“La gent li preguntava: -Així, doncs, què hem de fer?
Ell els responia: -Qui tingui dos vestits, que en doni un al que no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi” Lc 3, 10-11
És difícil sentir-se bé quan un mira al seu voltant i veu gent que pateix. La nostra felicitat no seria més plena si no hi hagués gent mancada de l’indispensable per viure amb dignitat? No tinc cap dubte que ajudant als altres ens ajudem a nosaltres mateixos.
Per altra banda, hauríem d’intentar que el sentiment cristià no ens portés a un extrem de frustració i tristesa per no poder assolir tot el que es podria esperar de nosaltres com a persones. Que la pobresa i les dificultats del món no ens afectin fins el punt de no ser capaços de viure feliços la nostra vida.
És com quan cuidem a una persona depenent que estimem. Volem estar per ella en tot moment, però tanta exigència ens pot portar a emmalaltir a nosaltres mateixos.
En tots aquests aspectes hauríem de ser capaços de ser ponderats i no voler lluitar sols, si no recolzar-nos amb altres persones. És la comunió que busquem amb Déu i els germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada