Sant Lluc, 3, 1-6
L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea; Herodes era tetrarca de Galilea; el seu germà Felip, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida; Lisànies, tetrarca d’Abilena, sota el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.
Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaises:
“Una veu crida en el desert:
Obriu una ruta al Senyor,
aplaneu-li el camí.
S’alçaran les fondalades
i s’abaixaran les muntanyes i els turons,
la serralada es tornarà una plana,
i el terreny escabrós serà una vall,
i tothom veurà la salvació de Déu”.
Comentari
La descripció inicial del marc polític i religiós sota el que Joan va començar la seva predicació em recorda que tots els fets que van passar en aquell temps van succeir en un moment històric concret, és a dir, no van succeir en un moment indeterminat que podria ben bé comparar-se amb algun episodi mitològic de la cultura grega.
Un moment històric, com el que ens toca viure a nosaltres i al que hem d’adaptar-nos de la millor manera possible, evitant tant bé com puguem que ens condicioni negativament en el nostre desenvolupament com a persones.
Després se’ns convida a estar predisposats a rebre a Jesús. Déu ens ha fet lliures, i si no volem tenir relacions amb ell, no en tindrem per molt que ell vulgui. Aquesta és la grandesa de l’home i el seu perill. No em de confondre llibertat amb menyspreu i oblit de Déu. Si obrim el cor per a rebre a Jesús, podrem veure la salvació de Déu. En aquest temps d’Advent se’ns convida precisament a això: a preparar-nos per a saber rebre a Jesús.
Objectiu
Reflexionar una estona sobre la meva actitud davant la vida, la meva relació amb Déu i amb els altres per veure si estic preparat per rebre Jesús al meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada