Solemnitat de l'Ascensió del Senyor (Cicle A)

Diumenge, 28 de maig de 2017

Sant Mateu, 28, 16-20

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: “Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.

Comentari

És un misteri. Alguns dels mateixos onze, que havien conviscut amb Jesús, havien vist el seu calvari i la seva resurrecció, dubtaven si havien de prosternar-se o no davant d’ell. Se’ls feia difícil reconèixer a Déu en aquell amb qui havien compartit tantes coses?, No acabaven d’entendre la vivència existencial que havien protagonitzat? No entenien que havent-se fet Déu home marxés i haguessin de continuar una tasca monumental?... Dubtes que van tenir ells i que de vegades tenim nosaltres. Però per sort, tenim l’Esperit Sant al costat per a ajudar-nos a entendre. Si no fos així, com és possible que hagin passat dos mil anys i la persona i el testimoni de Jesús tingui encara tanta força?

Objectiu

Llegir sovint l'Evangeli per no oblidar mai el que Jesús va venir a explicar-nos.

Sisè Diumenge de Pasqua (Cicle A)

Diumenge, 21 de maig de 2017

Sant Joan, 14, 15-21

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré al Pare que us donarà un altre Defensor. L’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de coneixe’l, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir.
D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.
El qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix: el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament”.

Comentari

Quan per circumstàncies de la vida ens hem de separar d’algú a qui estimem, bé perquè els seus camins van per un altre lloc que els nostres, bé perquè ha vingut la mort, ens quedem entristits.

Moltes vegades m’he preguntat perquè Jesús no es va quedar al nostre costat en aquesta primera vinguda, i sincerament, no he trobat cap resposta que em sembli l’encertada. Jesús ens diu que continua entre nosaltres i que també és entre nosaltres l’Esperit Sant.

Potser sí que Jesús és encara entre nosaltres, en aquell que pateix, en aquell que està malalt, en aquell que és injustament tractat, en aquell pobre o desvalgut. Potser l’Esperit Sant ens dóna l’enteniment de saber reconèixer a Jesús en tots aquells germans que necessiten la nostra ajuda i ens dóna les forces suficients per a ajudar-los en tot allò que puguem. Potser, ajudant als altres sentirem que sí, que realment Jesús és entre nosaltres.

No és fàcil. Però sé que pregant a Déu per a que em permeti ser cada vegada millor, podré anar entenent el que és la veritable existència.

Objectiu

Demanar a Déu que em permeti veure a Crist en el meu proïsme.

 

Cinquè Diumenge de Pasqua (Cicle A)

Diumenge, 14 de maig de 2017

Sant Joan, 14, 1-12

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig”. Tomàs li diu: “Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?”. Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi.
Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist”. Li diu Felip: “Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més”. Jesús li diu: “Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare qui estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare”.

Comentari

Tot i el testimoni de la seva vida encara no acabem de comprendre del tot a Jesús. Ni els deixebles que estaven al seu costat l’acabaven d’entendre. Vulguis que no, no deixa de ser una mica descoratjador. Tomàs representa la racionalitat, la linealitat de pensament (“Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?”). I Felip representa aquell qui vol creure de bona fe, però que reconeix que la seva fe és imperfecta (“Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més”). Potser la nostra situació s’assembla a la de Tomàs, o a la de Felip, o ens trobem en un altra situació que ens deixa desorientats.

Jesús, a punt de deixar-nos, ens diu unes paraules que sonen a conclusió: “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig”. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi”.

Jesús és el camí, és a dir, ell amb el seu evangeli ens ha ensenyat què hem de fer per a arribar a la casa del Pare. És la veritat, és a dir, és el camí que ens portarà a la veritable felicitat. I és la vida, és a dir, la vida eterna, l’existència perfecta gaudint en companyia dels germans i de Déu en un paradís etern. A la casa del Pare hi ha lloc per tots. Preguem a Déu per a que ens doni forces per a seguir a Jesús, que és el camí, la veritat i la vida.

Objectiu

Confiar més amb Jesús.

Quart Diumenge de Pasqua (Cicle A)

Diumenge, 7 de maig de 2017

Sant Joan, 10, 1-10

En aquell temps, Jesús parlà així: “Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixent la veu dels estranys”.
Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren el què volia dir. Jesús continuà: “Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”.

Comentari

En algun moment de la nostra vida ens podem parar a pensar i arribar a la conclusió d’estar perduts, de viure una vida sense sentit i trobar que no tenim cap força dintre nostre per a poder canviar la situació. Ens podem trobar desil·lusionats, apàtics, insatisfets de la nostra vida social, i veient la nostra situació, encara enfonsar-nos cada vegada més dins la foscor de la depressió.

Quan ens trobem així el millor que podem fer és escoltar Jesús. Ell ens dóna a conèixer el sentit últim de la nostra vida, ens dóna a conèixer l’existència d’un Pare que ens estima tant que ens ha donat llibertat per viure la vida i que tot i així es preocupa pel que ens pugui passar (com ho demostra la mateixa vinguda de Jesús).

Com millor sigui la nostra actitud davant els problemes de la vida, les malalties, els accidents, la mort, la soledat, més gran serà la nostra recompensa quan ens trobem davant Déu al final dels temps. Haurem demostrat que l’amor que hi ha dins nostre és més gran que totes les fatalitats, i havent demostrat això aconseguirem que finalment l’amor sigui la única presència en la nostra existència.

Un amor que compartirem amb Déu, Jesús, l’Esperit Sant i tots els nostres germans que hagin elegit el camí de l’amor.

Per contra, si ens deixem anar o elegim el camí del mal i l’egoisme l’únic que aconseguirem serà ser cada vegada més infeliços. Hem d’intentar créixer com a persones, hem de tendir a la perfecció. Encara que només aconseguim millorar en petites coses, estic ben segur que Déu, que ens estima tant, sabrà reconèixer el nostre esforç. I Jesús és el nostre guia.

Objectiu

Fer una estona de pregària demanant a Déu la seva misericòrdia.