divendres, 25 de setembre del 2015

Vint-i-sisè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 27 de setembre de 2015

Sant Marc, 9, 38-43.45.47-48

En aquell temps, Joan digué a Jesús: “Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres”. Jesús respongué: “Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles, no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa.
Però aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga.
Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga”.

Comentari

Els cristians ens hem de fer veure per la nostra manera de viure. Un cristià no pot viure mirant només el seu profit, mirant de pujar socialment, mirant d’augmentar les riqueses, ignorant la necessitat dels qui l’envolten o el patiment de pobles menys afavorits... un cristià no pot dir una cosa i fer un altra.

Fa molt mal veure, per posar un exemple, un capellà que, havent fet vot de pobresa, menja sempre uns àpats suculents i exagerats. Fa molt mal veure algun cristià que exigeix una conducta sexual estricta i que després ell és el primer en no seguir-la. Fa mal veure a un cristià dient que defensa l’amor i la no violència i després barallar-se per qualsevol motiu...

Són exemples, però la idea està clara: que la gent que vegi la manera de viure d’un cristià es quedi meravellada i li vinguin ganes de seguir-la també. No dir unes coses i fer-ne d’altres.

Objectiu

Que la meva vida sigui un reflexe de la meva fe.

divendres, 18 de setembre del 2015

Vint-i-cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 20 de setembre de 2015

Sant Marc, 9, 30-37

En aquell temps, Jesús i els seus deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa als seus deixebles dient-los: “El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies”. Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: “Què discutíeu pel camí?” Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”. Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: “Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat”.

Comentari

És una llàstima que els homes no fem cas a Déu. És el que comentem de la manera de fer de Déu i la manera de fer dels homes. Nosaltres tendim a procurar el nostre benestar, i és lícit fer-ho, però la manera humana és procurar buscar el millor per a nosaltres mateixos (és a dir, una visió certament egoista). En canvi Déu ens mostra un altre camí: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”. Us imagineu que tots els qui ens envolten procuressin ser els nostres servidors?, això voldria dir que no només jo buscaria el meu benestar, sinó que tots els altres ho farien per mi. A quin preu?, doncs fer el mateix per ells.

Això ens conduiria a una societat més justa on tots ens preocuparíem per tots i no només per nosaltres. Una utopia?, doncs no ho sé. L’únic que sé és que l’home ha anat configurant la societat en la que vivim, i perquè no podríem redefinir-la?.

Objectiu

Pregar a Déu perquè em permeti obrir-me més als germans i no miri tant per mi.



divendres, 11 de setembre del 2015

Vint-i-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 13 de setembre de 2015

Sant Marc, 8, 27-35

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: “Qui diu la gent que sóc jo?”. Ells li respongueren: “Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, d'altres que sou algun dels profetes”. Llavors els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. Pere li respon: “Vós sou el Messies”. Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: “El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà”. I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: “Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes”. Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà”.

Comentari

Sovint podem comprovar que ser cristians no és tant fàcil com es pot arribar a imaginar. Ser cristià no és una actitud passiva, ser cristià implica activitat. Es pot actuar pregant i lloant Déu, es pot actuar ajudant els germans, es pot actuar intentant fer un món més just... i tot això no és fàcil. Jesús ens deia que qui volgués ser el seu seguidor havia de negar-se a ell mateix, prendre la creu i acompanyar-lo.

Si ens diem cristians i tenim una vida còmoda, tranquil·la, triomfadora (segons els homes), “segura” o apàtica... ens hauríem de preguntar seriosament si amb la nostra actitud ens estem comportant com a veritables cristians. Podem gaudir dels plaers de la vida mentre hi hagi algú que passa necessitat?. És el que diem, ser cristià és una elecció radical, o se’n és o no se’n és.

S'ha de tenir una vida digna, i ens ha de preocupar dintre les nostres possibilitats que els altres també la tinguin, però buscar el plaer pel plaer, el luxe pel luxe no es diu gaire al model de vida que predicava Jesús.

Una altra cosa és que ens costi assolir la perfecció, l’altra és la voluntat d’assolir-la, i l’altra és enganyar-nos a nosaltres mateixos pensant que ja l’hem aconseguit.

Preguem a Déu per a que ens doni la suficient capacitat per a pensar com ell i no com els homes.

Davant les dificultats de la vida cristiana en la que ens vénen dubtes tot sovint, preguntar-nos qui és Jesús per a nosaltres ens pot ajudar en aquells moments en que la nostra fe no és tan forta com desitjaríem.

Objectiu

Qui és Jesús per a mí?

divendres, 4 de setembre del 2015

Vint-i-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 6 de setembre de 2015

Sant Marc, 7, 31-37

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els  dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i li digué: “Efatà”, que vol dir “obre't”. A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin”.

Comentari

A vegades més que pensar en allò que ha dit Jesús o ha narrat l’evangelista, m’agrada imaginar-me com debia ser la vida quotidiana de Jesús. A Sant Marc s’expliquen molts miracles, i això està bé per a deixar constància de la divinitat de Jesús, però jo en aquesta lectura, m’imagino a Jesús caminant suat pels camins polsosos envoltat pels qui l’acompanyaven i mirant que entenguessin els seus principis, parlant, rient, parant per a fer un mos, creuant algunes paraules amb tots aquells que es trobaven, intentant ajudar en el que podia a qui veia que ho necessitava, i buscant un lloc on dormir per les nits, i buscant menjar amb que alimentar-se ell i tots aquells que el seguien.

Problemes per anar endavant, vivint de la caritat o de treballs temporals al camp, o d’ajudes dels familiars.

Problemes amb els mestres de la Llei que es trobaven a les sinagogues al contraposar idees, problemes amb la família i la gent del seu poble que no acabaven d’entendre el que feia... veure la vida passant, veure injustícies, veure petites alegries, estimant i patint... dubtant i reforçant la fe en la seva missió.

Jesús va passar pel món vivint a Natzaret i creixent en la fe i com a persona. Després va estar uns anys voltant i predicant la Bona Nova, fent de l’Amor el centre de la seva predicació. I, finalment, trobant el sentit últim de la seva vida terrenal a la creu.

Objectiu

Demanar a Jesús que em curi totes les malalties de la meva ànima i, així poder apropar-me més a Déu