Diumenge, 3 de juliol de 2016
Sant Lluc, 10, 1-20
El Senyor en designà encara setanta-dos i els envià que s’avancessin de dos en dos a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: “Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa.
Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: “El Regne de Déu és a prop vostre”. Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: “Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus us deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop”. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble”.
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: “Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom”. Jesús els digué: “Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els enemics se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel”.
Comentari
Aquest passatge continua amb la línia del de la setmana passada, és a dir, no l’acabo d’assimilar del tot.
L’únic que destacaria és el missatge que segons Jesús han de portar els deixebles: “El Regne de Déu és a prop”. Com a cristians hem de lluitar per a que aquest Regne de Déu es faci present en tot el possible aquí a la terra, és a dir, lluitar per la llibertat, la tolerància, la solidaritat, l’amor i el respecte. I quan ens morim, serem partícips plens del Regne de Déu.
Com diem cada vegada que resem el parenostre: “Vingui a nosaltres el vostre Regne”.
Objectiu
Que la meva existència no distingeixi entre la vida terrenal i l’espiritual. Que la meva vida sigui un tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada