Nit de Nadal (Cicle A)

Diumenge, 25 de desembre de 1998

Sant Lluc, 2, 1-14

En aquell temps, es va proclamar un edicte de Cèsar August per a que tothom fos empadronat. Aquest és el primer cens fet sent Quiri governador de Síria. Tots anaven a inscriure’s, cadascú a la seva ciutat. Va pujar també Josep des de la ciutat de Natzaret, de Galilea a Judea, a la ciutat de David que es deia Betlem, per ser ell de la casa i pàtria de David, per inscriure’s amb Maria, la seva dona, que estava embarassada. Mentre estaven allí, es va complir el temps del part i va donar a llum al seu fill primogènit; l’embolcallà en panyals i el reclinà en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells a la posada.
Hi havia a la comarca uns pastors acampats al ras i velant de nit per torn el seu ramat. L’Àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la Glòria del Senyor els va envoltar de llum; i es van espantar moltíssim. L’Àngel els va dir: “No tingueu por, ja que us anuncio una gran alegria, que serà la del poble sencer: us ha nascut avui un Salvador, que és Crist Senyor, a la ciutat de David. Això us servirà de senyal: trobareu un nen embolcat en panyals i reclinat en un pessebre”. I de sobte es va juntar a l’Àngel una multitud de l’exèrcit celestial que lloava Déu dient: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la Terra pau als homes que estima el Senyor”.

Comentari

Josep i Maria vivien en un context social determinat, amb els seus condicionants corresponents, però van saber perfectament compaginar els deures “socials” amb la seva religiositat.

Nosaltres ens podem considerar cristians, tenir uns valors i una actitud davant la vida, però hem de ser conscients que pot haver gent que per alguna raó no comparteix el nostre sentiment. Des del meu punt de vista, cal ser respectuós amb tota aquesta gent. No cal imposar res, només intentar que els nostres actes socials siguin un exemple de coherència amb la vida basada en l'amor que ens proposa Jesús. Una coherència que convidi a reflexionar a qui ens vegi, i que a partir del nostre testimoni de vida, s'apropi a Déu.

Objectiu

Viure la vida en la societat que m'ha tocat viure amb els ulls posats en Déu.