“Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà” Lc 1, 45
Hi ha moments en la vida en que tenim dubtes existencials. Davant les dificultats de la vida, davant la pressió social, davant els nostre propis condicionants, dubtem de Déu, dubtem de Jesús i dubtem de nosaltres mateixos.
D’aquí la importància de no jutjar els altres sense un cert punt d’empatia. Cadascú es troba en una situació personal concreta, i el que nosaltres pensem que es blanc, i ho veiem clarament, és possible que l’altre ho vegi negre, sense cap tipus de dubte, des de la seva perspectiva.
Com podem actuar davant això? Sense cap mena de dubte, sent comprensius, estimant i intentant ser coherents amb els nostres pensaments i els nostres actes.
I només ens queda pregar a Déu que ens doni una fe el suficientment forta com per, tot i les nostres debilitats i contradiccions, creure en Ell i la seva paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada