“Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de la Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum” Lc 2, 41-42
Sovint la tristor i la desesperança ens acompanya a la nostra vida. I quan això succeeix resulta complicat canviar a un estat més positiu i feliç. A vegades ens diuen que ens animem, però és més fàcil dir-ho que fer-ho. Amb tot ho hem d’intentar, encara que vagi en contra del nostre estat d’ànim i de la nostra voluntat. Quantes vegades ens ha passat que no ens venia de gust sortir de casa a algun lloc i després quan hem tornat em pensat... ‘doncs ho he passat bé’? La tristor crida a la tristor, i l’alegria contagia el seu esperit. Esforcem-nos per ser feliços, i si no ens em sortim, que no ens sàpiga greu demanar ajuda per, com a mínim, deixar enrere la nostra foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada