Quart Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 31 de gener de 2016

Sant Lluc, 4, 20-30

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”.
Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: “No és el fill de Josep, aquest?”. Jesús els digué: “De segur que em retraureu aquesta dita: Metge, cura’t tu mateix: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Nahüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares”. Però ell afegí: “Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria”.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant per entremig d’ells.

Comentari

Fa esgarrifar. Quasi puc notar la tensió en l’ambient de l’episodi que narra Lluc. Els veïns del poble de Jesús es posen contra ell a l’escoltar les seves paraules i el rebutgen. Per què?, doncs suposo que, per una banda, perquè Jesús es presentava com a compliment de les seves escriptures sagrades; i per altra banda, perquè no els deia allò que volien escoltar.

I jo?, quina actitud tinc davant Jesús?. Jesús m’ha parlat mitjançant els evangelis, m’ha dit que la voluntat de Déu és que fem de l’amor el centre de la nostra vida, que tinguem fe, esperança, caritat... M’agradaria ser conscient quan peco, que sortint de la comunió amb Déu i els germans el que faig és fer fora del meu costat Jesús i portar-lo al cingle de la muntanya. I si m’esgarrifo de pensar que la gent del seu poble li donés l’esquena i el sacsegessin, no m’hauria d’esgarrifar quan no faig la voluntat de Déu i no tinc present el que ens va ensenyar el Mestre?

Déu meu, sé que no sempre et tinc present en tot allò que faig. Si us plau, permet-me ser cada dia millor i que em torni a aixecar cada vegada que caigui, que torni al camí cada vegada que em perdi, i sobretot, que sempre pugui estar en comunió amb Tu. Gràcies.

Objectiu

Quan sigui conscient que vaig a fer alguna cosa que no agrada Déu, recordar aquest passatge de l’Evangeli.

Tercer Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 24 de gener de 2016

Sant Lluc, 1, 1-4; 4, 14-21

Són molts qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, noble Teòfil, he decidit escriure-t’ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut.
En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava en les sinagogues d’ells i tothom el lloava.
I se’n anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que Ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor”.
Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga teníem els ulls posats en Jesús.
Ell començà dient-los: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”.

Comentari

Al començament del seu evangeli, Sant Lluc exposa que ha investigat tots els fets que es posa a escriure, i amb això, es dóna la suficient autoritat per a fer-ho.

Als principis del cristianisme, quan les comunitats eren petites i encara estava recent el pas de Jesús pel món, tota la seva doctrina es podia transmetre oralment sense més problemes, però a mesura que va anar estenent-se el cristianisme i passava el temps, va caldre posar tot el que havia succeït per escrit per a intentar evitar que es perdés l’esperit de la predicació de Jesús, i això és el que fa Lluc.

Quan Lluc explica com Jesús anava a la sinagoga, m’imagino un aspecte de la seva vida quotidiana, i entenc que de la mateixa manera que Jesús hi anava per a escoltar, llegir i comentar les Escriptures i donar gràcies a Déu, a mi també em convé anar a missa i mirar d’aprofitar aquest temps per a fer créixer la meva fe i la meva qualitat com a persona.

Objectiu

Fer una reflexió sobre quina és la meva actitud durant la celebració eucarística.

Segons Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 17 de gener de 2016

Sant Joan, 2, 1-11

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: “No tenen vi”. Jesús li respon: “Mare, perquè m’ho dius a mi?, encara no ha arribat la meva hora”. Llavors la seva mare diu als qui servien: “Feu tot el que ell us digui”. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una tenia cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: “Ompliu d’aigua aquestes piques”. Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: “Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei”. Ells la hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: “Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor”.
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Comentari

Els miracles de Jesús sempre m’han cridat l’atenció per una senzilla raó: no entenc com fent els miracles que va fer en el seu temps, els seus coetanis no creguessin en ell. Només hi veig una explicació, i és que els homes sols veiem el que volem veure i ens expliquem les coses de la manera que nosaltres entenem que haurien de ser. Així Jesús, tot i els miracles que va fer, no va ser totalment acceptat per la seva societat, perquè la persona de Jesús amb tota la seva magnitud trencava els seus esquemes.

D’altra banda, m’agrada veure els miracles de Jesús com a una espècie de paràbola. En el cas del casament de Canà hi trobo, un altre cop, l’actitud exemplificadora de Maria. Maria està pendent del que passa a la festa, i veu que hi ha una mancança, un problema; llavors demana a Jesús que el solucioni. Tot i que en un principi sembla que Jesús se’n desentén, Maria hi confia, i posa de la seva part movent-se entre els que servien per a mirar de solucionar el problema. Finalment, Jesús actua. Actua d’una manera imprevisible, sense fer massa soroll i buscant la col·laboració de tots els afectats.

Davant els problemes de la vida, per què no pregar, confiar, col·laborar i acceptar els camins de Déu?.

Objectiu

Provar de fer créixer la meva confiança en Jesús seguint l’exemple de Maria.

Festa del Baptisme del Senyor (Cicle C)

Diumenge, 10 de gener de 2016

Sant Lluc, 3, 15-16.21-22

En aquell temps, la gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tant poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”.
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom i una veu digué des del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”.

Comentari

Al nostre bateig se’ns va batejar amb l’Esperit Sant i amb foc i això ens ha de servir de suport a l’hora d’enfrontar-nos a la vida.

Després de batejar-se, Jesús es va posar a pregar. M’agradaria que jo també, en tot moment, mantingués converses amb Déu. Seria la millor manera d’intentar evitar caure en la temptació i fer tot allò que és bo als ulls de Déu i que és bo per a mi i per als meus germans.

Sovint totes les nostres decisions les prenem de manera impulsiva, sense reflexionar en les conseqüències, i això ens porta a cometre equivocacions que després lamentem.

Déu meu, que amb l’ajut de l’Esperit Sant, prengui en cada moment la decisió més encertada i que tots els meus actes vagin destinats a créixer com a persona, a ajudar al meu proïsme i a apropar-me cada vegada més a tu.

Objectiu

Buscar les fotos i recordatoris del meu bateig per rememorar aquest bonic dia de la meva infantesa.

Segon Diumenge del Temps de Nadal (Cicle C)

Diumenge, 3 de gener de 2016

Sant Joan, 1, 1-18

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: “És aquell de qui jo deia: el qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè abans que jo, ell ja existia”. De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.
Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

Comentari

En aquest bonic passatge trobem un fantàstic compendi de la nostra fe. Jesús és Paraula, Llum i Vida. Suposo que la realitat de Déu en la seva plenitud ha de ser poc comprensible per a la limitada ment humana, i en aquest començament de l’Evangeli de Sant Joan crec que se’ns mostra el que és Déu d’una manera força entenedora per a nosaltres.

Jesús és la Paraula. L’home seria un animal com els altres si no sabés fer ús de la paraula, la base de tot el nostre creixement com a homes i com a persones, i Jesús se’ns identifica com a Paraula. Jesús és la Llum. Els homes necessitem una guia, algú que ens mostri el camí cap el Pare. Jesús és Vida. Sense ell, l’home naixeria, viuria, moriria i desapareixeria.

Amb ell, tenim l’esperança de la vida eterna en un món d’amor i senzillesa d’infant.
Jesús, Déu, l’Esperit Sant, són ni més ni menys que això: tot el que dóna dignitat a l’home i a la Creació sencera.

Objectiu

Llegir l’Evangeli de cada dia, meditar sobre el que Déu ens vol dir amb ell i mirar d’aplicar-ho en el meu dia a dia.