Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (Cicle A)

Diumenge, 1 de gener de 2017

Sant Lluc 2, 16-21

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Comentari

Si una cosa envejo de Maria és el fet que ella va ser capaç de veure l'acció de Déu en la vida quotidiana. Veia el que passava al seu voltant i hi reflexionava, i sabia interpretar l’acció de Déu en tot allò.

M’agradaria poder actuar com ella, però sempre que reflexiono sobre la meva actitud davant la vida, una de les coses que m’entristeix més és que molt sovint no sóc capaç d’entendre a Déu. Per això sempre demano a Maria que em faci costat al meu dia a dia, amb la intenció de poder sentir la presència de Déu a cada moment.

Objectiu

Pregar a Déu per a que em permeti sentir la seva presència en la meva vida quotidiana.

Nit de Nadal (Cicle A)

Diumenge, 25 de desembre de 1998

Sant Lluc, 2, 1-14

En aquell temps, es va proclamar un edicte de Cèsar August per a que tothom fos empadronat. Aquest és el primer cens fet sent Quiri governador de Síria. Tots anaven a inscriure’s, cadascú a la seva ciutat. Va pujar també Josep des de la ciutat de Natzaret, de Galilea a Judea, a la ciutat de David que es deia Betlem, per ser ell de la casa i pàtria de David, per inscriure’s amb Maria, la seva dona, que estava embarassada. Mentre estaven allí, es va complir el temps del part i va donar a llum al seu fill primogènit; l’embolcallà en panyals i el reclinà en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells a la posada.
Hi havia a la comarca uns pastors acampats al ras i velant de nit per torn el seu ramat. L’Àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la Glòria del Senyor els va envoltar de llum; i es van espantar moltíssim. L’Àngel els va dir: “No tingueu por, ja que us anuncio una gran alegria, que serà la del poble sencer: us ha nascut avui un Salvador, que és Crist Senyor, a la ciutat de David. Això us servirà de senyal: trobareu un nen embolcat en panyals i reclinat en un pessebre”. I de sobte es va juntar a l’Àngel una multitud de l’exèrcit celestial que lloava Déu dient: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la Terra pau als homes que estima el Senyor”.

Comentari

Josep i Maria vivien en un context social determinat, amb els seus condicionants corresponents, però van saber perfectament compaginar els deures “socials” amb la seva religiositat.

Nosaltres ens podem considerar cristians, tenir uns valors i una actitud davant la vida, però hem de ser conscients que pot haver gent que per alguna raó no comparteix el nostre sentiment. Des del meu punt de vista, cal ser respectuós amb tota aquesta gent. No cal imposar res, només intentar que els nostres actes socials siguin un exemple de coherència amb la vida basada en l'amor que ens proposa Jesús. Una coherència que convidi a reflexionar a qui ens vegi, i que a partir del nostre testimoni de vida, s'apropi a Déu.

Objectiu

Viure la vida en la societat que m'ha tocat viure amb els ulls posats en Déu.

Quart Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 18 de desembre de 2016

Sant Mateu, 1, 18-24

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”. Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: “La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel”, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.
Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com esposa.

Comentari

Josep ens dóna un bon exemple: pren una decisió important escoltant Déu i donant proves d’un gran amor i confiança en Maria. És una situació delicada, perquè s’ajunten pressions socials i personals, però tot i no acabar d’entendre el que passava vol seguir amb Maria.

La història de Josep i Maria pot ser analitzada des de molts punts de vista, però per a mi és senzillament una preciosa historia d’amor.

I aquest amor que presidirà la llar de Natzaret és el marc on creixerà Jesús, un marc on predominarà l’amor per sobre de qualsevol altre condicionant, un bon exemple per a seguir a les nostres cases on massa sovint es discuteix per foteses.

Objectiu

Fer que l'amor sigui la base de tota la meva vida en família.

Tercer Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 11 de desembre de 2016

Sant Mateu, 11, 2-11

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i el va enviar als seus deixebles per preguntar-li: “Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Jesús els va respondre: “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova i Feliç aquell que no quedarà decebut de mi”.
Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: “Què heu sortit a veure al desert?, una canya sacsejada pel vent?, doncs, què hi heu sortit a veure?, un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: entre tots els que les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix, el més petit al Regne del cel és més gran que ell”.

Comentari

Joan, tancat a la presó demana que li preguntin a Jesús si Ell és el Messies que esperaven. Una pregunta directa, sense divagacions. I Jesús, en compte de dir simplement sí, o dir que no, contesta d’una manera que serà típica en ell: les seves obres parlen per ell. Així ens hem de plantejar nosaltres la nostra vida. L’oració i la contemplació ens han de servir per a enfortir-nos i ser capaços d’actuar segons les nostres possibilitats, però els nostres actes seran el que mostraran el que realment som.

Seria bo que si algú ens pregunta “Ets cristià?” li poguéssim dir: “mira tot el que faré el dia d’avui i respon-te a tu mateix”.

Joan Baptista, tot i estar empresonat, ja gaudeix de la comunió amb Jesús que nosaltres estem buscant. Demanem-li al Senyor que la humilitat, decisió i fortalesa de Joan ens serveixi d’exemple en la nostra vida.

Objectiu

Mantenir una coherència entre els meus actes i els meus valors.

Segon Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 4 de desembre de 2016

Sant Mateu, 3, 1-12

En aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. És d’ell que deia el profeta Isaïes: “Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”. Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: “Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir: No visqueu refiats que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga”.

Comentari

Joan demanava la conversió, una conversió que actualment nosaltres, en més o menys grau, també necessitem, perquè sempre hi ha coses de la nostra conducta que ens agradaria canviar. Hem de saber obrir el nostre cor a Déu i als germans i intentar que en aquesta vida es pugui fer present un trosset del Regne de Déu.

Però la conversió ha de ser de tot cor, és preferible anar intentant canviar en petites coses que no deixar-se emportar pel pessimisme i l’apatia. I sobretot, no comportar-nos com els fariseus i els saduceus que s’apropaven a Joan pel fet de figurar davant els seus veïns

Objectiu

Encara que sigui en petites coses, intentar que la meva conversió en aquest temps d'Advent no sigui només una intenció.