Sant Joan, 14, 15-21
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré al Pare que us donarà un altre Defensor. L’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de coneixe’l, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir.
D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.
El qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix: el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament”.
Comentari
Quan per circumstàncies de la vida ens hem de separar d’algú a qui estimem, bé perquè els seus camins van per un altre lloc que els nostres, bé perquè ha vingut la mort, ens quedem entristits.
Moltes vegades m’he preguntat perquè Jesús no es va quedar al nostre costat en aquesta primera vinguda, i sincerament, no he trobat cap resposta que em sembli l’encertada. Jesús ens diu que continua entre nosaltres i que també és entre nosaltres l’Esperit Sant.
Potser sí que Jesús és encara entre nosaltres, en aquell que pateix, en aquell que està malalt, en aquell que és injustament tractat, en aquell pobre o desvalgut. Potser l’Esperit Sant ens dóna l’enteniment de saber reconèixer a Jesús en tots aquells germans que necessiten la nostra ajuda i ens dóna les forces suficients per a ajudar-los en tot allò que puguem. Potser, ajudant als altres sentirem que sí, que realment Jesús és entre nosaltres.
No és fàcil. Però sé que pregant a Déu per a que em permeti ser cada vegada millor, podré anar entenent el que és la veritable existència.
Objectiu
Demanar a Déu que em permeti veure a Crist en el meu proïsme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada