Sant Joan, 6,24-35
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l'altra riba, li preguntaren: "Mestre, quan hi heu vingut, aquí?". Jesús els respongué: "Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l'home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal". Ells li preguntaren: "Què hem de fer per obrar com Déu vol?". Jesús els respongué: "L'obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat". Li contestaren: "Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: "Els donà el seu blat celestial". Jesús els respongué: "Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món". Li diuen: "Senyor, doneu-nos sempre aquest pa". Jesús els diu: "Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set".
Comentari
Seria bo que en el nostre creixement personal definíssim una llista de valors i intentéssim dirigir tots els nostres esforços a ser fidels a ella. Però el gran què és saber si aquesta escala de valors i prioritats que ens plantegem és la més bona per a nosaltres.
Jesús ens dóna algunes pistes per a no desviar-nos gaire del que Déu espera de nosaltres.
Podem centrar-nos en la realitat que veiem amb els nostres sentits, i buscar una vida confortable basada en els diners i en coses materials, en la exclusiva satisfacció dels nostres sentits... o podem aspirar a tenir unes condicions de vida dignes i intentar créixer en l’amor vers Déu i els altres.
És molt humà el que demanen a Jesús en aquest passatge de l’Evangeli, demanen un senyal visible, una guia clara, i Jesús els fa el símil del pa, un element indispensable per a la nostra vida física, comparant-lo amb les seves ensenyances que representes el veritable aliment de la persona.
La gran lluita, una vegada establertes les prioritats, serà saber dirigir tots els nostres esforços a ser fidels a aquests valors.
Objectiu
Demanar a Jesús que sàpiga establir una escala de valors d’acord amb les seves ensenyances i tingui la força suficient com per a ser coherent amb ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada