Dinovè Diumenge de temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 9 d'agost de 2015

Sant Joan, 6, 41-51

En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: “Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?”. Jesús els digué: “No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el que ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i havent menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món”.

Comentari

Els cristians no només hem de tenir els ulls posats en el dia a dia, en la nostra vida terrenal, hem de mirar més enllà, perquè els cristians ho som no només perquè estem més o menys d’acord amb el que Jesús ens ha ensenyat, sinó perquè creiem que Déu, que és amor, ens té preparada una nova vida, una vida eterna en que tot el bo i bonic que ens puguem imaginar estarà present, una vida amb comunió amb el Pare i tots els germans.

Però que esperem aquesta vida eterna, no vol dir que ens desentenguem de créixer com a persones i fer-nos més perfectes en aquesta vida que tenim. Tenim un món a les nostres mans, i dins les nostres circumstàncies, la llibertat suficient per intentar fer d'aquest lloc, allò més proper al nostre ideal. Segur que moltes coses se’ns escaparan al nostre abast, però dins les nostres possibilitats, hem d’intentar millorar-les. Si Déu veu els nostres esforços, comprovarà que volem i som dignes de la vida que ens té preparada, però si en aquesta vida terrenal no fem que l’amor sigui el centre del nostre fer, llavors quin sentit té esperar una vida eterna on l’amor sigui sempre present.

Podem patir, quedar decebuts al veure que els nostres esforços no són recompensats, veure que la vida no ens ha donat o ens dóna el que ens esperàvem, estar tristos al veure la maldat al món, però el que realment ens hauria d’importar és que la nostra actitud sigui sempre positiva i plena d’amor, tal com Jesús ens va ensenyar.

Objectiu

Mirar de tenir una actitud positiva i empàtica que m'ajudi a millorar la meva relació amb els altres.