Octava de Nadal

 “Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de la Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum” Lc 2, 41-42

Sovint la tristor i la desesperança ens acompanya a la nostra vida. I quan això succeeix resulta complicat canviar a un estat més positiu i feliç. A vegades ens diuen que ens animem, però és més fàcil dir-ho que fer-ho. Amb tot ho hem d’intentar, encara que vagi en contra del nostre estat d’ànim i de la nostra voluntat. Quantes vegades ens ha passat que no ens venia de gust sortir de casa a algun lloc i després quan hem tornat em pensat... ‘doncs ho he passat bé’? La tristor crida a la tristor, i l’alegria contagia el seu esperit. Esforcem-nos per ser feliços, i si no ens em sortim, que no ens sàpiga greu demanar ajuda per, com a mínim, deixar enrere la nostra foscor.

Diumenge IV d’Advent

 “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà” Lc 1, 45

Hi ha moments en la vida en que tenim dubtes existencials. Davant les dificultats de la vida, davant la pressió social, davant els nostre propis condicionants, dubtem de Déu, dubtem de Jesús i dubtem de nosaltres mateixos.

D’aquí la importància de no jutjar els altres sense un cert punt d’empatia. Cadascú es troba en una situació personal concreta, i el que nosaltres pensem que es blanc, i ho veiem clarament, és possible que l’altre ho vegi negre, sense cap tipus de dubte, des de la seva perspectiva.

Com podem actuar davant això? Sense cap mena de dubte, sent comprensius, estimant i intentant ser coherents amb els nostres pensaments i els nostres actes.

I només ens queda pregar a Déu que ens doni una fe el suficientment forta com per, tot i les nostres debilitats i contradiccions, creure en Ell i la seva paraula.

Diumenge III d’Advent

 “La gent li preguntava: -Així, doncs, què hem de fer?

Ell els responia: -Qui tingui dos vestits, que en doni un al que no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi” Lc 3, 10-11

És difícil sentir-se bé quan un mira al seu voltant i veu gent que pateix. La nostra felicitat no seria més plena si no hi hagués gent mancada de l’indispensable per viure amb dignitat? No tinc cap dubte que ajudant als altres ens ajudem a nosaltres mateixos.

Per altra banda, hauríem d’intentar que el sentiment cristià no ens portés a un extrem de frustració i tristesa per no poder assolir tot el que es podria esperar de nosaltres com a persones. Que la pobresa i les dificultats del món no ens afectin fins el punt de no ser capaços de viure feliços la nostra vida.

És com quan cuidem a una persona depenent que estimem. Volem estar per ella en tot moment, però tanta exigència ens pot portar a emmalaltir a nosaltres mateixos.

En tots aquests aspectes hauríem de ser capaços de ser ponderats i no voler lluitar sols, si no recolzar-nos amb altres persones. És la comunió que busquem amb Déu i els germans.

Diumenge II d’Advent

 “Tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: ‘És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes’” Lc 3, 4  

Roger Garaudy va escriure: “Segurament no era ni un filòsof ni un tribú, però va viure de tal forma que tota la seva vida manifestava que cadascú de nosaltres pot, en qualsevol moment, tornar a començar la seva pròpia vida”.

Ens podem sentir aclaparats per com és la nostra vida, pel que ens ha passat, pel que estem passant o pel que ens pot passar, però hem de ser valents i tenir confiança amb l’ajuda de Déu i amb la nostra força per canviar el que no ens agrada.

Moltes i diferents són les circumstàncies que ens poden determinar la vida, i moltes vegades no seran desitjades. Però el que realment importa és la nostra actitud, i això és, bàsicament, el que hem d’intentar millorar.  

Diumenge I d'Advent

 “Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l’home” Lc 21, 36

No voldria que en el moment de la fi de la meva vida tingués alguna cosa que retreure’m. Conec les meves febleses, i voldria superar-les, però és possible que no ho aconsegueixi del tot. Tot i això, confio en la bondat de Déu i, si més no, al seu moment, m’agradaria poder dir-li sense por que, tot i no aconseguir-ho, tota la meva vida he provat d’estar al seu costat com un bon fill i que em perdoni les meves mancances.

Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món

 “Jesús contestà: -La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus, Però la meva reialesa no és d’aquí” Jn 18, 36

No entenc per què hi ha guerres i violència en aquest món. No entenc per què els nostres egoismes ens allunyen dels altres. No entenc per què molts polítics no busquen assolir el bé comú. No entenc el patiment dels infants. No entenc el per què del dolor que provoquen les malalties, tant físiques com mentals... no entenc tantes coses d’aquest món, que em pregunto si de veritat aquest no és el meu món, si el meu món és on Jesús té el seu reialme.

Déu meu, donam forces per enfrontar-me a les exigències d’aquest món actual i fe i esperança en arribar algun dia a assolir una eternitat feliç al teu reialme. 

Diumenge XXXIII durant l'any

 “El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran” Mc 13, 31

Davant les dificultats de la vida actual, davant el nostre pessimisme, davant la nostra impotència enfront els problemes... podem tendir a pensar, desitjar i esperar que el nostre futur serà millor una vegada morim i entrem en comunió amb Déu i els altres germans. I ens deixem anar en aquesta vida entrant en una vessant trista i resignada.

Hauríem d’intentar lluitar per canviar aquesta situació. La nostra situació en la vida actual queda molt lluny de la perfecció que esperem en la vida futura, però cal que fem l’esforç d’intentar que la joia que desitgem més enllà de la nostra mort, es faci real a la vida que tenim ara. I per això, hauríem de centrar-nos en els paraules que ens dirigeix Jesús per a aconseguir-ho.

No és fàcil, gens fàcil, però crec que és el millor camí, i, si més no, cal intentar-ho.

Diumenge XXXI durant l'any

 “Llavors el mestre de la Llei li digué: -És veritat mestre. Amb tota la raó dius ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb tota la força i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis” Mc 12, 32

Aquest és el meu objectiu en la vida. Ni més ni menys. Tant fàcil, tant complicat. Déu em dona llibertat, però necessito del seu amor per superar les meves febleses.

Diumenge XXX durant l'any

 “Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: -Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!” Mc 10, 47

Quan de vegada en quan em puc abstreure del dia a dia de la meva vida i analitzo si estic content amb el que m’he convertit, amb el meu actual estat vital, sempre em trobo pensant en les meves limitacions, mancances i contradiccions. És llavors quan me’n adono que només amb la pietat i la misericòrdia de Déu, podré viure eternament al seu costat.

Diumenge XXIX durant l'any

“Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor” Mc 10, 43

Potser sigui utòpic, però si cadascú busqués el bé de l’altre, no seriem tots plegats més feliços que si només busquem el nostre bé? Sempre cal lluitar amb el nostre natural egoisme i supèrbia buscant l'empatia amb l'altre.

Diumenge XXVIII durant l'any

"Jesús se'ls mirà i digué: -Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot" Mc 11, 27

El passatge de l’Evangeli d'aquest diumenge sempre em deixa el cor encongit. No tant pel fet de tenir moltes riqueses, que no és el cas, si no per no ser capaç d’arribar a fer allò que Déu espera de mi. Què difícil i complicada és la vida!. Només em consola pensar que Déu m’estima, i que per tant pugui perdonar-me i acceptar les meves mancances i mantenir-me al seu costat.

Diumenge XXVII durant l'any

"Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, I tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn" Mc 10, 7-8

Personalment, no m'atreveixo a dir res sobre els matrimonis que es desfan. Ni a censurar ni condemnar res. No sé ni les circumstàncies, ni el que passa pel cap de ningú, però sí vull comentar el que penso que hauria de ser un matrimoni. Un matrimoni és una sola carn, el que significa que cadascú hauria de mirar a la parella com si fos un mateix, i intentar fer-lo feliç. És clar que això només funciona si els dos fan el mateix. Si hi ha un desequilibri en l'amor que es dona l'un a l'altre, al final, el matrimoni no arribarà a ser el que Déu i nosaltres mateixos voldríem.

En el moment de plantejar una vida conjunta, reflexionem si l'amor que ens donem l'un a l'altre és sincer i desinteressat.

Diumenge XXVI durant l'any

 "Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres" Mc 9, 38

Per què sempre tendim a criticar, a dividir, a menystenir a qui no és com nosaltres o no es comporta com pensem hauria de comportar-se? Crec que els catòlics faríem molt més pel Regne de Déu amb un bon exemple de vida que no amb mil paraules aspres i faltes d’amor i/o empatia pels altres.

Diumenge XXV durant l'any

"Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes" Mc 9, 32 – És possible que no ens plantegem una relació més propera amb Déu per por a les respostes que trobaríem?