dissabte, 26 de desembre del 2015

Festa de la Sagrada Família (Cicle C)

Diumenge, 27 de desembre de 2015

Sant Lluc, 2, 42-52

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaven entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem, a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia”. Ell els digué: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?” Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i els homes.

Comentari

Jesús, a la seva joventut, portava una vida de família. Anava amb els seus pares a les celebracions religioses, es relacionava amb els seus familiars i anava creixent com a persona.

Jesús no va néixer ensenyat, sinó que com tots va anar formant la seva personalitat a la llar de Natzaret i escoltant i preguntant als mestres, a tots aquells que podien ensenyar-li alguna cosa. Finalment, a tot això li donava forma segons el seu criteri, i a mesura que creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i els homes.

Doncs bé, nosaltres hauríem de tenir sempre com a exemple a Jesús, i en aquest cas, ens exemplifica el nostre comportament a la vida quotidiana. Per un costat, amor i respecte als pares i als mestres, i per un altre l’apropament a la casa del Pare mitjançant l’oració i la lectura de les escriptures. Simplement és anar avançant en el nostre camí de trobada amb Déu. Tant fàcil, tant difícil.

Objectiu

Dedicar temps a la família, que notin que els estimo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada