Octava de Nadal

 “Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de la Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum” Lc 2, 41-42

Sovint la tristor i la desesperança ens acompanya a la nostra vida. I quan això succeeix resulta complicat canviar a un estat més positiu i feliç. A vegades ens diuen que ens animem, però és més fàcil dir-ho que fer-ho. Amb tot ho hem d’intentar, encara que vagi en contra del nostre estat d’ànim i de la nostra voluntat. Quantes vegades ens ha passat que no ens venia de gust sortir de casa a algun lloc i després quan hem tornat em pensat... ‘doncs ho he passat bé’? La tristor crida a la tristor, i l’alegria contagia el seu esperit. Esforcem-nos per ser feliços, i si no ens em sortim, que no ens sàpiga greu demanar ajuda per, com a mínim, deixar enrere la nostra foscor.

Diumenge IV d’Advent

 “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà” Lc 1, 45

Hi ha moments en la vida en que tenim dubtes existencials. Davant les dificultats de la vida, davant la pressió social, davant els nostre propis condicionants, dubtem de Déu, dubtem de Jesús i dubtem de nosaltres mateixos.

D’aquí la importància de no jutjar els altres sense un cert punt d’empatia. Cadascú es troba en una situació personal concreta, i el que nosaltres pensem que es blanc, i ho veiem clarament, és possible que l’altre ho vegi negre, sense cap tipus de dubte, des de la seva perspectiva.

Com podem actuar davant això? Sense cap mena de dubte, sent comprensius, estimant i intentant ser coherents amb els nostres pensaments i els nostres actes.

I només ens queda pregar a Déu que ens doni una fe el suficientment forta com per, tot i les nostres debilitats i contradiccions, creure en Ell i la seva paraula.

Diumenge III d’Advent

 “La gent li preguntava: -Així, doncs, què hem de fer?

Ell els responia: -Qui tingui dos vestits, que en doni un al que no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi” Lc 3, 10-11

És difícil sentir-se bé quan un mira al seu voltant i veu gent que pateix. La nostra felicitat no seria més plena si no hi hagués gent mancada de l’indispensable per viure amb dignitat? No tinc cap dubte que ajudant als altres ens ajudem a nosaltres mateixos.

Per altra banda, hauríem d’intentar que el sentiment cristià no ens portés a un extrem de frustració i tristesa per no poder assolir tot el que es podria esperar de nosaltres com a persones. Que la pobresa i les dificultats del món no ens afectin fins el punt de no ser capaços de viure feliços la nostra vida.

És com quan cuidem a una persona depenent que estimem. Volem estar per ella en tot moment, però tanta exigència ens pot portar a emmalaltir a nosaltres mateixos.

En tots aquests aspectes hauríem de ser capaços de ser ponderats i no voler lluitar sols, si no recolzar-nos amb altres persones. És la comunió que busquem amb Déu i els germans.

Diumenge II d’Advent

 “Tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: ‘És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes’” Lc 3, 4  

Roger Garaudy va escriure: “Segurament no era ni un filòsof ni un tribú, però va viure de tal forma que tota la seva vida manifestava que cadascú de nosaltres pot, en qualsevol moment, tornar a començar la seva pròpia vida”.

Ens podem sentir aclaparats per com és la nostra vida, pel que ens ha passat, pel que estem passant o pel que ens pot passar, però hem de ser valents i tenir confiança amb l’ajuda de Déu i amb la nostra força per canviar el que no ens agrada.

Moltes i diferents són les circumstàncies que ens poden determinar la vida, i moltes vegades no seran desitjades. Però el que realment importa és la nostra actitud, i això és, bàsicament, el que hem d’intentar millorar.