dissabte, 26 de desembre del 2015

Festa de la Sagrada Família (Cicle C)

Diumenge, 27 de desembre de 2015

Sant Lluc, 2, 42-52

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaven entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem, a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia”. Ell els digué: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?” Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i els homes.

Comentari

Jesús, a la seva joventut, portava una vida de família. Anava amb els seus pares a les celebracions religioses, es relacionava amb els seus familiars i anava creixent com a persona.

Jesús no va néixer ensenyat, sinó que com tots va anar formant la seva personalitat a la llar de Natzaret i escoltant i preguntant als mestres, a tots aquells que podien ensenyar-li alguna cosa. Finalment, a tot això li donava forma segons el seu criteri, i a mesura que creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i els homes.

Doncs bé, nosaltres hauríem de tenir sempre com a exemple a Jesús, i en aquest cas, ens exemplifica el nostre comportament a la vida quotidiana. Per un costat, amor i respecte als pares i als mestres, i per un altre l’apropament a la casa del Pare mitjançant l’oració i la lectura de les escriptures. Simplement és anar avançant en el nostre camí de trobada amb Déu. Tant fàcil, tant difícil.

Objectiu

Dedicar temps a la família, que notin que els estimo.

dijous, 24 de desembre del 2015

Nit de Nadal (Cicle C)

Divendres, 25 de desembre de 2015

Sant Lluc, 2, 1-14

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la seva població d’origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar  amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastor que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un Àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la Glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els dugué: “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers  i posat en una menjadora”. I de sobte s’uní a l’Àngel una estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la Terra pau als homes que Ell estima”.

Comentari

L’anunci del naixement de Jesús es va fer, no a gent “important”, sinó a gent senzilla; i Jesús no va nàixer envoltat de riqueses i poder, sinó en un pessebre. Això ens ensenya, ja de bon començament que per a Déu totes les persones són importants, tant se val si tenen diners o no, si són poderoses o no; el que és realment important és el cor de les persones i la seva actitud davant la vida i el seu proïsme.

Gràcies Déu meu per haver enviat el teu Fill al món per a que ens anunciés la Bona Nova i ens ensenyés a fer la teva voluntat.

Objectiu

Veure en aquest recent nascut la grandesa del amor que Déu ens té.

divendres, 18 de desembre del 2015

Quart Diumenge d'Advent (Cicle C)

Diumenge, 20 de desembre de 2015

Sant Lluc, 1, 39-45

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?. Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut!. Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”.

Comentari

Aquest passatge serveix per a enaltir en la seva justa mesura a Maria. Pensant en la seva situació me’n adono de la seva grandesa. M’imagino una noia jove, que tot just comença a viure i que es troba amb un casament amb Josep i amb un noi al seu ventre. Les pors que devia tenir, la confiança amb Déu que li permetia seguir endavant.

Maria visita Elisabet per a demanar-li consell, per a escoltar una veu amiga, i Elisabet li fa costat. Li fa veure que el nen que tindrà és la cosa més meravellosa del món, i Maria comença a estimar de tot cor a aquest nen, al que després educarà, juntament amb Josep, i es convertirà en peça fonamental del pla de Déu.

Els evangelis no ens ho expliquen, però estic segur que la vida quotidiana a Natzaret ens ensenyaria a ser millors persones amb el seu exemple. Només ens queda imaginar i pensar, sense por, com devien ser les coses a aquella llar.

Objectiu

Posar la meva confiança en Déu.

divendres, 11 de desembre del 2015

Tercer Diumenge d'Advent (Cicle C)

Diumenge, 13 de desembre de 2015

Sant Lluc, 3, 10-18

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: “Així doncs, què hem de fer?”. Ell els responia: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres”.
Entre els qui anaven a fer-se batejar, hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: “I nosaltres, mestre, què hem de fer?”. Ell els contestà: “No exigiu més del que està establert”. Igualment, uns guardes li preguntaven: “Què hem de fer també nosaltres?”. Ell els deia: “No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada”.
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tant poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga”. Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la Bona Nova.

Comentari

Hem de compartir el que Déu ens ha donat. Però actualment, si algú ens demana caritat pel carrer tenim recança de donar-li res pel fet de pensar que es tracta d’un “pobre professional” que s’aprofita dels altres i no fan res per a intentar canviar la seva situació. La solució no és evitar donar diners, sinó que el millor que podem fer és donar regularment la quantitat que considerem oportuna a alguna associació tipus Caritas, que atén certament a tot aquell que de debò un necessita. El que no podem permetre és que la nostra desconfiança no ens deixi practicar la caritat.

Un altre aspecte que vull destacar és la humilitat de Joan. Tothom l’aclama i el lloa, fins i tot creuen que pot ser el Messies, però ell reconeix que no i ens avisa que estiguem preparats per a rebre a Jesús. És un bon exemple. Ningú millor que nosaltres mateixos per a valorar la nostra conducta i la nostra actitud. No hem de buscar les lloances dels altres per a satisfer el nostre ego o treure’n algun profit, sinó intentar en tot moment fer allò que agrada a Déu.

Objectiu

Reflexionar sobre la meva manera de compartir el que Déu m’ha donat amb aquells que passen un mal moment.

dimarts, 8 de desembre del 2015

Immaculada Concepció de Maria

Dimarts, 8 de desembre de 2015

Sant Lluc, 1, 26-38

Al sisè mes l’àngel Gabriel va ser enviat per Déu a una ciutat de Galilea, anomenada Natzaret, a una verge desposada amb un home anomenat Josep de la casa de David, i el nom de la verge era Maria. Entrant al seu costat, li va dir: “Salve, plena de gràcia, el Senyor és amb vos”. A aquestes paraules, Maria va quedar torbada, i es preguntava què significaria aquesta salutació. I li va dir l’àngel: “No tinguis por, perquè has trobat gràcia davant Déu. Concebràs i donaràs a llum un fill, a qui posaràs el nom de Jesús. Serà gran i anomenat Fill de l’Altíssim; el Senyor li donarà el tro de David, el seu Pare, regnarà sobre la casa de Jacob pels segles dels segles, i el seu regnat no tindrà fi”. Maria li va dir a l’àngel: “Com serà això, si no conec home”. I l’àngel li va contestar: “L’Esperit Sant vindrà sobre tu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra, per això el nen que naixi serà sant i anomenat Fill de Déu. Vet aquí que Isabel, la teva parenta, ha concebut també un fill en la seva ancianitat i a la que deien estèril està ja al mes sisè. Perquè no hi ha res impossible per a Déu”. Va dir llavors Maria: “Aquí està l’esclava del Senyor, facis en mi segons la teva paraula”. I l’àngel la va deixar.

Comentari

Tot el que es pot dir d’una mare, és aplicable a Maria. Ella ens estima i vol que estiguem en comunió amb Déu i per això ens ajuda.

Una mare estima els seus fills encara que aquests, amb la seva actitud, no corresponguin a aquest amor, per això, per molt angoixats que estiguem, sempre podem recórrer a Maria per a que intercedeixi per nosaltres davant Déu. Seria molt bonic correspondre a aquest amor.

Maria també és un exemple de comportament. Sempre va acceptar allò que li venia de Déu encara que no ho entengués i va procurar fer sempre allò que creia volia Déu d’ella. Així ho hem de fer nosaltres, pregar amb confiança i estar disposats a acceptar la voluntat de Déu. Segur que Ell sap millor que nosaltres què és el que ens convé.

Objectiu

Tenir sempre present que Maria és la meva Mare i que sempre puc recórrer a ella.

divendres, 4 de desembre del 2015

Segon Diumenge d'Advent (Cicle C)

Diumenge, 6 de desembre de 2015

Sant Lluc, 3, 1-6

L’any quinzè del regnat de  l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea; Herodes era tetrarca de Galilea; el seu germà Felip, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida; Lisànies, tetrarca d’Abilena, sota el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.
Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaises:
“Una veu crida en el desert:
Obriu una ruta al Senyor,
aplaneu-li el camí.
S’alçaran les fondalades
i s’abaixaran les muntanyes i els turons,
la serralada es tornarà una plana,
i el terreny escabrós serà una vall,
i tothom veurà la salvació de Déu”.

Comentari

La descripció inicial del marc polític i religiós sota el que Joan va començar la seva predicació em recorda que tots els fets que van passar en aquell temps van succeir en un moment històric concret, és a dir, no van succeir en un moment indeterminat que podria ben bé comparar-se amb algun episodi mitològic de la cultura grega.

Un moment històric, com el que ens toca viure a nosaltres i al que hem d’adaptar-nos de la millor manera possible, evitant tant bé com puguem que ens condicioni negativament en el nostre desenvolupament com a persones.

Després se’ns convida a estar predisposats a rebre a Jesús. Déu ens ha fet lliures, i si no volem tenir relacions amb ell, no en tindrem per molt que ell vulgui. Aquesta és la grandesa de l’home i el seu perill. No em de confondre llibertat amb menyspreu i oblit de Déu. Si obrim el cor per a rebre a Jesús, podrem veure la salvació de Déu. En aquest temps d’Advent se’ns convida precisament a això: a preparar-nos per a saber rebre a Jesús.

Objectiu

Reflexionar una estona sobre la meva actitud davant la vida, la meva relació amb Déu i amb els altres per veure si estic preparat per rebre Jesús al meu cor.