Sisè Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 1 de maig de 2016

Sant Joan, 14, 23-29

En aquell temps, digué Jesús als seus deixebles: “Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu”.

Comentari

Són reconfortants aquestes paraules de Jesús. Per una banda ens diu que si seguim els seus consells, el Pare estarà amb nosaltres, i per a un fill és important saber que el teu Pare està orgullós del teu comportament.

Per altra banda, ens fa saber la vinguda de l’Esperit Sant, és a dir, l’actual situació en la que ens trobem en la nostra relació històrica amb Déu. Primer va ser el Pare, després el Fill, i ara és l’Esperit Sant. Esperit Sant que ens acompanya en el nostre camí. La força de l’Esperit és, ara per ara, la nostra guia, el nostre recordatori de la paraula de Jesús. Gràcies a ell podem seguir endavant, esperant la tornada de Jesús, un Jesús que de fet no ens ha abandonat mai perquè tenim la seva presència cada dia a l’eucaristia.

Paraules d’ànim de Jesús donant-nos la pau.

Objectiu

Reflexionar i mirar d’entendre la pau que ens dóna Jesús i com l’aplico a la meva vida.

Cinquè Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 24 d'abril de 2016

Sant Joan, 13, 31-35

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: “Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”.

Comentari

La naturalesa de l’home és ben complexa. Jesús ens dóna un manament: que ens estimem els uns als altres com ell ens va estimar. És un amor sense egoisme, i aquí rau la dificultat d’aquest manament.

A tots ens agrada que la gent ens estimi, caure bé a les persones i ser reconeguts pels nostres amics com algú digne d’elogi i admiració. Com a molt, ens enamorem d’algú i aboquem el nostre amor en aquesta persona. Però el manament de Jesús no té res a veure amb això. Ell ens demana que estimem tothom.

Pot ser per la mare, el pare, els germans, familiars i amics seriem capaços de fer algun sacrifici per a ajudar-los, però Jesús ens diu que hem d’estimar tothom, fins i tot aquelles persones que no són tan afins a nosaltres. Aquesta és la plenitud del manament nou de Jesús i del Regne de Déu.

És possible això en aquesta societat tant individualista, competitiva i materialista?. Sincerament, no ho sé. L’únic que sé és que a mi m’agradaria que fos possible, i que la millor manera per a que ho sigui és començant per mi mateix. És difícil estimar tothom, sobretot quan fins i tot hi ha vegades que no estem contents ni amb nosaltres mateixos, però ho vull intentar sempre. És el menys que puc fer.

Objectiu

Reflexionar si hi ha alguna persona propera a la que no estimi com Jesús em demana, i intentar posar-hi remei.

Quart Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 17 d'abril de 2016

Sant Joan, 10, 27-30

En aquell temps, digué Jesús: “Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u”.

Comentari

Jesús, com un bon pastor, ens guia cap a la casa del Pare. Tenim llibertat per seguir-lo o fer el nostre propi camí, però és ben cert que la millor manera d’arribar a veure la glòria de Déu és viure allò que ens ensenya Jesús.

Objectiu

Confiar en Jesús. No tenir por de seguir-lo per a que m’apropi a Déu.

Tercer Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 10 d'abril de 2016

Sant Joan, 21, 3-19

En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: "Me'n vaig a pescar". Els altres li respongueren: "Nosaltres també hi venim". Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: "Nois, no teniu res per a menjar?". Li contestaren: "No". Els digué: "Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu". Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: "És el Senyor". Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: "Veniu a esmorzar". Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Després d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: "Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?". Ell li contesta: "Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo". Jesús li diu: "Pastura els meus anyells". Per segona vegada li diu Jesús: "Simó, fill de Joan, m'estimes?". Ell li contesta: "Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo". Jesús li diu: "Pastura les meves ovelles". Per tercera vegada li diu Jesús: "Simó, fill de Joan, m'estimes?". Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li contestà: "Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo". Li diu Jesús: "Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols". Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: "Vine amb mi".

Comentari

En totes les ocasions en que Jesús s’apareix als deixebles després d’haver ressucitat, aquests, en un primer moment no el reconeixen. Actualment ens passa el mateix a nosaltres. No reconeixem Jesús en aquell qui pateix i ens demana ajuda, en aquell que està trist i ens demana que li donem una mica d’esperança, en aquell malalt que vol suport, en aquell ancià que necessita companyia, en aquell nen que necessita amor... Jesús havent ressuscitat va acabar la seva missió a la Terra, i ara som nosaltres qui amb els ulls de la fe hem de saber trobar el Jesús ressuscitat en el nostre proïsme.

També aquest passatge ens ensenya que Jesús sempre estarà al nostre costat. No pesquem?, ell ens indicarà el camí. Confiança i bona voluntat.

Per altra banda, Pere va negar tres vegades a Jesús, i tres vegades li pregunta si l'estima. Ens desmoralitarem nosaltres pel fet de caure sempre en els mateixos pecats?, tantes vegades com caiguem, si ens penedim de cor, Jesús ens perdonarà.

Objectiu

Saber trobar al Resuscitat en el germans i actuar en conseqüència.

Segon Diumenge de Pasqua (Cicle C)

Diumenge, 3 d'abril de 2016

Sant Joan, 20, 19-31

El vespre d’aquell mateix diumenge els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres”. Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. Llavors alià damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó”.
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: “Hem vist al Senyor”. Ells els contestà: “Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas”.
Vuit dies més tard, els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà es posà al mig i els digué: “La pau sigui amb vosaltres”. Després digué a Tomàs: “Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tant incrèdul. Sigues creient”. Tomàs li respongué: “Senyor meu i Déu meu”. Jesús li diu: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”.
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari

Una mostra de l’amor que Déu ens té és que no és intransigent. Vull dir, si en qualsevol moment del nostre camí notem que no estem satisfets amb el que hem fet o el que estem fent, ja que ens aparta de Déu o fa mal als nostres germans o a nosaltres mateixos, podem demanar perdó i tornar al bon camí. I si valorem tant això, no seria bo actuar de la mateixa manera?, no seria bo estar sempre oberts a donar el perdó?

Una altra cosa. Tomàs no creia si no ho veia per ell mateix. No confiava amb el que li deien els seus germans. Jesús es mostra i comenta que seran feliços els qui creuran sense haver vist. És a dir, nosaltres. Nosaltres confiem amb la tradició. Suposo que els deixebles van poder veure al Jesús ressuscitat, i no només això, sinó que van quedar tant convençuts de la seva resurrecció que després no els va importar donar la vida per l’Evangeli. Jo crec entre altres coses per això, pel testimoni dels deixebles i de tots aquells que m’he l’han tramés: els pares, la comunitat i la meva catequista. Ara espero que també hi hagi algú que cregui mitjançant el meu testimoni.

Objectiu

En aquest any de jubileu, reflexionar sobre la Divina Misericòrdia y els meus actes de misericòrdia.