Dissetè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 26 de juliol de 2015

Sant Joan, 6, 1-15

En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles.

S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: “On comprarem pa perquè puguin menjar tots?”. Ho preguntava per veure què deia Felip.

Jesús sabia què volia fer. Felip li respongué: “Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascun”. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?”.

Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet, digué als deixebles: “Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé”. Ho recolliren i, de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi, n’ompliren dotze coves.

Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: “Segur que aquest home és el Profeta que havia de venir al món”. Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

Comentari

Cada vegada que seiem a taula i mengem, hauríem de donar gràcies a Déu pels aliments dels que disposarem, hauríem de tenir un pensament per tots aquells que no poden tenir el menjar a taula (pensem la propera vegada que notem que tenim gana, què passaria si no disposéssim de res per aconseguir-la o poder pagar-la) i hauríem de demanar a Déu que a més de l’aliment per al cos, sapiguem trobar l’aliment per a l’ànima.

Sigui com sigui, estaria bé recuperar el costum, que cada vegada es perd més, de fer l’acció de gràcies cada vegada que ens disposem a menjar.

Per altra banda, Jesús ens ensenya quin és el veritable sentit de la seva missió, és la proximitat amb la gent, és preocupar-se per ells, és la gent. No el poder, no el sentir-se admirat. No devia ser fàcil per a Jesús gestionar aquesta situació. Però sabem que al final va fer el que Déu esperava d’Ell.

Objectiu

Demanar a Déu que no falti mai un plat a taula a ningú, i que m’ajudi a prendre les decisions més encertades en la meva vida per anar sempre pel camí que em porti a la plenitud amb Ell i els germans al final dels meus dies en aquest món.