Sant Mateu, 17, 1-9
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta, i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell.
Pere va dir a Jesús: “Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i l’altra per a Elies”. Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí un núvol lluminós i del núvol estant una veu digué: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”. En sentir-ho els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: “Aixequeu-vos, no tingueu por”. Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin a ningú res d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
Comentari
A vegades em pregunto com serà el paradís, i he de reconèixer que se’m fa molt difícil el contestar.
Per una banda, podria arribar a descriure el que jo podria desitjar que fos, però per l’altra banda sempre m’acabo plantejant si el meu model de paradís seria vàlid per tothom, i per la mateixa regla de tres, no sé si els models dels altres m’omplirien a mi. Doncs bé, arribant a una conclusió de compromís i esperant que Déu ens permeti desvetllar tots aquests misteris algun dia, suposo que el paradís ens farà dir a tots: “Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt!”. Ara només fa falta demostrar-li a Déu i a la resta de la humanitat que som dignes d’aquest paradís. Un paradís d’amor.
Objectiu
Que l'aspiració a gaudir del paradís eternament en comunió amb Déu i els germans sigui una motivació per viure amb l'amor com a principal valor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada