Quart Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 31 de gener de 2016

Sant Lluc, 4, 20-30

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”.
Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: “No és el fill de Josep, aquest?”. Jesús els digué: “De segur que em retraureu aquesta dita: Metge, cura’t tu mateix: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Nahüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares”. Però ell afegí: “Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria”.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant per entremig d’ells.

Comentari

Fa esgarrifar. Quasi puc notar la tensió en l’ambient de l’episodi que narra Lluc. Els veïns del poble de Jesús es posen contra ell a l’escoltar les seves paraules i el rebutgen. Per què?, doncs suposo que, per una banda, perquè Jesús es presentava com a compliment de les seves escriptures sagrades; i per altra banda, perquè no els deia allò que volien escoltar.

I jo?, quina actitud tinc davant Jesús?. Jesús m’ha parlat mitjançant els evangelis, m’ha dit que la voluntat de Déu és que fem de l’amor el centre de la nostra vida, que tinguem fe, esperança, caritat... M’agradaria ser conscient quan peco, que sortint de la comunió amb Déu i els germans el que faig és fer fora del meu costat Jesús i portar-lo al cingle de la muntanya. I si m’esgarrifo de pensar que la gent del seu poble li donés l’esquena i el sacsegessin, no m’hauria d’esgarrifar quan no faig la voluntat de Déu i no tinc present el que ens va ensenyar el Mestre?

Déu meu, sé que no sempre et tinc present en tot allò que faig. Si us plau, permet-me ser cada dia millor i que em torni a aixecar cada vegada que caigui, que torni al camí cada vegada que em perdi, i sobretot, que sempre pugui estar en comunió amb Tu. Gràcies.

Objectiu

Quan sigui conscient que vaig a fer alguna cosa que no agrada Déu, recordar aquest passatge de l’Evangeli.