Sant Lluc, 2, 1-14
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la seva població d’origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastor que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un Àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la Glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els dugué: “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora”. I de sobte s’uní a l’Àngel una estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la Terra pau als homes que Ell estima”.
Comentari
L’anunci del naixement de Jesús es va fer, no a gent “important”, sinó a gent senzilla; i Jesús no va nàixer envoltat de riqueses i poder, sinó en un pessebre. Això ens ensenya, ja de bon començament que per a Déu totes les persones són importants, tant se val si tenen diners o no, si són poderoses o no; el que és realment important és el cor de les persones i la seva actitud davant la vida i el seu proïsme.
Gràcies Déu meu per haver enviat el teu Fill al món per a que ens anunciés la Bona Nova i ens ensenyés a fer la teva voluntat.
Objectiu
Veure en aquest recent nascut la grandesa del amor que Déu ens té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada