Cinquè Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 2 d'abril de 2017

Sant Joan, 11, 3-45 (Versió breu)

En aquell temps, les dues germanes enviaren a dir a Jesús: “Senyor, aquell que estimeu està malalt”. Jesús en sentir això digué: “Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat”. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era.
Després, passats aquests dies, digué als deixebles: “Tornarem a Judea”. Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara sé que Déu us concedirà tot allò que li demaneu”. Jesús li diu: “El teu germà ressuscitarà”. Marta li respon: “Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia”. Li diu Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més. Ho creus això?”. Ella li diu: “Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món”.
Llavors preguntà: “On l’heu posat?”. Li diuen: “Veniu a veure-ho Senyor”. A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: “Mireu com l’estimava”. Altres deien: “Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?”.
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: “Traieu la llosa”. Marta, germana del difunt, diu a Jesús: “Senyor, ja es descompon, fa quatre dies que és mort”. Li respon Jesús: “no t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?”. Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: “Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que en rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat”. Havent dit això cridà fort: “Llàtzer, vine a fora”. I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: “ Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar”.
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús cregueren en ell.

Comentari

La mort és el gran misteri al que ens enfrontem els homes. La mort és la única cosa certa que ens depara la vida. No sabem quan ni com, però sí que acabarà succeint: morirem. I a partir d’aquí, ja entra la fe. Podem creure que quan arribi la mort tot s’haurà acabat, serem no res; podem dir que no sabem què passarà; i podem creure que Jesús és la resurrecció i la vida. Segons el capellà, Florencio, l’home passa nou mesos al si de la mare per a néixer a aquest món, i després passa els anys que és viu al si de la terra per a néixer finalment a la vida eterna. La mort, per al cristià no és un final, sinó un principi.

Veien la nostra feblesa, ara per ara, més que una fe inqüestionable en la vida eterna, el que tinc és esperança en Déu. Sé que Jesús  ens demana tenir fe, i tots els meus esforços van encaminats a això, a arribar un dia en que digui: Jo crec que vós sou el Messies. Amb tot el que això implica. I prego a Déu per a que el dia en que em trobi davant d’ell li pugui oferir el meu esforç, la meva esperança i la meva fe.

Una altra cosa. Jesús també va plorar davant la mort i va patir al veure patir als altres, però finalment ens reconforta: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més”.

Objectiu

Tenir més present en el meu dia a dia l'objectiu últim de la meva vida: la resurrecció en comunió eterna amb Déu i els germans.

Quart Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 26 de març de 2017

Sant Joan, 9, 1-17, 34-38

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: “Vés a rentar-te a la piscina de Siloè”. Aquest nom significa Enviat. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi.
La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: “No és aquell home que vèiem assegut captant?”. Uns responien: “Sí que és ell”. Altres dient: “No és pas ell, és un que s’hi assembla”. Ell digué: “Sí que el sóc”.
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: “M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig”. Alguns dels fariseus deien: “Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu”. Però altres responien: “Com és possible que un pecador faci tals miracles?”. I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec una altra vegada i li digueren: “Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius d’ell?”. Ell contestà: “Que és un profeta”.
Li respongueren: “Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?”. I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: “Creus en el Fill de l’Home?”. Ell respongué: “I, qui és Senyor, perquè hi pugui creure?”. Jesús li diu: “Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu”. Li diu ell: “Hi crec, Senyor”. I l’adorà.

Comentari

La fe. Ja és ben complicat ja. Els fariseus estaven convençuts de les seves creences, i pensaven que eren tant certes que tots aquells que no les seguien fil per randa, eren pecadors i estaven apartats de Déu. Ni tan sols el fet de que un cec hagués recuperat la vista els feia re capacitar sobre la seva actitud. Fins i tot exclouen al cec de la sinagoga. Com reaccionaríem nosaltres, creients, si fóssim expulsats de l’Església per tenir algunes divergències en la interpretació de l’Evangeli, per exemple?.

Com Jesús ens va dir, no som ningú per jutjar a ningú, només el Pare ho pot fer, i crec que el que hem de fer és pregar i fer les coses de la manera que creguem justes. Si tot el que fem ho fem per amor, crec que Jesús ens obrirà els braços i ens acollirà al seu cor.

Reconeixent que no som perfectes, intentant posar-nos a la pell del germà i confiant en la gràcia de Déu podem anar fent el camí cap a la casa del pare.

Objectiu

Deixar de banda els meus prejudicis i no jutjar ningú.

Tercer Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 19 de març de 2017

Sant Joan, 4, 5-42

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dóna'm aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d'aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».
Ell li diu: «Vés a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: "No en tinc, de marit", és veritat». Ella li diu:
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies sóc jo, que parlo amb tu».
Llavors mateix arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n'anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.
Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: "Quatre mesos més i ja serem a la sega". Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s'alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».
Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».

Comentari

Després de beure, tornem a tenir set. Així és la nostra vida, desitgem coses i potser no les aconseguim, però si finalment acabem gaudint d’elles, aviat perden interès i substituïm les nostres aspiracions per unes altres. A la nostra vida mai arribem a un punt final en que ho considerem tot perfecte.

Jesús ens fa veure una altre cop que la seva visió de la realitat va molt més enllà que la nostra. La dona samaritana en un principi només està preocupada per les relacions formals entre jueus i samaritans, de com agafar l’aigua per beure i d’on s’ha d’adorar a Déu. Jesús al final li fa veure que seguint el camí veritable de Déu tots som germans, que la veritable aigua que necessitem és la que ens fa ser millors i que Déu està per sobre del lloc i de la classe de culte. No és important on s’adora a Déu, sinó com se l’adora. Els adoradors que Déu vol ho han de ser d’esperit i en veritat.

Objectiu

No fer distincions, tots som germans, sigui quina sigui la realitat que ens ha tocat viure.

Segon Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 12 de març de 2017

Sant Mateu, 17, 1-9

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta, i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell.
Pere va dir a Jesús: “Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i l’altra per a Elies”. Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí un núvol lluminós i del núvol estant una veu digué: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”. En sentir-ho els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: “Aixequeu-vos, no tingueu por”. Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin a ningú res d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

Comentari

A vegades em pregunto com serà el paradís, i he de reconèixer que se’m fa molt difícil el contestar.

Per una banda, podria arribar a descriure el que jo podria desitjar que fos, però per l’altra banda sempre m’acabo plantejant si el meu model de paradís seria vàlid per tothom, i per la mateixa regla de tres, no sé si els models dels altres m’omplirien a mi. Doncs bé, arribant a una conclusió de compromís i esperant que Déu ens permeti desvetllar tots aquests misteris algun dia, suposo que el paradís ens farà dir a tots: “Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt!”. Ara només fa falta demostrar-li a Déu i a la resta de la humanitat que som dignes d’aquest paradís. Un paradís d’amor.

Objectiu

Que l'aspiració a gaudir del paradís eternament en comunió amb Déu i els germans sigui una motivació per viure amb l'amor com a principal valor.

Primer Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 5 de març de 2017

Sant Mateu, 4, 1-11

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans”. Jesús li respongué: “Diu l’Escriptura: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: “Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”. Jesús li contestà: “També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu”.
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: “Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores”.
Llavors li diu Jesús: “Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.
Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Comentari

Sempre que havia escoltat aquest passatge de l’Evangeli m’havia fixat amb el fet que Jesús també va patir les temptacions del pecat, però mai havia aprofundit amb el tipus de temptació que el diable planteja a Jesús.

Més d’una vegada s’ha dit, i jo mateix he comentat, que Jesús és de gran tot allò que va viure a Natzaret, i anant una mica més enllà em pregunto: Jesús ¿quan va ser conscient que era el Fill de Déu? ¿En algun moment de la seva vida? ¿O ja des del seu naixement?.

Suposo que els pares de l’Església això ja ho hauran plantejat i hauran arribat a una conclusió assenyada, però jo, des de la meva persona, i inspirant-me en la lectura d’avui em pregunto si aquestes temptacions que li presenta el diable no són un resum dels dubtes que se li van anar plantejant a Jesús al llarg de la seva vida.

¿Algun dia Jesús es va preguntar: “Sóc realment el Fill de Déu”? I si ho sóc, ¿què he de fer?, ¿guanyar poder, buscar l’adoració dels homes?, ¿O he d’intentar portar als homes un missatge d’amor i de convivència?. Dubtes, temptacions, vida interior que al final va donar el fruit d’un testimoni únic i la creença de que, sí, realment aquest era el Fill de Déu.

Objectiu

Quan senti que estic a punt de pecar, demanar a Jesús que em doni força per no apartar-me d'Ell.