Sant Lluc, 10, 25-37
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s’alçà i li va fer aquesta pregunta: “Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?”. Jesús li digué: “Què hi ha escrit a la Llei?, Què hi llegeixes?”. Ell contestà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix”. Jesús li diu: “Has respost bé: fes-ho així i viuràs”.
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: “I per a mi, qui són aquests altres?”. Jesús prosseguí: “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot, que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, que arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se’n compadí, s’acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: “Ocupat d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més” Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar en l’home que havia caigut en mans de lladres?”. Ell respongué: “El qui es va compadir d’ell”. Jesús li digué: “Doncs tu fes igual”.
Comentari
Aquest sí és el Jesús que entenc. Primer atén les preguntes que li fan, recomana la lectura de les escriptures, i després contesta amb un clar exemple ple d’amor.
Nosaltres sovint fem com el sacerdot i el levita, anem per la vida intentant evitar “problemes”, tancant els ulls davant injustícies, davant els qui ens demanen ajuda.
Si ens interroguem per la raó d’això, som capaços d’inventar les excuses més diverses per a justificar la nostra conducta. Què hem de fer?. Doncs no desentendre’ns quan veiem que algú necessita del nostre ajut i estimar tothom.
El samarità quan veu a l’home ferit al camí no es para a preguntar si és samarità o jueu, si ric o pobre... senzillament veu algú que el necessita i ell no dubta a ajudar-lo amb el seu temps, el seu esforç i els seus diners.
I Jesús ens diu: fes-ho així i viuràs. Més clar, l’aigua.
Objectiu
Pregar a Déu per a que no permeti que posi la meva comoditat i seguretat per davant d’ajudar els altres amb el que pugui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada