Sant Joan, 1, 1-18
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: “És aquell de qui jo deia: el qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè abans que jo, ell ja existia”. De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.
Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.
Comentari
En aquest bonic passatge trobem un fantàstic compendi de la nostra fe. Jesús és Paraula, Llum i Vida. Suposo que la realitat de Déu en la seva plenitud ha de ser poc comprensible per a la limitada ment humana, i en aquest començament de l’Evangeli de Sant Joan crec que se’ns mostra el que és Déu d’una manera força entenedora per a nosaltres.
Jesús és la Paraula. L’home seria un animal com els altres si no sabés fer ús de la paraula, la base de tot el nostre creixement com a homes i com a persones, i Jesús se’ns identifica com a Paraula. Jesús és la Llum. Els homes necessitem una guia, algú que ens mostri el camí cap el Pare. Jesús és Vida. Sense ell, l’home naixeria, viuria, moriria i desapareixeria.
Amb ell, tenim l’esperança de la vida eterna en un món d’amor i senzillesa d’infant.
Jesús, Déu, l’Esperit Sant, són ni més ni menys que això: tot el que dóna dignitat a l’home i a la Creació sencera.
Objectiu
Llegir l’Evangeli de cada dia, meditar sobre el que Déu ens vol dir amb ell i mirar d’aplicar-ho en el meu dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada