Vint-i-dosè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 28 d’agost de 2016

Sant Lluc, 14, 1.7-14

Entrant un dissabte a menjar a casa d’uns fariseus, aquests el guaitaven. Al veure Jesús que els convidats escollien els primers llocs, els explicar aquesta paràbola: “Quan et convidi algú a un casament, no et posis al primer seient, no sigui que hi hagi un convidat més honorable que tu i vingui qui et va convidar i et digui: “Cedeix el lloc a aquest” i llavors hagis d’anar avergonyit a ocupar l’últim lloc. Per contra, quan siguis convidat, posat a l’últim lloc i quan vingui qui et va convidar et dirà: “Amic, puja més a  dalt”. Llavors tindràs honor davant de tots qui estan a taula amb tu. Perquè qui s’enalteix serà humiliat, i qui s’humilia serà enaltit”. I digué també a qui l’havia convidat: “Quan facis un menjar o un sopar, no cridis als teus amics, ni als germans, ni als parents, i als veïns rics; no sigui que ells et convidin i quedis compensat. Quan donis un banquet convida als pobres, als esguerrats, als coixos, als cecs, llavors pots estar content, perquè ells no poden pagar-te i rebràs el teu premi en la resurrecció dels justos”.

Comentari

Buscar l’admiració dels altres, o fer favors i festes per interès buscant una contrapartida segura no es pot dir que sigui una actitud d’acord a l’esperit del cristià. Hem d’ajudar a qui ho necessita i no esperar res a canvi, només la satisfacció personal d’haver ajudat a un germà, i no esperar lloances o reconeixement dels aduladors, sinó esperar que aquestes accions ens permetin continuar estant en comunió amb Déu i els germans.

Què millor que rebre el premi a la resurrecció dels justos?

També seria bo que cada vegada que se’ns presentés l’oportunitat d’ajudar a algú i ens plantegéssim si fer-ho o no, veiéssim la situació pensant què passaria si nosaltres ens trobéssim en la situació de l’altre. La vida dóna moltes voltes.

Objectiu

Intentar posar-me més vegades al lloc dels altres per entendre'ls i empatitzar amb ells.

Vint-i-unè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 21 d’agost de 2016

Sant Lluc, 13, 22-30

En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: “Senyor, són pocs els qui se salven?”. Ell contestà: “Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: “Senyor, obriu-nos”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou”. Llavors començareu a dir-li: “Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal”.
Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers”.

Comentari

Amb un esperit cristià què ens hem de preguntar?: són pocs els qui se salven? O millor: estic vivint d’una manera cristiana? I m’agradaria ressaltar aquest “d’una manera”. No hi ha una sola manera exclusiva de viure cristiana, sinó que hi ha una base, que és l’amor i Jesús, i una sèrie de ramificacions que corresponen a les circumstàncies personals i individuals de cadascú de nosaltres.

En el moment d’analitzar la nostra vida, hem de plantejar-nos qui som, què podem fer, quines són les nostres capacitats i limitacions i què és el que realment fem. I sempre, sempre, tenir present que el millor que podem fer, és que tot allò que fem, sigui poc o molt, de gran o de poca rellevància… ho fem amb amor. Un amor que surti de dins nostre i vagi cap els germans i cap a Déu.

Objectiu

Confiar en la misericòrdia de Déu

Vintè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 14 d’agost de 2016

Sant Lluc, 12, 49-57

“He vingut a prendre foc a la terra; i quant desitjo que ja cremi! Però he de rebre abans un bateig de dolors. I com n’estic de neguitós fins que això passi!, Creeu que he vingut a la terra a portar la pau?, no, he vingut a portar divisió. Sí, en endavant estaran dividits els cinc d’una casa, tres contra dos i dos contra tres. Estarà dividit el pare contra el fill i el fill contra el pare; la mare contra la filla i la filla contra la mare; la sogra amb la nora i la nora amb la sogra”.
Deia també a la gent: "Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: "Ja ve la pluja". I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: "Farà calor". I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?".

Comentari

Aquest és el gran misteri del cristianisme per a mi. Jo em puc considerar en el grup d’aquells que creuen que Jesús va venir  a portar la pau a la terra. Però veig que la pau no acaba de triomfar al nostre món, que el mal sembla estar més present i que sembla realment invencible. I a sobre, Jesús ens diu que va venir a portar divisió.

És possible que en aquesta vida Jesús ens ensenyés quin és el millor camí per arribar a tenir la pau veritable, i nosaltres haguem de fer aquest camí. Sembla que aquest és el preu de la nostra llibertat.

L’esperança és que al final de la nostra vida terrena obtindrem la recompensa als nostres esforços i pregàries. I si algun dia la humanitat és capaç d’assolir la pau mundial, llavors es podrà dir ben bé, que el Regne de Déu s’ha consolidat entre nosaltres.

Objectiu

Pregar Déu perquè la Pau acabi regnant al món.

Dinovè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 7 d’agost de 2016

Sant Lluc, 12, 32-48

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà: allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tant bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada.
Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.
Pere li preguntà: "Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?". El Senyor li respongué: "Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga
a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més".

Comentari

Com podem dir que ja canviarem, que més endavant ja canviarem tot allò de la nostra vida que no ens acaba de fer el pes?. Com podem dir que d’aquí a uns anys ja pensarem més amb algú que no siguem nosaltres mateixos?.

No sabem quan arribarà la nostra hora, i hem de ser conscients que quan arribi, només podrem ensenyar tot allò que haguem fet, no tot allò que ens agradaria haver fet o que teníem previst fer. És per això que té sentit el sagrament de la reconciliació. Té el sentit d’analitzar què és el que fem amb la nostra vida i mirar de canviar per a bé.

És complicat canviar de la nit al dia, sobretot si ens enfrontem a la nostra manera de ser, al nostre tarannà, però això no vol dir que ho deixem d’intentar. De sempre he tingut la convicció que Déu ens coneix més que fins i tot ens coneixem nosaltres mateixos, per això el sol fet d’intentar millorar, d’intentar ser perfectes com el Pare ho és, ja ha de tenir el seu reconeixement.

No ens desanimem, perquè és el pitjor que ens podria passar. Això ens portaria a la deixadesa i a estancar-nos com a persones.

Sempre hi ha una esperança, una llum, i sovint la podem trobar dintre nostre si busquem bé. És possible que el que passi és que tinguem por de l’esdevenir, por de no ser acceptats, de no fer-ho bé, de fracassar… La por és un dels nostres grans enemics. I ho és perquè moltes vegades en tenim tanta que no volem reconèixer que en tenim. Hem de pregar a Déu per a que ens doni valentia, fortalesa i autoestima. És dolent se superb, però potser sigui pitjor no valorar-nos gens.

Objectiu

Intentar canviar començant per les petites coses.