Sant Marc, 9, 30-37
En aquell temps, Jesús i els seus deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa als seus deixebles dient-los: “El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies”. Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: “Què discutíeu pel camí?” Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”. Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: “Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat”.
Comentari
És una llàstima que els homes no fem cas a Déu. És el que comentem de la manera de fer de Déu i la manera de fer dels homes. Nosaltres tendim a procurar el nostre benestar, i és lícit fer-ho, però la manera humana és procurar buscar el millor per a nosaltres mateixos (és a dir, una visió certament egoista). En canvi Déu ens mostra un altre camí: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”. Us imagineu que tots els qui ens envolten procuressin ser els nostres servidors?, això voldria dir que no només jo buscaria el meu benestar, sinó que tots els altres ho farien per mi. A quin preu?, doncs fer el mateix per ells.
Això ens conduiria a una societat més justa on tots ens preocuparíem per tots i no només per nosaltres. Una utopia?, doncs no ho sé. L’únic que sé és que l’home ha anat configurant la societat en la que vivim, i perquè no podríem redefinir-la?.
Objectiu
Pregar a Déu perquè em permeti obrir-me més als germans i no miri tant per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada