Divuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 31 de juliol de 2016

Sant Lluc, 12, 13-21

En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: “Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència”. Jesús li contestà: “Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?”. Llavors digué a tothom: “Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podran assegurar la vida”.
I els ho explicà amb una paràbola: “Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les. Tot rumiant, es va dir: Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te”. Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?”. Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.

Comentari

Ser cristià ens ha de servir, entre altres coses que he anat comentant fins ara, per a tenir una perspectiva més ampla de la nostra existència. No ens hem de quedar amb la nostra realitat actual que és la vida terrenal.

Hem de mirar més enllà, fins que ens trobarem davant Déu, i prioritzar els nostres objectius. Més endavant, què valdrà més? Haver aconseguit arreplegar molts diners i un gran patrimoni? O haver ajudat aquell qui ho necessitava i haver dedicat una part del nostre temps a fer la vida dels altres una mica més feliç?.

No sabem quan morirem, però sí que està a les nostres mans anar fent-nos rics als ulls de Déu.

Objectiu

Quan n'hi ha prou no en cal més.

Dissetè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumengre, 24 de juliol de 2016

Sant Lluc, 11, 1-13

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: “Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles”. Jesús els digué: “Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem  tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació”.
Després els deia: “Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li”. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: “No amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls”?. Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita.
I jo us dic: demaneu,  i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca, troba, a tothom qui truca li obren. Si el fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí?. Penseu doncs, que si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen”.

Comentari

La millor pregària és la que surt del cor, la que és sincera. Aquesta ens permet, no només parlar amb Déu, sinó parlar amb nosaltres mateixos i conèixer-nos una mica millor.

A Jesús li demanem que ens ensenyi a parlar amb Déu, i ell ens ensenya les coses necessàries que podem fer i demanar. Ens diu que honorem el nom de Déu (de la mateixa manera que podem honorar els pares); que demanem que vingui el seu Regne, és a dir, voler estar en comunió amb Déu; que perdoni les nostres febleses, i nosaltres ens comprometem a perdonar els nostres germans. I finalment, demanar-li que no ens apartem del camí de trobada que ens portarà a gaudir amb ell i els sants de la seva glòria.

Jesús afegeix que Déu ens estima i que ens donarà tot allò que sigui bo per nosaltres. Uns pares, eduquen el fill, l’estimen i li donen i fan tot allò que és bo per ell. Tot i que de vegades el fill no acabi d’entendre les accions dels pares.

Així és la nostra relació amb Déu: una relació de pare i fill, una relació en que el pare dóna total llibertat al fill tot indicant-li el que és bo i el que és dolent. Del fill depèn apropar-se al pare o allunyar-se.

Conclusió: és bo pregar per a la nostra vida quotidiana i per a la nostra relació amb Déu.

Objectiu

Resar amb tranquil·litat i reflexionant sobre cada frase un parenostre.

Setzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 17 de juliol de 2016

Sant Lluc, 10, 38-42

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: “Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi”. El Senyor li respongué: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.

Comentari

Aixecar-me pel matí, arreglar-me, anar a buscar el pa, anar a treballar, parar per dinar, tornar a treballar, arribar a casa i descansar de la dura jornada, sopar i anar-me’n a dormir resant cinc minutets.

He de concloure que la part més necessària a la meva vida ocupa cinc minuts al dia.

Moltes vegades ho he dit, si una amistat no es conrea tots els dies, córrer el perill d’anar refredant-se a poc a poc fins a convertir-se en una cosa insubstancial. I la nostra lliure relació amb Déu no és cap excepció.

Seria bo que al començar el dia parlés amb ell una estoneta per a desitjar-nos un bon dia, que en totes les petites accions del dia li oferís el meu petit esforç i que en acabar la jornada recordés totes les accions que he fet al llarg del dia i veiés què he fet bé, què he fet malament, què no he fet i què podria fer per a ser millor a l’endemà.

Les millores no es poden planificar per a fer-se en un futur més o menys llunyà. Ens hem d’esforçar per a canviar i fer el que ens proposem de manera immediata. Si decidim ser més solidaris amb qui ens envolta, no cal que ho deixem per Nadal; si decidim llegir més sovint la Bíblia, no cal que esperem a les vacances...

Ja sé que és més fàcil dir-ho que fer-ho, però és possible que sigui com nadar o anar en bicicleta, si no en saps sembla impossible, però quan ja n’has aprés, sembla mentida que hi hagi gent que no en sàpiga.

Objectiu

Que el tràfeg de l'estil vital de Marta que porto en el dia a dia no m'aparti d'allò que més importa, la part escollida per Maria.

Quinzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 10 de juliol de 2016

Sant Lluc, 10, 25-37

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s’alçà i li va fer aquesta pregunta: “Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?”. Jesús li digué: “Què hi ha escrit a la Llei?, Què hi llegeixes?”. Ell contestà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix”. Jesús li diu: “Has respost bé: fes-ho així i viuràs”.
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: “I per a mi, qui són aquests altres?”. Jesús prosseguí: “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot, que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, que arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se’n compadí, s’acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: “Ocupat d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més” Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar en l’home que havia caigut en mans de lladres?”. Ell respongué: “El qui es va compadir d’ell”. Jesús li digué: “Doncs tu fes igual”.

Comentari

Aquest sí és el Jesús que entenc. Primer atén les preguntes que li fan, recomana la lectura de les escriptures, i després contesta amb un clar exemple ple d’amor.

Nosaltres sovint fem com el sacerdot i el levita, anem per la vida intentant evitar “problemes”, tancant els ulls davant injustícies, davant els qui ens demanen ajuda.

Si ens interroguem per la raó d’això, som capaços d’inventar les excuses més diverses per a justificar la nostra conducta. Què hem de fer?. Doncs no desentendre’ns quan veiem que algú necessita del nostre ajut i estimar tothom.

El samarità quan veu a l’home ferit al camí no es para a preguntar si és samarità o jueu, si ric o pobre... senzillament veu algú que el necessita i ell no dubta a ajudar-lo amb el seu temps, el seu esforç i els seus diners.

I Jesús ens diu: fes-ho així i viuràs. Més clar, l’aigua.

Objectiu

Pregar a Déu per a que no permeti que posi la meva comoditat i seguretat per davant d’ajudar els altres amb el que pugui.

Catorzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 3 de juliol de 2016

Sant Lluc, 10, 1-20

El Senyor en designà encara setanta-dos i els envià que s’avancessin de dos en dos a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: “Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa.
Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: “El Regne de Déu és a prop vostre”. Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: “Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus us deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop”. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble”.
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: “Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom”. Jesús els digué: “Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els enemics se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel”.

Comentari

Aquest passatge continua amb la línia del de la setmana passada, és a dir, no l’acabo d’assimilar del tot.

L’únic que destacaria és el missatge que segons Jesús han de portar els deixebles: “El Regne de Déu és a prop”. Com a cristians hem de lluitar per a que aquest Regne de Déu es faci present en tot el possible aquí a la terra, és a dir, lluitar per la llibertat, la tolerància, la solidaritat, l’amor i el respecte. I quan ens morim, serem partícips plens del Regne de Déu.

Com diem cada vegada que resem el parenostre: “Vingui a nosaltres el vostre Regne”.

Objectiu

Que la meva existència no distingeixi entre la vida terrenal i l’espiritual. Que la meva vida sigui un tot.