Diumenge, 30 d'agost de 2015
Sant Marc 7,1-8a.14-15.21-23
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua, vasos i gerros i atuells d'aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: "Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?". Jesús els respongué: "Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes".
Després cridà la gent i els deia: "Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l'home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l'home, el pot contaminar, perquè de dins de l'home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l'home".
Comentari
Fixant-nos amb les formes ens podem perdre i no veure el fons de les nostres accions. Quin sentit té pregar, si després actuem sense pensar i tal com vingui. Quin sentit té anar a missa, si no ens aprofita la resta de la setmana. Quin sentit té anomenar-nos cristians, si després ens fa vergonya reconèixer-ho en societat. Quin sentit té dir que creiem en Déu, si després vivim la vida com si Ell no existís.
No importa tant les coses que fem, com el fet de fer-les donant un sentit cristià. És important fer les coses en base l’amor i no en base del què diran o del tothom ho fa.
Jesús diu que res que ve de fora de l’home el pot contaminar. Cal recordar-ho quan revisem la nostra vida i busquem excuses per a justificar les nostres accions, quan sempre trobem l’explicació de les nostres faltes en condicionants externs a nosaltres. És possible que en alguna ocasió això sigui així, però hem de ser el suficientment honestos i valents com per a reconèixer que moltes faltes surten de dins el nostre cor.
Reconeixent això, haurem fet el primer pas cap a la reconciliació amb Déu.
També, quan sembla que tot ens va malament, que tot està en contra nostra, seria bo fer una mirada al nostre interior i trobar-hi la força suficient per a continuar. De la mateixa manera que de dins del cor de l’home surten els pensaments dolents, si tenim un cor pur i fort, podem lluitar contra tot el dolent que ens ve de fora. Pregar, demanar ajuda a Déu i trobar la nostra fortalesa interior hauria de ser la nostra prioritat en el moment de plantejar-nos com ens emprenem la vida.
Objectiu
Durant un dia provar de tenir present a Déu en tot el que faci. Un primer pas.
divendres, 28 d’agost del 2015
divendres, 21 d’agost del 2015
Vint-i-unè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)
Diumenge, 24 d'agost de 2015
Sant Joan, 6, 60-69
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: “Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?”. Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: “Us escandalitza això que us he dit?, Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix per res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres hi ha alguns que no creuen”. Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: “Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do”. Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: “Vosaltres també em voleu deixar?”. Simó Pere li respongué: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”.
Comentari
Aquest episodi en que molts dels seguidors de Jesús el van deixar, té més actualitat de la que ens podem pensar. Les crisis de fe són ni més ni menys que això. No acabem d’entendre el que Déu espera de nosaltres, no acabem d’entendre el per què de tant de patiment i mal, no acabem d’entendre els camins del Senyor, no acabem d’entendre el sentit de tot plegat. I llavors ens allunyem de Déu, pensant que allunyant-nos també allunyarem els problemes de fe que se’ns plantegen.
Jesús no ens obliga a res, només ens pregunta si nosaltres també el volem deixar. I això és el que ens desconcerta. Potser preferiríem un Déu que s’imposés per la força?, un Déu que no ens deixés l’oportunitat d’elegir?, un Déu que amb la seva presència sobrenatural ens condicionés?. La humanitat de Déu és el que ens desconcerta, però sense aquesta humanitat, quina relació podríem tenir amb Déu?.
Només Jesús té paraules de vida eterna, i nosaltres hem de decidir si volem escoltar-les o no. Preguem a Déu per a que ens doni la suficient humilitat i enteniment com per a entendre’l i seguir el seu camí.
Objectiu
Fer créixer la meva confiança en Déu
Sant Joan, 6, 60-69
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: “Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?”. Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: “Us escandalitza això que us he dit?, Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix per res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres hi ha alguns que no creuen”. Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: “Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do”. Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: “Vosaltres també em voleu deixar?”. Simó Pere li respongué: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”.
Comentari
Aquest episodi en que molts dels seguidors de Jesús el van deixar, té més actualitat de la que ens podem pensar. Les crisis de fe són ni més ni menys que això. No acabem d’entendre el que Déu espera de nosaltres, no acabem d’entendre el per què de tant de patiment i mal, no acabem d’entendre els camins del Senyor, no acabem d’entendre el sentit de tot plegat. I llavors ens allunyem de Déu, pensant que allunyant-nos també allunyarem els problemes de fe que se’ns plantegen.
Jesús no ens obliga a res, només ens pregunta si nosaltres també el volem deixar. I això és el que ens desconcerta. Potser preferiríem un Déu que s’imposés per la força?, un Déu que no ens deixés l’oportunitat d’elegir?, un Déu que amb la seva presència sobrenatural ens condicionés?. La humanitat de Déu és el que ens desconcerta, però sense aquesta humanitat, quina relació podríem tenir amb Déu?.
Només Jesús té paraules de vida eterna, i nosaltres hem de decidir si volem escoltar-les o no. Preguem a Déu per a que ens doni la suficient humilitat i enteniment com per a entendre’l i seguir el seu camí.
Objectiu
Fer créixer la meva confiança en Déu
divendres, 14 d’agost del 2015
Vintè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)
Diumenge, 16 d'agost de 2015
Sant Joan, 6, 51-58
En aquell temps, Jesús digué als jueus: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món”. Els jueus es posaren a discutir. Deien: “Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?”. Jesús els respongué: “Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa viuran per sempre”.
Comentari
Correm el perill de no veure més enllà dels nostres sentits. Correm el perill de tancar-nos en el món dels sentits. Veiem un arbre, un animal, una persona... però podem no arribar a veure que tots estem fets de la mateixa matèria. Olorem una flor, el camp després d’una tronada, la nostra llar, la fortor d’un ramat d’ovelles... però podem no arribar a entendre que l’olor ens ajuda a tenir uns sentiments preciosos a l’identificar olors i records. Igual quan escoltem el soroll de les onades trencant sobre la platja, les rialles d’uns infants, una cançó... igual quan acariciem la pell d’algú estimat.
El que vull dir amb tot això és que Jesús al dir-nos que: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia”. No es referia a res literal, sinó que volia fer-nos veure que no només necessitem l’aliment per al cos, sinó que també necessitem un aliment per a l’esperit, i aquest aliment ens el dóna Jesús.
L’aliment de Jesús ens fa veure més enllà dels nostres sentits. Ens apropa al Tot. Menjar l’aliment de Jesús ens permetrà viure per sempre. No ens quedem presoners dels nostres sentits i tinguem l’esperit obert.
Té sentit ajudar als altres sense que et donin res a canvi?, té sentit dedicar temps a la pregària quan et dóna la sensació d’estar parlant amb la paret?, té sentit no mirar d’aprofitar-se dels altres en benefici propi?, té sentit respectar les possessions dels altres?, té sentit respectar la dóna del l’altre?... segons l’aliment de Jesús, un aliment que els cristians volem, sí.
Objectiu
Sant Joan, 6, 51-58
En aquell temps, Jesús digué als jueus: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món”. Els jueus es posaren a discutir. Deien: “Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?”. Jesús els respongué: “Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa viuran per sempre”.
Comentari
Correm el perill de no veure més enllà dels nostres sentits. Correm el perill de tancar-nos en el món dels sentits. Veiem un arbre, un animal, una persona... però podem no arribar a veure que tots estem fets de la mateixa matèria. Olorem una flor, el camp després d’una tronada, la nostra llar, la fortor d’un ramat d’ovelles... però podem no arribar a entendre que l’olor ens ajuda a tenir uns sentiments preciosos a l’identificar olors i records. Igual quan escoltem el soroll de les onades trencant sobre la platja, les rialles d’uns infants, una cançó... igual quan acariciem la pell d’algú estimat.
El que vull dir amb tot això és que Jesús al dir-nos que: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia”. No es referia a res literal, sinó que volia fer-nos veure que no només necessitem l’aliment per al cos, sinó que també necessitem un aliment per a l’esperit, i aquest aliment ens el dóna Jesús.
L’aliment de Jesús ens fa veure més enllà dels nostres sentits. Ens apropa al Tot. Menjar l’aliment de Jesús ens permetrà viure per sempre. No ens quedem presoners dels nostres sentits i tinguem l’esperit obert.
Té sentit ajudar als altres sense que et donin res a canvi?, té sentit dedicar temps a la pregària quan et dóna la sensació d’estar parlant amb la paret?, té sentit no mirar d’aprofitar-se dels altres en benefici propi?, té sentit respectar les possessions dels altres?, té sentit respectar la dóna del l’altre?... segons l’aliment de Jesús, un aliment que els cristians volem, sí.
Objectiu
Buscar el sentit cristià de la meva vida.
divendres, 7 d’agost del 2015
Dinovè Diumenge de temps Ordinari (Cicle B)
Diumenge, 9 d'agost de 2015
Sant Joan, 6, 41-51
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: “Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?”. Jesús els digué: “No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el que ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i havent menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món”.
Comentari
Els cristians no només hem de tenir els ulls posats en el dia a dia, en la nostra vida terrenal, hem de mirar més enllà, perquè els cristians ho som no només perquè estem més o menys d’acord amb el que Jesús ens ha ensenyat, sinó perquè creiem que Déu, que és amor, ens té preparada una nova vida, una vida eterna en que tot el bo i bonic que ens puguem imaginar estarà present, una vida amb comunió amb el Pare i tots els germans.
Però que esperem aquesta vida eterna, no vol dir que ens desentenguem de créixer com a persones i fer-nos més perfectes en aquesta vida que tenim. Tenim un món a les nostres mans, i dins les nostres circumstàncies, la llibertat suficient per intentar fer d'aquest lloc, allò més proper al nostre ideal. Segur que moltes coses se’ns escaparan al nostre abast, però dins les nostres possibilitats, hem d’intentar millorar-les. Si Déu veu els nostres esforços, comprovarà que volem i som dignes de la vida que ens té preparada, però si en aquesta vida terrenal no fem que l’amor sigui el centre del nostre fer, llavors quin sentit té esperar una vida eterna on l’amor sigui sempre present.
Podem patir, quedar decebuts al veure que els nostres esforços no són recompensats, veure que la vida no ens ha donat o ens dóna el que ens esperàvem, estar tristos al veure la maldat al món, però el que realment ens hauria d’importar és que la nostra actitud sigui sempre positiva i plena d’amor, tal com Jesús ens va ensenyar.
Objectiu
Mirar de tenir una actitud positiva i empàtica que m'ajudi a millorar la meva relació amb els altres.
Sant Joan, 6, 41-51
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: “Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?”. Jesús els digué: “No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el que ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i havent menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món”.
Comentari
Els cristians no només hem de tenir els ulls posats en el dia a dia, en la nostra vida terrenal, hem de mirar més enllà, perquè els cristians ho som no només perquè estem més o menys d’acord amb el que Jesús ens ha ensenyat, sinó perquè creiem que Déu, que és amor, ens té preparada una nova vida, una vida eterna en que tot el bo i bonic que ens puguem imaginar estarà present, una vida amb comunió amb el Pare i tots els germans.
Però que esperem aquesta vida eterna, no vol dir que ens desentenguem de créixer com a persones i fer-nos més perfectes en aquesta vida que tenim. Tenim un món a les nostres mans, i dins les nostres circumstàncies, la llibertat suficient per intentar fer d'aquest lloc, allò més proper al nostre ideal. Segur que moltes coses se’ns escaparan al nostre abast, però dins les nostres possibilitats, hem d’intentar millorar-les. Si Déu veu els nostres esforços, comprovarà que volem i som dignes de la vida que ens té preparada, però si en aquesta vida terrenal no fem que l’amor sigui el centre del nostre fer, llavors quin sentit té esperar una vida eterna on l’amor sigui sempre present.
Podem patir, quedar decebuts al veure que els nostres esforços no són recompensats, veure que la vida no ens ha donat o ens dóna el que ens esperàvem, estar tristos al veure la maldat al món, però el que realment ens hauria d’importar és que la nostra actitud sigui sempre positiva i plena d’amor, tal com Jesús ens va ensenyar.
Objectiu
Mirar de tenir una actitud positiva i empàtica que m'ajudi a millorar la meva relació amb els altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)