Diumenge, 26 de febrer de 2017
Sant Mateu 6, 24-34
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "Ningú no pot servir dos amos: Si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. I no valeu més vosaltres que ells? Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d'aquests. I si Déu vesteix així l'herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps".
Comentari
Aquest és un dels passatges de l’evangeli amb el que em sento sincerament interpel·lat. He de reconèixer que la preocupació pel futur és una de les coses que més em neguitegen.
Veig la societat en la que visc. Veig gent gran que viu en soledat, que pateix mals de vellesa. Gent gran que pateix necessitat econòmica. Gent que ha de deixar el pis on viuen per no poder pagar-lo, gent que es queda sense feina a partir de certa edat... Certament, potser només és una visió pessimista de la vida, però no puc evitar-ho.
Segurament Jesús té tota la raó al demanar-nos que tinguem confiança en Déu, que tinguem més fe, que ens concentrem en fer bé les coses en el dia a dia, però no puc treure’m del cap les situacions que he comentat abans. Estar clar que he d’intentar millorar en aquest aspecte.
Objectiu
Intentar confiar més en Déu i no preocupar-me tant del meu futur com d’ajudar ara a qui ho necessita.
divendres, 24 de febrer del 2017
divendres, 17 de febrer del 2017
Setè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)
Diumenge, 19 de febrer de 2017
Sant Mateu, 5, 38-48
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ull per ull, dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.
Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que van dir: "Estima els altres", però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial".
Comentari
Què difícil és estimar el enemics. Molt difícil. La tendència natural és menysprear-los en la mesura que nosaltres creiem que ens menyspreen. Com a molt, tendim a intentar allunyar-nos d'aquelles persones que ens volen mal o simplement no suportem.
Però Jesús ens demana que anem més enllà, que estimem a qui ens vol mal i ens en fa. Sincerament, cal molta força de voluntat per a tornar bé per mal, però, no és això el que busquem els qui ens considerem cristians?, que al món predomini l'amor i no l'odi?
Com dic, és difícil, però si preguem i reforcem els nostres valors, si no plenament, a poc a poc ens anirem apropant a l'ideal.
Objectiu
Fer una revisió de la meva vida, recordar a tots aquells que m'han fet mal, m´han fet patir... i pregar per ells a Déu.
Sant Mateu, 5, 38-48
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ull per ull, dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.
Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que van dir: "Estima els altres", però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial".
Comentari
Què difícil és estimar el enemics. Molt difícil. La tendència natural és menysprear-los en la mesura que nosaltres creiem que ens menyspreen. Com a molt, tendim a intentar allunyar-nos d'aquelles persones que ens volen mal o simplement no suportem.
Però Jesús ens demana que anem més enllà, que estimem a qui ens vol mal i ens en fa. Sincerament, cal molta força de voluntat per a tornar bé per mal, però, no és això el que busquem els qui ens considerem cristians?, que al món predomini l'amor i no l'odi?
Com dic, és difícil, però si preguem i reforcem els nostres valors, si no plenament, a poc a poc ens anirem apropant a l'ideal.
Objectiu
Fer una revisió de la meva vida, recordar a tots aquells que m'han fet mal, m´han fet patir... i pregar per ells a Déu.
divendres, 10 de febrer del 2017
Sisè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)
Diumenge, 12 de febrer de 2017
Sant Mateu, 5,17-37
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti, acabarà al foc de l'infern. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim.
Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos.
També està manat: "Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci". Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.
També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne".
Comentari
Justícia, ni més ni menys. Els mestres de la Llei i els fariseus tenien un gran nombre de preceptes que havien convertit la relació dels hebreus amb Déu en una relació on prevalien més les formes que l’esperit de la Llei.
I és això el que ens indica el mateix Jesús. La situació en que es trobaven els jueus és possible que, a vegades, la patim en l’actualitat. De què ens pot servir resar, donar una almoina, dejunar, assistir a missa... si després ens discutim per qualsevol cosa amb tots aquells que ens envolten, no respectem als altres ni a nosaltres mateixos... Déu ens mira el cor, i nosaltres creixerem com a persones si aconseguim que tot allò que fem (sigui transcendental o quotidià) ho fem amb un cor pur, és a dir, amb amor.
Si les nostres accions es mouen per la força de l’amor, tots els preceptes, lleis, manaments... tenen una importància relativa. Si busquem la nostra perfecció com a cristians hem de viure el manament nou que ens va donar Jesús: que ens estimem els uns als altres com ell ens va estimar. Cadascú amb la seva personalitat, i sent conscients que no és fàcil, i és per això que la pregària, donar almoina, dejunar i assistir a missa ens ajuda a apropar-nos cada vegada més a aquesta meta. El sentit i no l’acció és el que ens fa créixer.
Sant Mateu, 5,17-37
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti, acabarà al foc de l'infern. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim.
Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos.
També està manat: "Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci". Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.
També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne".
Comentari
Justícia, ni més ni menys. Els mestres de la Llei i els fariseus tenien un gran nombre de preceptes que havien convertit la relació dels hebreus amb Déu en una relació on prevalien més les formes que l’esperit de la Llei.
I és això el que ens indica el mateix Jesús. La situació en que es trobaven els jueus és possible que, a vegades, la patim en l’actualitat. De què ens pot servir resar, donar una almoina, dejunar, assistir a missa... si després ens discutim per qualsevol cosa amb tots aquells que ens envolten, no respectem als altres ni a nosaltres mateixos... Déu ens mira el cor, i nosaltres creixerem com a persones si aconseguim que tot allò que fem (sigui transcendental o quotidià) ho fem amb un cor pur, és a dir, amb amor.
Si les nostres accions es mouen per la força de l’amor, tots els preceptes, lleis, manaments... tenen una importància relativa. Si busquem la nostra perfecció com a cristians hem de viure el manament nou que ens va donar Jesús: que ens estimem els uns als altres com ell ens va estimar. Cadascú amb la seva personalitat, i sent conscients que no és fàcil, i és per això que la pregària, donar almoina, dejunar i assistir a missa ens ajuda a apropar-nos cada vegada més a aquesta meta. El sentit i no l’acció és el que ens fa créixer.
Objectiu
Que totes les meves accions tinguin l'amor com element principal.
divendres, 3 de febrer del 2017
Cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)
Diumenge, 5 de febrer de 2017
Sant Mateu, 5, 13-16
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res, la llançaran al carrer per a que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc quan algú encén un llum no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent, llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel”.
Comentari
De què ens serveix dir que som cristians si després, al quefer diari, ens comportem de qualsevol manera. No és fàcil ser un sant, però el mínim que podem esperar de nosaltres mateixos és que la gent que ens envolta pensi: “És una bona persona”. Perquè és el que diu Jesús, si els que ens anomenem cristians actuem malament, quin testimoni de Déu donarem a tots aquells que són ateus, agnòstics o d’una altra creença?
Intentant sempre ser uns bons cristians ens permetrà anar apropant-nos més a Déu i ajudar als nostres germans a actuar de la mateixa manera, perquè no és cert que sempre intentem imitar aquells a qui admirem?.
Sant Mateu, 5, 13-16
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res, la llançaran al carrer per a que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc quan algú encén un llum no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent, llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel”.
Comentari
De què ens serveix dir que som cristians si després, al quefer diari, ens comportem de qualsevol manera. No és fàcil ser un sant, però el mínim que podem esperar de nosaltres mateixos és que la gent que ens envolta pensi: “És una bona persona”. Perquè és el que diu Jesús, si els que ens anomenem cristians actuem malament, quin testimoni de Déu donarem a tots aquells que són ateus, agnòstics o d’una altra creença?
Intentant sempre ser uns bons cristians ens permetrà anar apropant-nos més a Déu i ajudar als nostres germans a actuar de la mateixa manera, perquè no és cert que sempre intentem imitar aquells a qui admirem?.
Objectiu
Reflexionar sobre si el meu testimoni en el dia a dia està d'acord amb les meves idees cristianes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)