divendres, 10 de febrer del 2017

Sisè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 12 de febrer de 2017

Sant Mateu, 5,17-37

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti, acabarà al foc de l'infern. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim.
Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos.
També està manat: "Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci". Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.
També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne".

Comentari

Justícia, ni més ni menys. Els mestres de la Llei i els fariseus tenien un gran nombre de preceptes que havien convertit la relació dels hebreus amb Déu en una relació on prevalien més les formes que l’esperit de la Llei.

I és això el que ens indica el mateix Jesús. La situació en que es trobaven els jueus és possible que, a vegades, la patim en l’actualitat. De què ens pot servir resar, donar una almoina, dejunar, assistir a missa... si després ens discutim per qualsevol cosa amb tots aquells que ens envolten, no respectem als altres ni a nosaltres mateixos... Déu ens mira el cor, i nosaltres creixerem com a persones si aconseguim que tot allò que fem (sigui transcendental o quotidià) ho fem amb un cor pur, és a dir, amb amor.

Si les nostres accions es mouen per la força de l’amor, tots els preceptes, lleis, manaments... tenen una importància relativa. Si busquem la nostra perfecció com a cristians hem de viure el manament nou que ens va donar Jesús: que ens estimem els uns als altres com ell ens va estimar. Cadascú amb la seva personalitat, i sent conscients que no és fàcil, i és per això que la pregària, donar almoina, dejunar i assistir a missa ens ajuda a apropar-nos cada vegada més a aquesta meta. El sentit i no l’acció és el que ens fa créixer.

Objectiu

Que totes les meves accions tinguin l'amor com element principal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada