divendres, 27 de març del 2015

Diumenge de Rams (Cicle B)

Diumenge, 29 de març del 2015

Sant Marc, 14, 1 – 15,47

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc

Discutien quina seria la manera més astuta d'apoderar-se de Jesús i matar-lo
C. Quan faltaven dos dies per a la festa de la Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei discutien quina seria la manera més astuta d'apoderar-se de Jesús i de matar-lo. Deien: S. «No podem fer-ho en un acte de la festa; potser el poble s'avalotaria».

S'ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat
C. A Bet-Hània, a casa de Simó el leprós, mentre Jesús era a taula, vingué una dona amb un gerret d'alabastre que contenia un perfum preuadíssim de nard autèntic. La dona trencà l'alabastre i vessà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns s'ho miraren malament i comentaven entre ells: S. «Per què malgastar el perfum d'aquesta manera? S'hauria pogut vendre per més de tres-centes monedes de plata i donar-ho als pobres». C. I estaven disgustats amb ella. Però Jesús digué: + «Deixeu-la estar. Per què la inquieteu? Això que ha fet amb mi és molt bo. Els pobres els teniu sempre amb vosaltres i els podreu fer bé sempre que voldreu, però a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que ha pogut: s'ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat. Us ho dic amb tota veritat: Quan aquesta bona nova serà proclamada a tot el món, també diran això que ha fet aquesta dona, perquè Déu li ho tingui present».

Prometeren a Judes Iscariot de donar-li una paga
C. Judes Iscariot, un dels dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells se n'alegraren i prometeren de donar-li una paga. I buscava com podria fer-ho en un bon moment.

On m'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els meus deixebles?
C. El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l'anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: S. «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l'anyell pasqual?» C. Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: + «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar». C. Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi
C. Cap al tard, vingué Jesús amb els dotze. Posats a taula, Jesús digué tot menjant: + «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi». C. Ells es posaren tots tristos i començaren a dir-li, un per un: S. «No sóc pas jo?» C. Jesús els digué: + «Un dels dotze que suca amb mi en el mateix plat. El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell, però ai de l'home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut».

Això és el meu cos. Això és la meva sang, la sang de l'aliança
C. I mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: + «Preneu-lo: això és el meu cos». C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: + «Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu».

Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades
C. Després de cantar l'himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres. I Jesús els digué: + «Tots tindreu un desengany, perquè l'Escriptura diu: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin, jo, no». C. Jesús li respongué: + «T'ho dic amb tota veritat: Avui, aquesta mateixa nit, tu, abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades». C. Però ell insistia: S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els altres deien el mateix.

Començà a sentir-se esglaiat i abatut
C. Arribaren a una propietat anomenada Guet-Semaní, i Jesús diu als deixebles: + «Seieu aquí mentre jo prego». C. Prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà de sentir-se esglaiat i abatut. I els digué: + «Sento una tristor a l'ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu». C. Ell s'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia: + «Abbà, Pare, a vós tot us és possible: allunyeu de mi aquest calze. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu». C. Després va cap als deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «Simó, dorms? No has estat capaç de vetllar ni una hora? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot; però l'home és feble». C. Se n'anà una altra vegada i pregà repetint les mateixes paraules. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven, i no sabien què respondre-li. Ve després per tercera vegada i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. És massa tard. Ha arribat l'hora, el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».

Deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur
C. Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presentà Judes, un dels dotze. L'acompanyava gent armada amb espases i garrots que venia de part dels grans sacerdots i notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur». C. Tot seguit se li acosta i li diu: S. «Rabí». C. I el besà. Ells detingueren Jesús. Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot. Jesús els digué: + «Heu vingut a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu amb vosaltres al temple ensenyant i mai no em detinguéreu. És que s'havien de complir les Escriptures». C. Llavors tots el deixaren sol i fugiren. El seguia un jove cobert només amb un llençol, i el van agafar, ell deixà el llençol i fugí tot nu.

Ets tu el Messies, el Fill d'aquell que és beneït?
C. S'endugueren Jesús al palau del gran sacerdot, i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el seguia de lluny fins al pati interior del palau del gran sacerdot, i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè, tot i que eren molts els qui declaraven en fals contra ell, les seves declaracions no concordaven. També s'alçaren alguns que presentaven aquesta falsa acusació: S. «Nosaltres vam sentir que deia això: Jo destruiré aquest santuari, fet de mà d'homes, i en tres dies en reconstruiré un altre, no fet de mà d'homes». C. Però ni així no concordava la seva declaració. Llavors el gran sacerdot s'aixecà, es posà al mig i preguntà a Jesús: S. «No et vols defensar de res? Què ens dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C. Però ell callava i no es defensava de res. Llavors el gran sacerdot li va fer aquesta pregunta: S. «Ets tu el Messies, el fill d'aquell que és beneït?» C. Jesús respongué: + «Sí que el sóc, i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». C. Però el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot dient: S. «Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia. Què us en sembla?» C. Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: S. «Profetitza». C. I els guardes li donaven bufetades.

No conec de res aquest home de qui parleu
C. Mentre Pere era a baix, al pati, ve una de les criades del gran sacerdot i, en veure'l allà escalfant-se, se'l mira bé i diu: S. «Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús». C. Però ell ho negà i digué: S. «No sé res d'això que em parles». C. Sortí a fora, cap al vestíbul, i el gall cantà; i la criada, en veure'l, començà una altra vegada a dir als qui eren allà: S. «Aquest home és d'ells». C. Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir: S. «Segur que ho ets. Se't coneix fins i tot que ets galileu». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home de qui parlaven. En aquell moment el gall cantà una altra vegada, i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades», i esclatà en plors.

Voleu que us indulti el rei dels jueus?
C. Tot seguit, de bon matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i l'entregaren a Pilat. Pilat l'interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué: + «Sí, teniu raó». C. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat li preguntà altra vegada: S. «No et vols defensar de res? Mira quantes acusacions et fan». C. Però Jesús ja no li respongué res més, tant, que Pilat n'estava sorprès. Cada any, per la festa, Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Bar-Abàs, empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, pujà i començà a demanar a Pilat que els concedís el que solia fer. Pilat els digué: S. «Voleu que us indulti el rei dels jueus?» C. Perquè s'adonà que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots excitaren la gent perquè fessin indultar Bar-Abàs. Pilat tornà a parlar-los i els deia: S. «I de Jesús, que teniu per rei dels jueus, què n'he de fer?» C. La gent cridà: S. «Crucifiqueu-lo». C. Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Bar-Abàs, i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

El coronaren amb una corona d'espines que havien teixit
C. Els soldats el conduïren a l'interior del pati del palau, que és el pretori, convocaren tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d'espines que havien teixit i es posaren a saludar-lo: S. «Salve, rei dels jueus». C. Després li pegaven al cap amb una canya, l'escopien i s'agenollaven com si li fessin homenatge. Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren a fora per crucificar-lo.

Portaren Jesús a l'indret del Gòlgota
C. I obligaren a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirena, pare d'Alexandre i de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren Jesús a l'indret del Gòlgota, que, traduït, vol dir «lloc de la Calavera».

El van comptar entre els delinqüents
C. I li oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre. El crucificaren i es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun. Era mig matí quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seva condemna: «El rei dels jueus». Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva dreta i un altre a la seva esquerra.

Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix
C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien: S. «Ah, tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix i baixa de la creu». C. També se'n burlaven els grans sacerdots comentant amb els mestres de la Llei: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d'Israel, que baixi ara de la creu, i nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell». C. També li feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell.

Jesús llançà un gran crit i expirà
C. Arribat el migdia s'estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Elohi, Elohi, lamà sabactani?» C. Que traduït vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Mireu com crida Elies». C. Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya perquè begués, i deia: S. «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo». C. Jesús llançà un gran crit i expirà.

Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa.

C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava dret davant d'ell, quan veié com havia expirat digué: S. «És veritat; aquest home era Fill de Déu». C. També hi havia unes dones mirant-s'ho de lluny. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé, que havien seguit Jesús quan era a Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos; n'hi havia també moltes altres, que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Josep féu rodolar una pedra per tancar l'entrada del sepulcre
C. Ja cap al tard, com que era divendres, a punt de començar el repòs del dissabte, Josep d'Arimatea, membre honorable del sanedrí, que esperava també el Regne de Déu, va atrevir-se a anar a trobar Pilat i a demanar-li el cos de Jesús. Pilat s'estranyà que ja fos mort. Cridà el centurió per informar-se'n, i un cop ho sabé per ell, donà el cos a Josep. Josep comprà un llençol, desclavà Jesús, l'amortallà amb el llençol, i el posà en un sepulcre tallat a la roca. Després féu rodolar una gran pedra per tancar l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on l'enterraven.

Comentari

Cada vegada que pequem greument, ens estem fent partícips dels cops i ultratges que va rebre Jesús en la seva passió. Cada vegada que pequem greument, és com si l'estiguéssim pegant amb una canya. Quan veiem que estem a punt de caure en la temptació, imaginem-nos a nosaltres mateixos amb un fuet preparant-nos a colpejar el rostre de Jesús, agenollat davant nostre i indefens.

En canvi, quan fem la voluntat de Déu, i actuem com a bons cristians (i notem aquella sensació de satisfacció tant especial dintre del nostre cor), estem fent el paper de Simó de Cirene, ajudant a portar la creu de Jesús.

Sempre que llegeixo aquesta frase: "Jesús llançà un gran crit i expirà". Se'm posa la pell de gallina i m'entristeixo profundament i em costa aguantar les llàgrimes. No ho puc evitar. Mira com som les persones, que vam ser, i som, capaços de crucificar l'home més just i sant que ha existit mai. El mateix Fill de Déu.

Objectiu

Fer el Via Crucis com a preparació de la Setmana Santa

divendres, 20 de març del 2015

Cinquè Diumenge de Quaresma (Cicle B)

Diumenge, 22 de març del 2015

Sant Joan, 12, 20-33

En aquell temps, alguns d'entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea i li pregaven: "Senyor, voldríem veure Jesús". Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: "Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna.
Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
En aquests moments em sento torbat. ¿Què he de dir? ¿Pare salveu-me d'aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom". Una veu va dir del cel estant: "Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré". La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d'altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: "No és per mi que s'ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d'aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi". Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

Comentari

Suposo que no solem reflexionar massa sovint en la nostra pròpia mort. No podem saber de quina manera morirem (si per un accident, assassinats, algun càncer, un atac de cor, impossibilitat per alguna embòlia, amb demència senil... o tranquil·lament al llit). I arribem a la conclusió que sabem que passarà, però no sabem com ni quan. Arribats a aquest punt només ens queda demanar a Déu que ens permeti afrontar la nostra mort d'una manera digna i que ens apropi al seu si.

Els cristians tenim la nostra gran prova de fe quan pensem en la nostra mort o la tenim a prop, com es va trobar Jesús en un determinat moment. Si creiem en la resurrecció i posem la nostra esperança en Déu, la mort no hauria de significar res més que un pas més endavant en el camí cap a la casa del Pare. Quan mor un familiar, un pare, un germà, un amic proper hem de ser conscients que el dolor que sentim no hauria de ser tant per qui ens ha deixat com per nosaltres mateixos, que de moment, hem perdut la seva presència i la seva companyia.

Si creiem en el que ens va dir Jesús (si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit) ens hem de trobar reconfortats i plens d'esperança i agraïment cap a Déu.

No envejo als no creients, que veuen la mort com un punt i final. Realment, si això fos així, la vida seria molt trista i un sense sentit.

Objectiu

Demanar de tot cor a Maria que pregui per nosaltres, pecadors, ara i en l'hora de la nostra mort.

divendres, 13 de març del 2015

Quart Diumenge de Quaresma (Cicle B)

Diumenge, 15 de març de 2015

Sant Joan 3,14-21

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: "Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu".

Comentari

Som conscients quan recitem el credo cada diumenge, de què és el que estem dient?. Seria bo analitzar de tot cor cada paraula, cada frase.

Jesús ens diu avui que qui creu en ell no serà condemnat. Això no vol dir que si diem "sí hi crec", ja està tot solucionat. Això vol dir que si de veritat hi creiem, hauríem de ser capaços de tenir una vida d'acord amb les seves ensenyances, o si més no, intentar-ho.

Si ho fem així, segur que gaudirem de la comunió eterna amb Déu.

És clar que podem dir de cor que sí creiem en Jesús, però adonar-nos que a la nostra vida, més vegades del que ens agradaria, actuem de manera molt diferent al que això implica.

Només hi ha una solució: demanar a Déu que ens augmenti la fe, penedir-nos de les nostres faltes i tornar-ho a intentar sense defallir mai. Confiem amb la misericòrdia de Déu.


Objectiu

Recitar el credo durant la celebració de la missa provant de fer-ho, no d'una manera mecànica, si no sent conscient del que hi diem.

divendres, 6 de març del 2015

Tercer Diumenge de Quaresma (Cicle B)

Diumenge, 8 de març de 2015

Sant Joan, 2,13-25

Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: "Traieu això d'aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare". Els deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: "El zel del vostre temple em consumia". Llavors els jueus el van interrogar: "Quin senyal ens dónes que t'autoritzi a fer això?". Jesús els contestà: "Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies". Els jueus respongueren: "Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?". Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l'Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l'interior de cada home.

Comentari

La setmana passada comentava el difícil que em resulta alguns cops assimilar els passatges evangèlics on Jesús fa miracles. Doncs bé, avui em trobo amb el passatge que més em desconcerta de tot l'Evangeli, i això que presenta a un Jesús ben terrenal.

Suposo que això em ve de quan vaig fer la primera comunió. Mira que era petit, uns quaranta anys més tard, encara me’n recordo el confús que em vaig quedar el dia que la catequista ens va comentar aquest episodi de la vida de Jesús.

No em vaig poder estar i li vaig preguntar: “Si Jesús ens diu que em d’estimar, com es que va pegar als venedors?”. Lamentablement, no recordo el que em va contestar... senyal que no devia quedar gaire convençut.

I la mateixa confusió tinc quan es diu que hi ha guerres justes. Si Déu ens diu clarament en un dels seus manaments “no mataràs”, com es pot justificar una guerra per molt justa que sigui?. No sé, a vegades, fins i tot ara, al meus 46 anys, torno a sentir la mateixa sensació de confusió que vaig tenir quan era petit.

Objectiu

Aquest cop, una petita pregària. Déu meu, no permetis que aquests moments de confusió siguin una excusa per apartar-me de tu. Ja arribarà un dia en que ho veurem tot clar, com els deixebles d’Emaús.