Sant Joan, 10, 1-10
En aquell temps, Jesús parlà així: “Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixent la veu dels estranys”.
Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren el què volia dir. Jesús continuà: “Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”.
Comentari
En algun moment de la nostra vida ens podem parar a pensar i arribar a la conclusió d’estar perduts, de viure una vida sense sentit i trobar que no tenim cap força dintre nostre per a poder canviar la situació. Ens podem trobar desil·lusionats, apàtics, insatisfets de la nostra vida social, i veient la nostra situació, encara enfonsar-nos cada vegada més dins la foscor de la depressió.
Quan ens trobem així el millor que podem fer és escoltar Jesús. Ell ens dóna a conèixer el sentit últim de la nostra vida, ens dóna a conèixer l’existència d’un Pare que ens estima tant que ens ha donat llibertat per viure la vida i que tot i així es preocupa pel que ens pugui passar (com ho demostra la mateixa vinguda de Jesús).
Com millor sigui la nostra actitud davant els problemes de la vida, les malalties, els accidents, la mort, la soledat, més gran serà la nostra recompensa quan ens trobem davant Déu al final dels temps. Haurem demostrat que l’amor que hi ha dins nostre és més gran que totes les fatalitats, i havent demostrat això aconseguirem que finalment l’amor sigui la única presència en la nostra existència.
Un amor que compartirem amb Déu, Jesús, l’Esperit Sant i tots els nostres germans que hagin elegit el camí de l’amor.
Per contra, si ens deixem anar o elegim el camí del mal i l’egoisme l’únic que aconseguirem serà ser cada vegada més infeliços. Hem d’intentar créixer com a persones, hem de tendir a la perfecció. Encara que només aconseguim millorar en petites coses, estic ben segur que Déu, que ens estima tant, sabrà reconèixer el nostre esforç. I Jesús és el nostre guia.
Objectiu
Fer una estona de pregària demanant a Déu la seva misericòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada