Quart Diumenge de Pàsqua

Diumenge, 26 d’abril de 2015

Sant Joan, 10, 11-18 

En aquell temps, Jesús parlà així: “Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal, i tant se li’n dóna de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare”.

Comentari

Una interpretació senzilla de les paraules de l’Evangeli d’avui seria reconèixer en aquesta paràbola del bon pastor, el gran amor que Déu té per cadascú de nosaltres. Un amor compromès, gens interessat.

Anant una mica més enllà, podem reafirmar aquest amor reflexionant sobre el fet que Jesús ens diu que no li prenen la vida, sinó que és Ell qui la dóna. No es veu empès per les circumstàncies,  sinó que segueix el pla de Déu.

En la nostra relació amb Déu, en la nostra relació amb els altres, actuem com aquell que només treballa pel jornal? O bé ho fem com a bons pastors?

Objectiu

Intentar créixer com a cristià actuant com Jesús amb la meva relació vers Déu i els germans, és a dir, perquè estimo i no per pors o obligacions.

Tercer Diumenge de Pàsqua (Cicle B)

Diumenge, 19 d’abril del 2015

Sant Lluc, 24, 35-48

En aquell temps, els deixebles contaven el que havia passat pel camí i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: “Pau a vosaltres”. Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué: “Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: “Teniu aquí res per a menjar?”. Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se’l va menjar davant d’ells. Després els digué: “Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que està escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms””. Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: “Això ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis”.

Comentari

No devia ser fàcil per als apòstols assimilar els esdeveniments que van tenir lloc a Israel aquells tres o quatre anys de vida pública de Jesús.

I sens dubte, el més complicat devia ser als moments després de la crucifixió (amb un sentiment de tristor i fracàs) i als moments en que Jesús se’ls apareixia ressuscitat.

Perquè, una vegada acceptada la mort i resurrecció de Jesús, imagino que se’ls devia plantejar una pregunta terrible: i perquè després de la resurrecció Jesús no es va quedar amb ells i els va tocar emprendre una vida de predicació, patiment i martiri?.

Suposo que la humanitat encara no estava preparada per a entrar, en base la nostra llibertat d’elecció, a estar en comunió amb Déu i compartir els valors del seu Regne (dubto que actualment ho estiguem) i suposo que Jesús va venir per a ensenyar-nos el bon camí, un camí d’amor que si el seguim ens portarà a una vida eterna de glòria juntament amb Déu i els germans.

El dia en que l’home no faci mal a ningú en nom de valors com la pàtria, la religió, l’honor, els diners o el poder i sí busqui el bé de tots els qui formen la família humana... llavors és possible que Jesús s’acabi quedant entre nosaltres.


Objectiu

Reflexionar una estona sobre què representa la resurrecció de Jesús per a mi, i el que que significa per a la meva visió de la vida.

Diumenge de la Divina Misericòrdia (Cicle B)

Diumenge, 12 d'abril del 2015

Sant Joan, 20, 19-31

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: "Pau a vosaltres". Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: "Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres". Llavors alenà damunt d'ells i els digué: "Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó".        
Quan vingué Jesús, Tomàs el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: "Hem vist el Senyor". Ell els contestà: "Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas".        

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: "Pau a vosaltres". Després digué a Tomàs: "Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient". Tomàs li respongué: "Senyor meu i Déu meu!" Jesús li diu: "Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist".        

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari

Si no ho veig no ho crec. Si no ho entenc d'una manera racional no ho accepto. No té cap lògica. És impossible. No puc creure, no veig res al món que em demostri l'existència de Déu. Fins hi tot, si acceptés l'existència de Déu, em donaria la sensació que ell passa de nosaltres.

Totes aquestes afirmacions podrien estar fetes per persones que s'han parat a reflexionar davant el sentit de la nostra existència i han arribat a la conclusió que Déu no existeix, o que si existeix, no té cap interès en el món.

Miren amb ulls humans, no amb els ulls del cor. Quan demanem a Déu que ens enforteixi la fe, no fem, ni més ni menys que demanar-li que ens permeti creure sense veure. De vegada en quant és bo parar-se a reflexionar sobre les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

La fe ens dóna sentit a la nostra existència. L'esperança ens dóna força per a anar endavant, i la caritat ens permet créixer com a persones superant el nostre egoísme entrant en comunió amb Déu i els altres germans.

Això és el que veig amb els ulls del cor. No sé com explicar-ho als altres, ni sé com explicar-li a algú que no creu la meva experiència. L'únic que puc fer és pregar Déu per a que la meva vida serveixi d'exemple als altres per a que mirin amb els ulls del cor i no només amb els ulls de la cara.

Objectiu

Demanar a Déu que reforci la meva fe, que em permeti mantenir l'esperança i pregar pels necessitats i pels que pateixen.

Diumenge de Pàsqua de Resurrecció (Cicle B)

Diumenge, 5 d'abril de 2015

Sant Joan, 20,1-9

El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar a Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap el sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Comentari

La primera reacció de Maria Magdalena és la que es podria considerar com a normal: no veu el cos de Jesús i dedueix que algú se l’ha emportat. Serà després, a partir d’entendre els esdeveniments relacionant-los amb les paraules de Jesús durant la seva predicació, i sobretot a partir de les aparicions als deixebles del Jesús ressuscitat quan arribarem a mig entendre què és el que va passar realment en aquells dies a Jerusalem.

Els cristians ens movem per la fe, sense ella ens quedaríem amb la conclusió primera en que va arribar Maria Magdalena, amb ella entenem una mica més el que Déu vol de nosaltres i el que Déu ens té preparat una vegada deixem aquesta vida.

Objectiu

Agrair a Déu que enviés el seu Fill tot i la duresa del nostre cor i demanar-li que segueixi sent pacient amb nosaltres.