Sant Joan, 13, 31-35
Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: “Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”.
Comentari
La naturalesa de l’home és ben complexa. Jesús ens dóna un manament: que ens estimem els uns als altres com ell ens va estimar. És un amor sense egoisme, i aquí rau la dificultat d’aquest manament.
A tots ens agrada que la gent ens estimi, caure bé a les persones i ser reconeguts pels nostres amics com algú digne d’elogi i admiració. Com a molt, ens enamorem d’algú i aboquem el nostre amor en aquesta persona. Però el manament de Jesús no té res a veure amb això. Ell ens demana que estimem tothom.
Pot ser per la mare, el pare, els germans, familiars i amics seriem capaços de fer algun sacrifici per a ajudar-los, però Jesús ens diu que hem d’estimar tothom, fins i tot aquelles persones que no són tan afins a nosaltres. Aquesta és la plenitud del manament nou de Jesús i del Regne de Déu.
És possible això en aquesta societat tant individualista, competitiva i materialista?. Sincerament, no ho sé. L’únic que sé és que a mi m’agradaria que fos possible, i que la millor manera per a que ho sigui és començant per mi mateix. És difícil estimar tothom, sobretot quan fins i tot hi ha vegades que no estem contents ni amb nosaltres mateixos, però ho vull intentar sempre. És el menys que puc fer.
Objectiu
Reflexionar si hi ha alguna persona propera a la que no estimi com Jesús em demana, i intentar posar-hi remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada