paciència”

Comentari

Sempre la preocupació pel futur.

És possible que tanta preocupació pel futur no ens deixi aprofitar el present, que de fet, és del que hauríem d’estar més preocupats. No ens capfiquem en què farem l’any que ve, d’aquí cinc anys o a la nostra vellesa, el que hem de fer és intentar viure amb coherència el nostre present.

Potser demà serem morts com li va passar al ric hisendat de diumenges enrere i només podrem presentar davant Déu allò que hem fet.

És el que sempre dic, la vida és una camí de trobada amb Déu, hem de mirar cap on ens porta el camí i els perills que hi trobarem, però sense oblidar la pedra que en aquest moment tenim davant i que ens pot fer caure al precipici.

Objectiu

Viure l'avui amb coherència pensant en un possible futur.

Trenta-dosè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 6 de novembre de 2016

Sant Lluc, 20, 27-38

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar  Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. (Per això li proposaren aquesta qüestió: “Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, els seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment, ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà esposa? Perquè tots set s’hi havien casat”).
Jesús els respongué: “En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius perquè, per a ell tots viuen”.

Comentari

Algun moment seria bo reflexionar una estona sobre què li preguntaríem a Jesús si el tinguéssim davant en carn i ossos com el van tenir els seus contemporanis. De les mateixes preguntes que faríem, podríem arribar a conèixer-nos una mica més.

Jo és possible que li preguntés pel sentit de la nostra vida. Del perquè estem vius i quin és el nostre destí. I potser ell em respondria amb certs aspectes de la lectura d’avui. Potser em diria que el Pare ens ha donat la vida i la consciència d’estar vius amb la finalitat de donar-nos llibertat per a elegir.

Elegir entre el camí d’arribar a estar amb comunió amb Ell i amb els germans en un món nou compartint la felicitat i l’amor; o tornar a la foscor, al no ser.

En fi, tot això ho trobo molt complicat per a respondre-ho jo. L’únic que puc dir és que el millor és viure la vida intentant estar en pau amb nosaltres mateixos, amb la conciència tranquil·la, amb la sensació d’haver fet en tot moment allò que crèiem adequat, estimant i ajudant a qui ens trobem en el nostre camí.

Finalment, el temps ens donarà totes les respostes: si no som més que vida cel·lular, una vegada estem morts, no crec que ens importi; si tenim la gran sort de gaudir de la glòria amb Déu i els germans, tot anirà prenent sentit; i si hi ha qualsevol altra cosa, doncs ja ens ho trobarem. La nostra actitud és el que compta, passi el que passi.

I passi el que passi, jo vull estar a prop de Déu tot i les meves limitacions i contradiccions.

Objectiu

Tenir present el dia de la meva resurrecció al meu dia a dia.