Sant Joan, 12, 20-33
En aquell temps, alguns d'entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea i li pregaven: "Senyor, voldríem veure Jesús". Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: "Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna.
Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
En aquests moments em sento torbat. ¿Què he de dir? ¿Pare salveu-me d'aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom". Una veu va dir del cel estant: "Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré". La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d'altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: "No és per mi que s'ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d'aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi". Deia això indicant com havia de ser la seva mort.
Comentari
Suposo que no solem reflexionar massa sovint en la nostra pròpia mort. No podem saber de quina manera morirem (si per un accident, assassinats, algun càncer, un atac de cor, impossibilitat per alguna embòlia, amb demència senil... o tranquil·lament al llit). I arribem a la conclusió que sabem que passarà, però no sabem com ni quan. Arribats a aquest punt només ens queda demanar a Déu que ens permeti afrontar la nostra mort d'una manera digna i que ens apropi al seu si.
Els cristians tenim la nostra gran prova de fe quan pensem en la nostra mort o la tenim a prop, com es va trobar Jesús en un determinat moment. Si creiem en la resurrecció i posem la nostra esperança en Déu, la mort no hauria de significar res més que un pas més endavant en el camí cap a la casa del Pare. Quan mor un familiar, un pare, un germà, un amic proper hem de ser conscients que el dolor que sentim no hauria de ser tant per qui ens ha deixat com per nosaltres mateixos, que de moment, hem perdut la seva presència i la seva companyia.
Si creiem en el que ens va dir Jesús (si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit) ens hem de trobar reconfortats i plens d'esperança i agraïment cap a Déu.
No envejo als no creients, que veuen la mort com un punt i final. Realment, si això fos així, la vida seria molt trista i un sense sentit.
Objectiu
Demanar de tot cor a Maria que pregui per nosaltres, pecadors, ara i en l'hora de la nostra mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada